La comunitat científica balear i internacional reclama la protecció immediata de la posidònia

"Volem que el govern no perdi més el temps”, ha dit Toni Muñoz (GOB) amb l’objectiu d'accelerar l’aprovació del Decret de posidònia abans que comenci l’estiu

Més de 200 científics, tècnics i especialistes en temes marins de 58 centres de recerca, organitzacions i associacions reclamen una actuació urgent davant la greu pèrdua que any rere any sofreixen les nostres praderies.

Les ONG Terraferida, GOB, Amics de la Terra, Mallorca Blue, Ondine, Greenpeace i Oceana han impulsat la recollida de firmes per donar el màxim suport i accelerar l’aprovació del Decret de posidònia abans que comenci l’estiu. "Els impactes que provoquen la pèrdua de les praderies de posidònia a les Balears són prou coneguts, però és urgent regular els fondejos i posar fi als abocaments per protegir la posidònia", defensen les entitats.

La fanerògama marina posidònia oceànica és una planta endèmica de la Mediterrània, amb capacitat de formar extenses praderies, que es troba en alarmant recessió a tota la Mediterrània a pesar dels esforços que s’han realitzat en l'àmbit comunitari, estatal i regional. Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més superfície de praderies de posidònia oceànica de l'Estat, concretament el 50% del total inventariat, fet que comporta una especial responsabilitat pel que fa a la seva conservació.

La pesca d'arrossegament, els abocaments (de la terra al mar o des de vaixells) d’aigües carregades amb nutrients i matèria orgànica o contaminants, els fondejos d’embarcacions, les extraccions d’arena i les obres litorals són les principals causes de la seva degradació. A escala global, els efectes del canvi climàtic també posen en perill la seva pervivència. L’efecte acumulatiu de tots aquests efectes fa malbé aquest ecosistema, crònicament de manera general i de manera aguda en llocs concrets.

Segons la comunitat científica balear, les conseqüències de la degradació de les praderies estan ben documentades, independentment de la manca de quantificació objectiva de les causes, i condueixen a la pèrdua de fauna que hi està associada, tant en quantitat com en diversitat, i a la disminució de les pesqueres, el deteriorament de la qualitat de l'aigua, la pèrdua d’arena a les platges i l'erosió de la costa.

Entre les mesures més urgents destaca "l’impuls a l’aprovació sense més demora del decret de protecció de la posidònia, una eina normativa que facilitarà l’actuació sobre una part important dels factors de degradació d’aquest hàbitat natural" Així mateix, s'insta el Govern a la provisió de mitjans suficients per poder prevenir i actuar contra els diferents impactes i amenaces que pateix la posidònia.

El manifest per a la conservació de la posidònia a les Illes Balears té el suport de científics de les principals institucions de recerca de Balears, la Universitat de les Illes Balears (UIB), l'Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA UIB-CSIC) i el Centre Oceanogràfic de Balears de l’Instituto Español de Oceanografía (COB-IEO).

A més, s'hi adscriuen científics de tot l’Estat pertanyents al Centre d’Estudis Avançats de Blanes; la Universitat de Barcelona; l'Institut de Ciències del Mar; la Universitat Autònoma de Barcelona; la Universitat d’Alacant; els centres de Múrcia, Màlaga i Cadis de l’Instituto Español de Oceanografía; la Universidad Católica de Valencia, la Unidad de Tecnología Marina i la Universidad Rey Juan Carlos I.

Igualment, també hi donen suport científics de les següents institucions internacionals: University of British Columbia (Canadà), Oregon State University (EUA), University of Rostock (Alemanya), King Abdullah University of Science and Technology (Aràbia Saudita), International Marine Centre (Itàlia), Centre National de la Recherche Scientifique (França), National Geographic Society, Heriot Watt University (Escòcia), Muséum National d'Histoire Naturelle (França), School of Biological, Earth and Environmental Science UNSW (Australia), Station de Biologie Marine du MNHN (França), The UWA Oceans institute (Austràlia) i Universidad Autónoma de Baja California Sur (Mèxic).

EDICIÓ PAPER 25/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF