Els comandaments policials de l'1-O van decidir un dia abans en quines escoles de Barcelona actuarien

Les acusacions particulars critiquen l'expulsió de l'Ajuntament de Barcelona de la causa

Segon desmentiment dels màxims comandaments policials a peu de carrer l'1-O a Barcelona a la versió de l'ex secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que sempre ha negat que hi hagués una ordre concreta d'intervenir als centres. Dijous passat quatre d'aquests comandaments ja van admetre davant del jutge que investiga les càrregues a Barcelona que van rebre l'ordre d'intervenir abans que obrissin les escoles d'un comissari amb l'indicatiu Mart que podria ser el cap de les unitats d'intervenció (UIP) de la Policia Nacional, José Miguel Ruiz Iguzquiza. Aquest dilluns, quatre inspectors més del cos han afegit que dies abans ja van rebre algunes instruccions sobre com actuar durant la jornada del referèndum. Per exemple, el divendres 29 de setembre del 2017 els van passar una llista d'escoles i l'endemà al matí van anar a veure-les totes per prioritzar on era més "factible" intervenir en cas que els hi manessin, segons haurien explicat fonts judicials consultades per l'ARA.

Els comandaments de l’1-O contradiuen Nieto i diuen que els van ordenar intervenir abans que obrissin les escoles

Les d'aquest dilluns han sigut les primeres declaracions judicials de la causa sobre les càrregues de l'1-O a Barcelona que es fan sense presència dels advocats de l'ajuntament de la capital catalana, que fins dijous passat exercia l'acusació popular. L'Audiència de Barcelona va expulsar el consistori de la causa a petició de l'Advocacia de l'Estat i de la Fiscalia, en base a un acord del ple de l'organisme que pot afectar també les personacions d'altres consistoris en causes similars. A la sortida dels jutjats, les acusacions particulars que formen part de la causa de les càrregues criticaven la decisió. L'advocada de Roger Español i del centre per a la defensa dels drets humans Irídia, Anaïs Franquesa, considera "intolerable" l'absència del consistori, tenint en compte "que duien a terme la tasca que el ministeri fiscal hauria d'haver dut a terme des del primer moment i que no ha fet mai", assegurava, i recordava l'alineació de la Fiscalia amb les tesis de defensa dels agents en aquest procediment.

L'Audiència de Barcelona expulsa l'Ajuntament de la investigació de les càrregues de l'1-O

Dos brífings per les escoles i les comunicacions

Dijous passat, quatre dels vuit comandaments investigats per les càrregues de l'1-O a Barcelona ja van admetre al jutge del cas, Francisco Miralles, que van rebre l'ordre d'intervenir abans que obrissin les escoles. Segons fonts pròximes al cas consultades per l'ARA, els quatre que han declarat aquest dilluns han concretat que l'ordre els va arribar del comissari amb indicatiu Mart –que les acusacions identifiquen com el cap de les UIP de la Policia Nacional, José Miguel Iguzquiza– pocs minuts després de les vuit del matí i que des del divendres anterior aquest mateix comandament els havia reunit dues vegades per donar-los altres instruccions. En concret, es va tractar de dos brífings, haurien dit aquestes fonts, per parlar de les escoles i dels canals de comunicació que utilitzarien durant el dispositiu policial per la jornada del referèndum.

En el primer brífing del divendres 29 de setembre del 2017, segons haurien explicat aquest dilluns els inspectors investigats, els van facilitar una llista amb les escoles on haurien d'intervenir quan els arribés l'ordre. L'endemà, dissabte al matí, segons haurien dit, els comandaments van anar a inspeccionar-les totes per veure on seria més factible intervenir de manera ràpida i efectiva (van mirar quantes sortides hi havia i si estaven situades en carrers de fàcil accés, entre d'altres). Aquell mateix dissabte a la tarda, haurien explicat, els van reunir per segon cop. Aquesta vegada els van indicar que hi hauria dos canals de comunicació: les ràdios i els telèfons mòbils si el primer sistema d'emissora es col·lapsava. De fet, les acusacions han demanat en reiterades ocasions que s'aportessin les comunicacions per aquesta segona via, que no consten a la causa –només hi ha fragments de converses per ràdio.

En les seves declaracions com a testimoni en aquesta causa i davant del Tribunal Suprem, Nieto no només va negar l'existència d'una ordre concreta d'intervenir l'1-O, sinó que va explicar que havien sigut els comandaments a peu de carrer els que havien decidit actuar de manera autònoma quan van constatar, un cop els centres ja estaven oberts, que els Mossos d'Esquadra no ho feien. A la sortida dels jutjats, l'advocat d'alguns dels denunciants, Lluís Mestres, assegurava que després d'escoltar els inspectors "queda claríssim que es van donar instruccions molt abans de l'obertura dels centres de votació" i amb independència "de si els Mossos actuaven o no". Per la seva banda, Franquesa considera que de l'existència de les dues reunions prèvies es pot deduir fins i tot que els agents podien tenir altres ordres implícites, com el criteri de no practicar detencions o sobre quan fer servir les porres. 

Ara les acusacions que queden personades a la causa estudiaran si demanen la declaració, en qualitat de testimoni o d'investigat, del cap de les UIP, així com d'altres comandaments implicats, com ara el cap de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional, a qui les acusacions sempre han donat també un paper important en el dispositiu policial de l'1-O. La causa per les càrregues de Barcelona suma actualment una cinquantena de policies i comandaments investigats i està ja en la seva recta final. 

Els funcionaris, una nova via per investigar les càrregues de l’1-O

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF