CiutadellaAmb motiu de la festa de Sant Antoni, un bon amic, en José Bosch, president de CAEB-Restauració a Menorca, escrivia una frase a les xarxes socials que m’ha inspirat per fer l’article d’aquesta setmana: “No serà Sant Antoni sense calamar a la romana i un Bitter”, tot fent-me recordar que és ben cert que els calamars a la romana i el Bitter Cinzano amb alcohol i de botella petita, juntament amb els vermuts, formen part d’aquesta gastronomia antoniana a Ciutadella.
Als anys 50, el dia de Sant Antoni es va imposar un petit ritual gastronòmic a la Ciutadella de final de la postguerra. Un concert de música moderna a un bar o a un dels casinos, on ciutadellencs i ciutadellenques ben mudats i després de viure la processó dels Tres Tocs, de visitar el mercat de taronges, dàtils i abans també garballons, a la plaça de l’Hospital, i abans de dinar practicaven aquest ritual tan nostre, conegut com “anar a fer el vermut”.
Anar a fer el vermut no vol dir anar a consumir un vermut, sinó acompanyar aquesta beguda o d’altres de tapes com olives plenes, patates xurres, llaunes de musclos o d’escopinyes de gallet, a més dels calamars a la romana, que eren indicatiu de diada o de gran festa d’un sol dia. A poc a poc, es va anar imposant aquesta moda del dia de Sant Antoni d’anar a fer el vermut al Pinos Bar, el Casino del Born, el Casino Nou, Ca los Padres, l’Aurora, Es Molí, Es Club Nàutic..., que, a més a més, per atreure la gent organitzaven aquell dia de festa gran a Ciutadella un petit concert amb els grups de música locals del moment, en què no mancava, com a aperitiu, el calamar a la romana.
La Diada de Menorca
S’ha de tenir en compte que la festa o diada de Sant Antoni -l’expressió ‘diada de Sant Antoni’ ja la trobam al 1568- només se celebrava a Ciutadella, d’on és patró des de la reconquesta catalana del 1287, i és patró de l’illa de Menorca des del 1981. Per tant, els ciutadellencs i ciutadellenques sempre l’hem viscuda amb particular devoció.
Aquest ritual gastronòmic s’ha mantingut i sols enguany el coronavirus amb les seves restriccions ha fet que molts no hàgim pogut anar a fer aquest vermut al Casino 17 de Gener, o bé al Bar des Molí, al Bananas o al Calós, per assaborir aquells calamars a la romana cruixents, fets al moment -com ha de ser-, amb el seu punt de pasta i de cocció, que acompanyàvem d’un Bitter Cinzano, o bé d’un vermut blanc o negre, segons el gust, o d’una canya de cervesa ben tirada i ben fresca, que són el seu maridatge ideal, com ho és un bon vi blanc de Menorca i com antany ho van ser els blancs catalans d’Alella, com el Marfil, que tant d’èxit tenia a la Ciutadella dels anys 40 i 50, i que era distribuït per José Manuel Morales.
Calamars a la romana, olives farcides d’anxova, patates xurres, ensalada russa, i també el nostre variat ciutadellenc d’enllaunats, que, amb el nom de ‘mescladet’, com si d’un variat mallorquí es tractàs, reunia dins un mateix plat musclos, escopinyes de gallet, cloïsses, banderilles, olives farcides, tonyina en oli d’oliva...
El recordat bar Joyan era també un dels temples dels calamars a la romana, que amb mestria cuinava na Sefa, mentre que en Toni preparava els mescladets i servia els vermuts acompanyat del seu fill major, també Toni -tots dos feien festa aquest dia. Potser d’aquí va tenir en Toni Salord fill la inspiració d’elaborar el primer vermut fet a Menorca, el de Binitord. Ell és un dels dos socis d’aquest reconegut celler menorquí amb vins de gran qualitat i guanyador de medalles d’or i de plata a escala internacional, i que aprofitava el mercat de Sant Antoni per presentar, per donar a tastar, el primer vi novell de l’anyada, el seu blanc de noirs, que també hem enyorat enguany.
Potser l’any que ve tornarem a celebrar un Sant Antoni com el d’abans, amb la processó dels Tres Tocs, amb el mercats de la Contramurada i el de la plaça de l’Hospital, amb el vermut de calamars a la romana i la visita al Casino 17 de Gener, que també celebra la seva festa social, i on enguany ni tan sols la junta directiva ha pogut entrar a fer un cafè després de la missa en sufragi dels socis difunts.
Trobades familiars i d’amics
Mentrestant, recordarem els acords d’aquells conjunts que, segons els anys que tingueu els que llegiu aquest article, seran Atomium, Samurada, els Voltios, Orquestra Marazul, Cati Cris, Inventari, Exodo, Striks, Orquestra Si Fa Sol i molts altres que van alegrar aquelles trobades familiars i d’amics al voltant d’una barra de bar, d’unes taules presidides per un bon plat de calamars a la romana, un vermut, un Bitter, unes canyes i refrescos per als més petits, el dia en què els homes anaven amb vestit i corbata, les dones ben mudades i lluint les joies i els fillets amb calçons curts, mentre intentaven menjar aquells dàtils que esmussaven que els havien comprat a la placeta, on al llarg dels segles va estar ubicat el reial hospital dels antonians, que engreixaven un porc que era rifat a la diada del sant eremita de la Tau.
