10-N: FRONTS OBERTS A LES BALEARS

Els col·lectius socials lamenten l’ocasió perduda

Entitats feministes, LGTBI i de migrants reclamen compromís ciutadà

La paràlisi política des que el govern espanyol està en funcions ha provocat l’estancament de lleis estatals que són reclamades fa molt de temps per la ciutadania, com per exemple la llei per la protecció integral de la llibertat sexual i per l’erradicació de les violències masclistes, una llei estatal de drets LGTBI i una per lluitar contra el tràfic de persones. Aquesta legislació podria tirar endavant en cas que es fes realitat un acord de govern dels partits progressistes. Però els representants dels col·lectius feministes, LGTBI i de migrants de les Balears veuen poc probable aquest escenari.

“Ens sembla lamentable que els polítics no hagin arribat a un consens per governar. Ens ha generat un sentiment de decepció i també de preocupació, per si es torna a repetir aquesta situació”, assenyala Isabel Oviedo, presidenta de la Federació de les associacions d’immigrants de les Illes. Xisca Mas, del Lobby de Dones, també creu que s’ha perdut una oportunitat. “Veig una gran coalició PP i PSOE. No som gens optimista; es va desaprofitar l’ocasió de pactar amb la gent més progressista. S’imposen les forces de dretes”, diu. Víctor Robles, president de Ben Amics, tampoc en té una visió esperançadora: “Vull ser optimista, però costa”.

Activisme, vot i discurs de l’odi

“La gent ha de jutjar el que fan els polítics amb el seu vot. Cal manifestar-se sense por, perquè l’única manera és lluitar, no quedar en silenci”, afirma Oviedo. En la mateixa direcció però més contundentment es pronuncia Xisca Mas. “Els polítics han quedat molt aiïllats de la realitat, sense atendre el que importa. En aquesta fase desfermada que estam vivint del capitalisme i el patriarcat, ells estan quedant a la cuneta. Hi confii molt poc. La força no la veig en la polítíca, hi ha massa ganes de confort. El futur està en la gent organizada”, explica. Víctor Robles també reclama activisme, però apel·la a la necessitat d’utilitzar la papereta per no retrocedir en drets. “Totes aquelles persones que tenim drets en perill tenim la responsabilitat amb nosaltres mateixes d’anar a votar”, diu.

Els missatges en contra de les dones, dels migrants i les persones LGTBI han entrat a les institucions. Els col·lectius parlen de discurs de l’odi. “Les idees d’ultradreta no són noves, ja hi eren abans, però estaven diluïdes en certa manera dins el PP i dins el seu electorat”, diu Robles. El problema arriba “quan aquest discurs té representació desacomplexada al Parlament. Aquestes idees clarament LGTBIfòbiques tenen un altaveu i capacitat legislativa. I, a més, estan condicionant governs autonòmics. I la resta de la dreta n’és còmplice”.

La por d’un possible retrocés en drets i en plantejaments és present també dins el moviment feminista. Xisca Mas remarca que s’estan qüestionant conceptes i idees que la majoria de la societat tenia assumides: des de l’avortament fins a la violència masclista i la coeducació.

Isabel Oviedo, per part seva, pensa que la quantitat de persones que s’adhereixen als posicionaments d’extrema dreta no augmentarà. “Els temps de Hitler ja han passat. No crec que el feixisme pugui continuar avançant perquè un dels avantatges de l’aldea globalitzada és que ara t’assabentes de les mentides. Abans massacraven pobles sencers i ningú ho sabia fins que passava un temps ”, diu.

LES DONES, PRESENTS EN LES PROPOSTES SOCIALS DE TOTS ELS PARTITS, EXCEPTE D’UN

El PSOE vol canviar la legislació actual per lluitar contra la violència de gènere i la sexual. Els socialistes volen abolir la prostitució i aprovar una llei contra la LGTBIfòbia. Al programa no hi ha cap menció als migrants.

Podem defensa un pla estatal contra les violències masclistes, dotat amb 600 milions d’euros anuals. El partit morat també reclama ampliar els drets del col·lectiu LGTBI i garantir els dels migrants.

El PP proposa presó permanent revisable als condemnats per assassinat per violència de gènere, com també un major control de les fronteres i la repatriació dels ‘menes’. Ni menció del col·lectiu LGTBI.

Cs aposta per un pacte d’Estat contra la violència masclista i protegir els drets de les persones LGTBI. També vol un sistema de visat per punts per atreure estrangers i protegir els agents que vigilen les fronteres.

Vox vol derogar la llei de violència de gènere i suprimir “organismes feministes radicals”, a més d’endurir les penes als migrants sense papers i dificultar-los l’adquisició de la nacionalitat. La paraula LGTBI no hi figura.

MÉS Esquerra reclama el retorn del Ministeri d’Igualtat i la coeducació a l’escola. També aposta per aprovar una llei integral de drets LGTBI. A més, proposa ajudar les embarcacions de rescat de refugiats i migrants.

Más País aposta per educar amb perspectiva de gènere i per la formació afectivosexual. També vol equiparar les víctimes de violència masclista amb les de terrorisme.

EDICIÓ PAPER 23/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF