El projecte modernista de Palma el 1900 (part 1)

A final de segle, Palma continuava sent una ciutat emmurallada dins una illa agrària potent. Malgrat el creixement fora murades que es va iniciar sobretot a partir del segle XIX, les murades de Palma eren, per molts de ciutadans, el símbol d’allò que ens allunyava de les ciutats modernes.

Podem imaginar l’ambient de Palma d’aquell temps molt especialment a través de la fotografia, els llibres de memòries com els de Ferrà o Roca, la descripció d’alguns viatgers i a través de la crònica periodística. Totes aquestes fonts ens permeten observar una ciutat implicada en un procés de canvi important, una capital que batega seguint l’esperit de l’època i que no es tracta d’una capital de províncies de segona fila, sinó d’una ciutat de primer nivell al conjunt de l’Estat.

A final del segle XIX no únicament existien idees contraposades sobre la política, sinó també idees del que havia de ser la ciutat de Palma. Com a mínim, hi havia dues mirades hegemòniques: una de conservadora, encapçalada pels intel·lectuals neocatòlics, romàntics i conservacionistes, com Bartomeu Ferrà, i per una altra part, els intel·lectuals reformistes i regeneracionistes, liberals i progressistes representats per Miquel dels Sants Oliver.

En aquesta època entre segles, Palma vivia un moment de moltes iniciatives modernitzadores. El 1890, Enric Alzamora, amic íntim d’Oliver, fa que el diari La Almudaina surti per primera vegada al matí. Era la plataforma des d’on Miquel S. Oliver difonia bona part de les idees modernitzadores, ja que dirigí el diari entre el 1897 i el 1905. Els dos amics promouen canvis en molts costums de la vida quotidiana i formen, amb altres, un grup molt emblemàtic: els Insensats. Són un grup que s’atreveix a imaginar futurs nous, perquè no volen quedar en la rutina, no volen pensar que no hi ha res a fer. El grup entorn de La Almudaina és un conjunt d’intel·lectuals que escrivien articles periodístics de manera habitual, entre els quals es trobaven Bartomeu Amengual, Joan Torrendell, Rafael Ballester, Gabriel Alomar, Antoni Noguera, Fèlix Escalas, Enric Alzamora i Guillem Roca Sansaloni.

Però serà Miquel S. Oliver a partir de 1890, en el conjunt d’articles publicat amb el nom de La Cosecha periodístic, qui encapçalarà la crítica a la fallida de l’estat central per centralista, caciquista i uniformista. També criticarà el poble mallorquí per la seva indolència i poca capacitat de generar iniciativa pràctica.

Per canviar la situació, Oliver ens proposa quatre línies d’actuació. En primer lloc, conèixer el passat de la nostra societat per imaginar un futur diferent, ja que si en el passat vàrem ser capaços de tenir una societat en positiu, també la podem tenir en el futur. En segon lloc, proposa també modernitzar tota la vida social. Com a tercera línia, en la sèrie d’articles anomenats Desde la terraza, publicats a La Almudaina l’estiu del 1890, parla de la necessitat de crear una vertadera “indústria dels viatgers”, preludi de la indústria turística que es desenvoluparà el segle XX. Per acabar, defensà la necessitat del mallorquinisme polític, com es pot veure a l’article titulat La política mallorquina (1890), considerat el manifest fundacional d’aquest corrent.

Conèixer el passat, modernitzar la societat, crear la indústria turística i aprofundir en el mallorquinisme polític són propostes que, d’una manera o una altra, seran desenvolupades al llarg del primer terç del segle XX.