TRIBUNALS
Societat 11/08/2015

Un gai condemnat per abusar d’una noia, a punt d’entrar a presó

Joan Cardona ha perdut fins ara tots els recursos però no es rendeix: ha dut el cas al Constitucional i ha apel·lat a l’ONU

Enric Borràs / Llorenç Allès
3 min
Joan Cardona Pons assegura que ha sigut acusat injustament.

Barcelona / Ciutadella“Jo no he tingut mai cap relació amb una noia”, assegura Joan Cardona, condemnat a tres anys de presó per agredir sexualment una noia i que insisteix que és homosexual. Els dos recursos que ha presentat en contra de la sentència no han prosperat i ja li han ordenat que haurà d’entrar a presó aviat. La primera data era demà, però ara no està clar i està pendent de saber si podrà esperar el resultat de l’apel·lació al Tribunal Constitucional, l’última bala que li queda. Mentrestant insisteix que la condemna és “injusta” i “parcial”.

El 30 de novembre del 2012 la caixera del supermercat del barri de Sants de Barcelona on comprava habitualment el va identificar com l’home que l’havia agredit onze dies abans al portal de casa seva, magrejant-la per la força. Segons el relat de la noia i un company de feina, ella es va quedar glaçada quan el va veure al súper, li saltaven les llàgrimes, diu la sentència. L’encarregat va fotografiar Cardona.

Aquí va començar el malson. El desànim es nota en el seu to de veu, encara que està decidit a intentar-ho tot i compta amb l’ajuda de la família. El seu advocat ha fet arribar un escrit a la relatora especial sobre la independència dels jutges de l’ONU, Gabriela Knaul, en què denuncia la manca d’un judici just i dubta de la imparcialitat dels jutges. I si el Constitucional no funciona, arribaran a Estrasburg. Mentrestant més de 7.400 persones han fet una petició al Constitucional via Change.org perquè “valori amb més coherència” el cas.

Prova principal

El noi, nascut a Menorca però resident al districte de Sants de Barcelona des de fa anys, assegura que en el moment de l’agressió sopava amb el seu germà i una amiga, que ho van testificar al judici. També manté que ni té moto ni en sap conduir -l’agressor en duia una-, però la sentència conclou que l’hi podrien haver deixat. Les proves de la defensa no van servir de res, el jutge el va condemnar basant-se, més que res, en la identificació de la noia al supermercat, en una roda de reconeixement i en el judici. Cardona insisteix que en un dels reconeixements va fallar -era en fotografies, segons explica la sentència- i que es podria confondre de persona.

“A qualsevol li pot passar el mateix que m’ha passat a mi”, explica Cardona. Un dels seus últims cartutxos és la pressió social i, per això, va decidir fer públic el seu cas per Facebook, Twitter, mitjans de comunicació, etc. El cas de Joan Cardona ja és força conegut, i fins i tot institucions com l’Ajuntament de Maó li han donat suport, respectant la decisió judicial. No es tracta només de creure o no en la seva innocència, comenta; el que es demana és que la justícia ofereixi garanties a tothom. Entén que en el seu cas no ha sigut així. “Van basar l’acusació en el simple testimoni d’ella, i no es pot tancar ningú només perquè algú t’acusi. S’han d’aportar proves. S’ha de tenir en compte la presumpció d’innocència, i la culpabilitat s’ha de demostrar”, insisteix.

La condemna ha tingut molt de ressò a les xarxes socials. El grup de Facebook Justicia para Joan, justicia real té més de 6.000 membres. “Utilitzem aquest terme per exigir una justícia de veritat, real i conseqüent amb les lleis del nostre país. Millorem el sistema judicial entre tots”, diu Cardona.

“Que una sentència sigui justa o no depèn gairebé sempre de la persona que s’ho plantegi”, avisa Pedro Monjo, delegat a Menorca del Col·legi d’Advocats de les Balears. Monjo diu que el sistema judicial “ofereix garanties per reconsiderar decisions judicials que es considerin injustes, totes les sentències es poden apel·lar i revisar”. I això fa ara Cardona, però amb un doble cost: “Això està sent molt llarg, psicològicament és terrible”, comenta aquest menorquí, que està a punt d’entrar a presó, que a més recorda que pagar l’advocat i els recursos val “molts doblers”.

“Com més lluny, més difícil és replantejar els fets”

Malgrat el ventall de recursos per revisar les decisions judicials, el delegat a Menorca del Col·legi d’Advocats admet que “el judici més important és el de primera instància”. “És aquí on s’analitzen a fons els fets, les proves i els arguments”. Així, a mesura que es van presentant recursos i l’organisme judicial encarregat de revisar-los es va allunyant del jutjat inicial, és més difícil que es replantegin els fets que el jutge de primera instància ha donat per bons. “La tendència -tal com ha passat en aquest cas-és que un jutge d’apel·lació no discuteix la conclusió d’un jutge de primera instància perquè aquest és qui té més proximitat amb els fets jutjats”, comenta Monjo.

stats