Les claus de la sentència de Valtonyc

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha ratificat la sentència de la Sala Segona de l'Audiència Provincial de Palma amb un escrit de 23 pàgines

En els fonaments de Dret, la sentència del Suprem assenyala que:

  1. Valtonyc sosté que actuà dins el seu dret a la llibertat d'expressió i a la creació artística.
  2. L'Audiència, per la seva banda, va rebutjar que els fets es poguessin emparar en la llibertat d'expressió citant la doctrina del Tribunal Constitucional, tot recordant que si bé no es mencionà l'article 20, sí que se'n recordà el contingut. 
  3. La defensa del raper al·lega, a més, que les seves cançons no van dirigides contra cap minoria social, religiosa, nacional, ètnica, ni sexual, com no ho és la monarquia.
  4. La sentència recorreguda assenyala que del Tribunal Europeu de Drets Humans no es pot extreure que quan la conducta va més enllà de la crítica política al monarca o la institució es pugui endinsar en el terreny personal. 
  5. La defensa de Valtonyc diu que el rap és un llenguatge extrem, provocador, al·legòric i simbòlic, i critica que la sentència en alguns casos interpreta les lletres i en altres les treu de context. El Suprem, per la seva banda, inadmet el motiu perquè considera que els fets, en qualsevol cas, estan provats. Apunta que basta llegir-los per comprendre'n la gravetat. 
  6. Davant el recurs que no es fan calúmnies o injúries greus al rei, la sentència del Suprem ressalta que "no són lletres irrellevants", sinó que "injurien, calumnien i amenacen de mort", motiu pel qual també en desestima el recurs.
  7. Si per la defensa de Valtonyc "cap lletra conté expressions destinades a intimidar Jorge Campos", perquè "una cançó no es pot considerar mai una amenaça en si mateixa", la sentència diu que l'acusat "no podia ignorar el contingut intimidatori del text" sense haver de complir el que anuncia, ja que aquest "no és un requisit de les amenaces". 

EDICIÓ PAPER 17/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF