Societat 25/10/2019

La comunitat musulmana calcula que 700 alumnes estudiaran l’islam

Un màxim de deu centres de les Balears impartiran l’assignatura el curs que ve en compliment d’una llei del 1992

Maria Fuster
4 min
La comunitat musulmana calcula que 700 alumnes estudiaran l’islam

PalmaLa religió islàmica entrarà a les aules de les Balears per primera vegada el curs que ve. D’aquesta manera, es complirà una llei estatal del 1992. “Feia 30 anys que ho esperàvem”, assegura Ana Faidi, membre de l’associació La Iniciativa, “dedicada a l’empoderament de les dones musulmanes”. Segons Faidi, fa més de quatre anys que ho reclamen i Educació no els ha donat resposta fins fa poc, quan es va signar un conveni amb el delegat de la Comissió Islàmica d’Espanya a les Balears, Mahfouz Abu Mahfouz, per oferir religió islàmica l’any que ve a deu centres de les Illes, com a màxim, i amb un mínim de deu alumnes. A hores d’ara, hi ha 700 alumnes interessats.

El director general de Planificació i Ordenació de Centres, Antoni Morante, reconeix que el Govern no ha tingut “una actitud proactiva, perquè entenem que la religió s’ha d’aprendre fora de l’escola”. “El que feim és ajustar-nos a la legislació vigent: si hi ha demanda, s’ha d’atendre el dret de les famílies a rebre formació religiosa d’acord amb les seves conviccions, tal com estableix l’article 27 de la Constitució”, afirma.

Ana Faidi assenyala que el conveni s’ha fet realitat a les Balears per la pressió exercida enguany per la comunitat musulmana. Explica que els darrers mesos les mesquites han comunicat a les famílies que els seus fills podrien estudiar l’islam als centres educatius. Com a resultat d’això, la Conselleria d’Educació, diu, ha rebut més sol·licituds que mai. “700 alumnes han fet saber que volen estudiar religió islàmica”, afirma Faidi, “i encara queden moltes famílies musulmanes a les quals no ha arribat aquesta informació”. Des de la Conselleria asseguren que són 300 famílies les que hi han manifestat interès. Per la seva banda, Mahfouz Abu Mahfouz remarca que el conveni balear forma part del “projecte Comissió Islàmica d’Espanya a escala estatal”, per aconseguir que les úniques comunitats que queden sense oferir aquesta assignatura -Balears, Catalunya i Múrcia- acatin l’acord del 1992.

Més de 8.600 alumnes musulmans

El delegat de la Comissió Islàmica d’Espanya a les Balears diu que fa vint anys no tenia sentit demanar-ho, “però avui és molt important”, per la gran quantitat d’alumnes que la podrien estudiar. Segons les dades de l’Estudi Demogràfic de l’Observatori Andalusí realitzat per la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE), a les Illes Balears hi ha 8.648 alumnes musulmans -2.749 espanyols i 5.899 immigrants. Morante manté que “som una de les comunitats que tenen una proporció més elevada d’alumnat musulmà”, però planteja el dubte de quina serà la xifra final d’alumnes. “Com passa amb la catòlica, potser hi haurà gent que no voldrà estudiar-la”. A la matrícula del curs que ve es resoldrà la incògnita. “Segurament s’oferirà a tots els centres. El més raonable és que sigui així, ho hem de parlar amb ells”, diu en referència a la Comissió Islàmica.

El col·legi que més sol·licituds ha registrat a la Conselleria d’Educació, entre 50 i 60, segons Ana Faidi, és el CEIP Gabriel Vallseca, situat a Son Gotleu. La mediadora intercultural d’aquesta barriada, Ana Mascaró, no s’hi ha mostrat favorable, perquè creu que cap religió s’hauria d’estudiar en un centre educatiu. “Amb tot el que ens està costant treure la religió catòlica de les aules, no té sentit que ara hi entri l’islam”.

Mahfouz Abu Mahfouz assegura que estudiar l’islam a les escoles completa un triangle d’ensenyament. “A la mesquita es memoritza l’Alcorà, a casa s’aprèn educació de la vida i al col·legi s’estudia per conèixer la nostra història”. També es mostra convençut que l’oferiment de l’assignatura serà bo per a tothom, “no només per als nostres fills, ja que servirà per rompre prejudicis”. Segons ell, “l’escola és el lloc més segur, el més oficial, el més controlat per oferir qualsevol assignatura”. En aquest sentit, el director de Planificació i Ordenació de Centres, Antoni Morante, assegura que “qualsevol currículum s’ha d’adaptar al que diu la Constitució i també al que marquen les lleis educatives, com la coeducació o la no discriminació”.

Pros i matisos

“És positiu que la religió islàmica entri a les escoles en el sentit de regular allò que es fa i com es fa”, assenyala Joan Antón Mellón, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona i investigador de processos de radicalització islàmica i de polítiques públiques de contraradicalització. “La comunitat musulmana no forma part del problema, sinó de la solució”, diu Mellón, i afegeix que “amb el procés de configuració comunitària, si ho feim bé, desenvoluparem estructures de democràcia avançada”. Si no, el resultat serà problemàtic, i és per això que creu que “és convenient regular-ho per evitar que determinades doctrines d’odi puguin trobar facilitats”.

El coordinador del Màster de Diversitat Religiosa de la Universitat de Girona, Mostafa Shaimi, assegura que “l’escola laica pot oferir l’ensenyament de diferents religions perquè el fet religiós està arrelat a la nostra societat”. Shaimi proposa trobar fórmules de consens amb presència no en termes de fe o de doctrina, sinó com a fenomen “molt important per a la història de la humanitat”. També creu que s’ha d’adaptar a cada etapa. A Infantil i a Primària es pot estudiar de manera transversal , i a Secundària com a assignatura. Però remarca que s’ha de poder “qüestionar quan no és raonable” i que ha de ser accessible per a tothom, no només per als creients.

stats