Societat 17/01/2020

L’exèrcit explica què fa als nins illencs, però s’oblida de les armes i les guerres

La Comandància General de les Balears publica un còmic divulgatiu que distribuirà una associació d’escoles privades i concertades i que blanqueja la figura dels militars

Kike Oñate
5 min
L’exèrcit explica què fa als nins illencs, però s’oblida de les armes i les guerres

PalmaLa Comandància General de les Balears, un òrgan de l’Exèrcit de Terra, ha editat un miler de còmics amb el títol ¿Qué es un militar? per explicar als infants de 8 a 10 anys la tasca dels soldats espanyols. Però ho fa sense fer servir en cap moment paraules com guerra, batalla o arma, ni cap sinònim. Tampoc parla de la intervenció espanyola en conflictes com el de l’Iraq i el de l’Afganistan. Tot plegat, segons els experts consultats, és una manera de blanquejar l’exèrcit. Això no ha aturat l’Associació Provincial de Centres d’Ensenyament de les Balears -que integra 26 centres privats i concertats de Mallorca i les Pitiüses- i té la intenció de distribuir la publicació. Fonts de la Conselleria d’Educació asseguren que no n’han repartit cap exemplar, però tampoc han rebut cap sol·licitud per part de la Comandància. Si arribàs, les mateixes fonts diuen que se n’hauria d’estudiar detalladament el contingut, tal com es fa amb totes les propostes que arriben per part d’oenagés i empreses privades.

Segons Ainhoa Ruiz, que treballa en un programa sobre desmilitarització a l’educació al Centre Delàs d’Estudis per la Pau, el còmic “endolceix” les tasques dels soldats. Critica que el text no parla de les “guerres d’agressió” en les quals Espanya ha participat, com és el cas de l’Iraq i l’Afganistan, països que continuen en una situació d’inseguretat molt important. El llibre l’han escrit el tinent coronel Antonio Ortiz Fernández i la capitana Nuria García Sevillano, i l’ha il·lustrat Pilar Ribas Maura. Ortiz es defensa recordant que l’exèrcit no decideix on intervé, sinó que és el “govern de la nació qui decideix l’ús dels militars en un lloc o un altre, quan s’ha aprovat la seva participació en el Congrés”.

La investigadora afegeix que, en comptes de parlar d’armament -la principal eina de feina dels soldats-, al text es fa servir l’eufemisme “material”. “Si estan convençuts del que fan i que és correcte, per què eviten parlar d’armes?”, es demana Ruiz. Sobre aquest aspecte, el coronel no ha fet cap declaració a l’ARA Balears.

En la mateixa línia que Ruiz, el professor de Pedagogia de la Universitat de les Illes Balears, Bernat Sureda, defensa que “als infants se’ls han d’ensenyar les coses tal com són, sense adulterar res”. Sureda creu que els eufemismes sobren i que s’hauria d’haver parlat obertament sobre la participació dels militars en conflictes bèl·lics i l’ús que fan de les armes. El pedagog opina que, sense fugir de la realitat de l’exèrcit, es podria haver aprofitat per presentar-ne una visió més pacifista i compromesa amb els drets humans. També veu malament que la publicació només sigui en castellà, perquè “és una manera de distanciar-se de la població”.

Tot i això, valora positivament que les il·lustracions cuidin la igualtat d’homes i dones i que es vulgui millorar la imatge de l’exèrcit. Per la seva banda, el secretari d’Ensenyament Públic de l’STEI-Intersindical, Cosme Orell, reivindica que el militarisme representa tot el contrari dels valors que s’han d’ensenyar a les aules. “S’ha de promocionar que els infants tinguin habilitats socials i emocionals per resoldre els conflictes, però sempre rebutjant la violència”, assegura el sindicalista, qui afegeix que “és una falta de tacte que el còmic no estigui també en català”.

L’argument de la publicació

La protagonista de la història és una nina palmesana de vuit anys. Es diu Carmen i, mentre passeja amb la seva família per davant de la Seu, veu que s’obren les portes del palau de l’Almudaina i apareix un soldat. La nina demana al seu pare “qui és aquell jove que vesteix un uniforme de color verd?” i el pare li respon que és un militar. Llavors és quan Carmen li pregunta què és el que fan els militars i el pare la convida a esbrinar-ho junts. Aquest és el punt de partida del llibre il·lustrat, que només s’ha publicat en castellà.

La protagonista descobreix que els soldats fan esport en un gimnàs i que participen en curses com l’anomenada Desafío Fuerzas Armadas, que comença al port de Sóller i acaba al cim del Puig Major. Al còmic també s’explica que a les casernes tenen les mateixes coses que la protagonista té a ca seva, i que han “ajudat” a “estabilitzar països com la República Centreafricana”. Al còmic, a més, es comenta que a les Balears els soldats ajuden a protegir el medi ambient vigilant que no es cremi el bosc i netejant els fons marins de Cabrera. Així mateix, hi surt una il·lustració del pont d’emergència que l’exèrcit va construir a Artà després de la torrentada.

Exageracions i mancances

Sobre la neteja del medi ambient i altres activitats similars, Ainhoa Ruiz creu que es mostren amb una rellevància que no té en l’exèrcit. “És irònic que parlin de cuidar el medi ignorant completament l’impacte ambiental que tenen les guerres en termes de contaminació, generació de residus i el cost de fabricar armament”, critica. Al final del còmic es parla d’homenatjar “els avantpassats” i Ruiz creu que també s’endolceix “la mort dels soldats, perquè s’exposen com a herois, tot ignorant la realitat a la qual estan exposats els militars en context de guerres i les conseqüències físiques i psicològiques que pateixen”. Pel que fa a les tasques de la Unitat Militar d’Emergències (UME), la investigadora reconeix que “està ben vista per la població” perquè “realment rescata i gestiona catàstrofes”, però afegeix que “això ho podria fer un cos civil si tingués els recursos dels quals disposa l’exèrcit”.

La investigadora del Centre Declàs considera que el que s’intenta contar en el còmic requereix una explicació més complexa i real, que no hi és. “Només volen que els infants pensin que tot el que fan els militars és fer la pau, tenir una bona convivència amb els companys i ajudar d’una manera abstracta, que en cap moment expliquen, altres països”, diu. El coronel, en canvi, afirma que el còmic cerca explicar quina és la formació d’una persona, o sigui, el militar, i la seva activitat diària perquè es conegui la seva feina i on la fa. L’Associació Provincial de Centres d’Ensenyament accepta aquests arguments i per això vol distribuir els còmics. Fonts de l’entitat consideren que el material és bo encara que no parli de guerra ni d’armes. Segons fonts de la Comandància, “atès l’èxit obtingut”, es vol fer un segon tiratge del còmic, que dependrà dels doblers disponibles.

stats