HÀBITATS NATURALS

Per conèixer món, al mercat de Sineu

Fa un grapat d’anys a Sineu el rector va decidir cobrar entrada a tots aquells que visitassin el temple

Fa un grapat d’anys, amb l’objectiu de recaptar diners per a les reparacions que s’havien de fer a la teulada de la imponent església parroquial de Santa Maria, a Sineu, el rector va decidir cobrar entrada a tots aquells que visitassin el temple (que també és museu), si no hi anaven per assistir al culte. La mesura va causar una certa polèmica, per la qual cosa un diari local es va posar en contacte amb el rector per demanar-li unes declaracions. Van ser textualment aquestes: “ Solo se han quejado cuatro forasters”.

Cada dimecres, als peus d’aquesta mateixa església i molt més enllà, fins a ocupar tot el centre del poble, es mou una multitud de forasters, veïns, externs, estrangers, forans i, en general, persones vingudes dels punts més insospitats del planeta (fins i tot de Mallorca, i alguns, de Sineu mateix). Ho fan per conèixer de primera mà un dels mercats més importants de l’illa, que s’instal·la cada dimecres i que, juntament amb la Fira, que se celebra a començament de maig (l’edició d’enguany es va dur a terme dia 5, tot i que el programa d’activitats es va estendre al llarg de dues setmanes), fan de Sineu un epicentre comercial, social i cultural del Pla de Mallorca.

I turístic, naturalment. És de suposar que, quan es parla de turisme de qualitat i respectuós amb l’entorn, el mercat tradicional de Sineu podria servir d’exemple. Els turistes hi acudeixen en massa, bé en grups organitzats o bé pels seus propis mitjans, i dimecres d’aquesta mateixa setmana, a partir de les 9 o 10 del matí, aparcar el cotxe era una odissea i fins i tot caminar entre la gentada i obrir-s’hi pas ja era una tasca complicada. Però ni la fesomia de Sineu ni la dels seus voltants s’ha vist brutalment alterada per aquesta invasió setmanal, que -per descomptat- assoleix el seu cim durant aquests mesos de temporada alta. I es pot parlar també de turisme cultural, ja que una de les atraccions principals del mercat (i de la Fira) és la proliferació de galeries i centres d’art, botigues i paradetes d’artesania, activitats relacionades amb la música, el teatre de carrer i les arts plàstiques, contacontes i propostes per als infants... i, no fa falta dir-ho, l’oferta gastronòmica: Sineu és considerada poc menys que la capital del frit, i vingui d’on vingui, tothom que tasta per primera vegada aquest plat en un dels cellers sineuers (Can Font, Es Grop, Son Toreó...) se’n va convençut d’haver viscut una experiència transcendent, d’aquelles que marquen un abans i un després en la biografia de qui sigui. També a bars com el grandiós Triquet, que es conserva aliè al pas del temps al seu racó del Fossar, i on, només d’entrar-hi, veim un home degustant un variat acompanyat d’un platet d’olives trencades (i un cafè amb llet), a punt d’entrar en èxtasi.

Molta diversitat

Els venedors i firaires de Sineu també són de les procedències, ètnies i cultures més diverses, i això accentua el caràcter cosmopolita de l’esdeveniment, que pot rivalitzar en vitalitat amb els millors socs i basars del Magrib i que mereixeria ser filmat per un Emir Kusturica, posem per cas. He llegit aquesta setmana unes declaracions de l’artista conegut com a José Ramón Bauzá bravejant que, a Ciutadans, “qui en sap menys, sap tres o quatre idiomes”. Evidentment, se li va oblidar afegir que el més beneit té una farmàcia, però en qualsevol cas els coneixements d’idiomes de la gent del partit taronja són ‘serra mamerra’ en comparació amb el poliglotisme de què fa gala qualsevol marxando del mercat de Sineu: per poc que un pari l’orella, en una paradeta escollida a l’atzar sent parlar en poc temps alemany, anglès, francès, italià, espanyol, català, urdú i un idioma eslau que no aconseguim identificar. I sense fer tants d’escarafalls ni donar-se gens d’importància.

Qui vulgui conèixer món, per tant, que vagi al mercat de Sineu. I també naturalesa, és clar: aquest és un dels pocs mercats a Mallorca que encara inclouen una àmplia exhibició d’animals vius, que no fa falta dir que és un dels principals al·licients per a infants, adults i públic de tota edat i condició. Del sector ramader, avui no hi ha ni porcs ni truges, ni vedells ni vedelles, de manera que el protagonisme se’l reparteixen unes poques ovelles llanudes que, amb la calor que ja fa, segurament agrairien que les tonguessin, unes cabretes que fan el cap ben viu i uns cans raters que es miren la feta, encuriosits pels espectadors que s’acosten al seu tancat per fer-los fotografies. Sota la porxada, un parell de cans de bestiar esplèndids han optat per dormir plàcidament damunt la palla i abstreure’s així del tragí que els envolta. Un mercader intenta vendre una parella de gallines pequineses (es veu que es diuen així) amb l’argument que una pon i l’altra no. La possible compradora, que ja du en braços un altre canet rater, només està interessada, com a molt, en una gallina, i sospesa els inconvenients: “Mem si encara m’enduré la que no pon”, reflexiona en veu alta. A poca distància hi ha uns lavabos públics, davant els quals es produeix el mateix fenomen que a tots els bars, cafeteries i establiments dels voltants: llargues coes d’éssers humans, d’un sexe i de l’altre, esperant amb resignació per satisfer les seves necessitats. Un poc més enllà, dos músics -saxo i contrabaix- passen la gorra després d’interpretar una tria d’estàndards de jazz i bluegrass. I sota un cel radiant de primavera, amb el sol més alt a cada instant, tots els éssers al mercat tradicional de Sineu resplendeixen de vida.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF