Giulia Steffanini, 17 anys, Codogno (Itàlia): “Hem de continuar respectant les regles”

Aquest estiu ha decidit renunciar a la platja i passar uns dies de vacances amb les seves amigues sense sortir de la regió de la Llombardia

El 22 de febrer, la Giulia Steffenini ho tenia tot preparat per celebrar el seu 17è aniversari amb una gran festa. Però no va poder ser. La nit anterior el govern italià va decretar l’aïllament durant dues setmanes del seu poble, Codogno, i deu municipis més del nord d’Itàlia després que aquell mateix dia es registrés la primera víctima per coronavirus al país transalpí. “Va ser una cosa inesperada i vam haver d’adaptar-nos-hi d’un dia per l’altre. Van ser dies difícils. Quan vaig sortir de classe aquell divendres pensava que hi tornaria al cap de dues o tres setmanes. Mai m’hauria pogut imaginar que no hi tornaria fins al setembre”, recorda en conversa telefònica amb l’ARA.

Codogno, una localitat amb poc més de 15.000 habitants, a uns 60 quilòmetres de Milà, es va convertir en el primer lloc d’Europa a ser declarat zona vermella quan entre els seus veïns es va descobrir el primer cas autòcton de coronavirus a Itàlia. La vida de la Giulia a la Wuhan italiana, com va ser batejada la ciutat pels mitjans locals, va fer un gir radical. I va començar a explicar la seva nova normalitat a través de les xarxes socials, que es van convertir en una finestra a l’exterior per a ella, i en una crònica del que els venia a sobre a la resta d’italians.

“La quarantena m’ha servit per posar per escrit els meus pensaments. El matí del 21 de febrer vaig escriure a Twitter el que estava passant a Codogno. A la nit em van trucar d’un programa de televisió per entrevistar-me i vaig començar a tenir molts seguidors, que m’animaven a seguir explicant la meva experiència”, recorda, contenta.

Els dies van començar a girar entorn d’una pantalla d’ordinador. El seu institut es va adaptar ràpidament a les lliçons a distància, però la Giulia l’únic que volia era poder tornar a classe. “El més dur va ser no tenir contacte amb altres persones. Jo no tinc balcó ni jardí, així que els meus pares, el meu germà i jo estàvem tancats a casa. A més, m’agrada anar a l’institut, ho he trobat a faltar. No m’ha agradat gens estudiar a distància”, diu.

La desescalada tampoc ha sigut fàcil. De fet, assegura que va esperar dues setmanes a tornar a quedar amb els amics. “Vaig veure fotos de gent que es retrobava i s’abraçava i no em van agradar, perquè crec que cal seguir respectant les regles i la distància de seguretat”.

Aquest estiu ha decidit renunciar a la platja i passar uns dies de vacances amb les seves amigues sense sortir de la regió de la Llombardia. “Aquí és on hi ha la majoria dels contagis i no ens sembla segur marxar fora”, diu. Unes vacances que seran diferents de les de qualsevol altre any. “Intentarem fer alguna cosa que no hàgim fet mai abans per fer més suportable aquest estiu tan diferent, com, per exemple, aprendre a anar amb skateboard”, explica. Això i celebrar, finalment, el seu aniversari envoltada dels seus.
 

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF