EVOLUCIÓ TURÍSTICA

El 64% dels comerços del centre històric de Palma són per a turistes

Un estudi de l’arquitecta Maria Gómez mostra les conseqüències de la massificació turística a les Balears

L’arquitecta i urbanista Maria Gómez ha estudiat quines són les conseqüències economicosocials que la massificació turística genera al centre històric de Palma. Segons l’estudi, el 64% dels comerços del centre de la capital balear dediquen la seva activitat als turistes. “Els turistes estan expulsant els ciutadans del centre, i aquesta és només una de les dades que ho demostra”, assegura l’arquitecta.

La massificació turística és un dels principals maldecaps del Govern actual, i encara més després de les dades que va publicar Palma XXI, les quals indicaven que el centre de Palma assumeix 90.000 persones cada dia durant els mesos d’estiu. Maria Gómez ha anat més enllà i ha analitzat altres conseqüències que afecten de manera directa els ciutadans de la capital balear. Durant els mesos d’estiu, el centre de Palma rep més turistes que residents i treballadors. Segons l’estudi, al carrer de Sant Miquel hi circula un resident per cada dos turistes que hi passen durant un dia d’estiu.

La recerca de Gómez indica que des del 2015 s’ha duplicat el nombre de places turístiques legals que s’ofereixen al centre històric, amb la consegüent saturació d’algunes de les zones més emblemàtiques de la ciutat. A l’estudi no hi han pogut incloure les dades d’aquells arrendaments il·legals que es duen a terme a través de plataformes com Airbnb, entre d’altres, perquè no hi ha xifres oficials i no és fàcil fer un control de tots els lloguers que es fan fora de la legalitat. Tot i no disposar d’aquestes dades, l’arquitecta considera que “comptant els arrendaments il·legals, segurament la xifra de places turístiques es quadruplicaria”.

Les dades recollides a l’estudi de Maria Gómez, que es va presentar dijous als Encontres sobre el turisme de masses als centres històrics de la Mediterrània, organitzats per Palma XXI, assenyalen que la saturació turística al centre de Palma ha provocat un augment de més d’un 70% dels preus dels lloguers i de la compravenda respecte del 2015. Gómez assegura que “el turisme de masses causa el 80% dels desnonaments al centre històric de Palma”.

Per l’arquitecta, la solució és reduir a la meitat el nombre de turistes que visiten el centre històric durant els mesos de temporada alta. “Els ciutadans són els que haurien de decidir quanta gent volen al centre”. Davant aquesta situació, el batle de Palma, Antoni Noguera, va fer saber que un dels seus objectius és “limitar l’accés al centre de la capital per tal d’evitar la saturació turística”. Noguera també va remarcar que aquesta solució no seria pionera a les Illes Balears, perquè “moltes ciutats europees ja han posat en marxa aquesta iniciativa per evitar que el centre de les ciutats s’acabi convertint en una zona únicament turística”.

Jaume Garau, president de Palma XXI, també va assenyalar: “Moltes ciutats europees ja lluiten contra la massificació turística i nosaltres volem que Palma en sigui una”. “Volem evitar que el centre històric s’acabi convertint en una zona com Magaluf, que és pràcticament una colònia britanicogermànica”, va sentenciar.

L’estudi també analitza les conseqüències mediambientals de la saturació turística al centre històric. Durant els mesos d’estiu, el consum d’electricitat es duplica, es produeix més del triple de residus que a l’hivern i l’índex de contaminació ambiental augmenta considerablement.

Conseqüències autonòmiques

Els defensors del turisme de masses esgrimeixen els avantatges econòmics que té per als ciutadans de les Illes Balears per defensar-lo, però Maria Gómez manté que la situació econòmica i laboral dels autòctons no ha millorat els darrers anys. Segons les dades recollides a l’estudi, des de l’any 2008 els indicadors econòmics que afecten la població balear han empitjorat. L’atur ha augmentat, el deute per càpita s’ha triplicat i la precarietat laboral ha crescut fins a un punt pràcticament insostenible per al ciutadà. Cal tenir en compte, amb tot, que en aquests deu anys hi ha hagut una crisi econòmica mundial que explica bona part d’aquestes xifres.

L’arquitecta afirma que durant la temporada d’estiu més del 70% dels contractes que es firmen són d’una durada determinada i sense opcions a renovació. A més, destaca la reducció dels horaris dels treballadors. I afegeix que des de l’any 2008 els contractes a temps parcial predominen en l’hostaleria, la restauració i totes aquelles activitats vinculades directament amb l’activitat turística.

Un altre dels aspectes als quals fa referència l’estudi és a la situació “insostenible” de les carreteres de les Balears. Per l’arquitecta, el turisme de masses converteix l’Arxipèlag en “un territori intransitable on els embussos estan sempre a l’ordre del dia”.

Un cop presentades les conclusions de l’estudi, Maria Gómez insta el Govern a lluitar contra la massificació turística “sense por d’equivocar-se”, ja que per ella “l’error no ens ha de fer por, perquè en la lluita contra la massificació del turisme no hi ha passes en fals”.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF