La ciutat dels vencedors (II)

A la postguerra, Joan March tornà a provocar l’escàndol amb la construcció del conegut com a Palau March

A la postguerra, Joan March tornà a provocar l’escàndol amb la construcció del conegut com a Palau March, ara seu de la Fundació Bartolomé March. La llegenda urbana -segurament falsa- conta que temps enrere, quan el Círculo Mallorquín estava governat per l’elit palmesana més conservadora, no el varen deixar fer-se’n soci. Es diu que, com a revenja, March va comprar l’edifici del costat del Círculo i hi va construir el seu palau, on visqué amb la seva dona molt poc temps.

Per construir la seva casa, Joan March va comptar amb diferents col·laboradors. Emili Tramulles, director de la Banca March, gestionava l’operació. El projecte arquitectònic era de Luis Gutiérrez Soto i s’hi veuen les influències dels treballs previs que Guillem Forteza va fer per a March l’any 1935, com diu la placa que figura a l’edifici i com es pot veure al dibuix de la façana que es troba al llibre de Miquel Seguí. Forteza, a principi de 1940, ja amb la salut molt delicada, era qui signava com a delegat i col·laborador de Gutiérrez Soto una petició a l’Ajuntament per agilitar la llicència d’obra.

El Palau March s’edificà al solar contigu al Círculo Mallorquín, en el qual hi havia construccions i del qual fins ara no hem pogut saber qui eren els propietaris ni qui el va vendre a March. El projecte va ser visat pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i les Balears el 9 de març de 1940 amb el títol: La construcció d’un hotel particular per a don Joan March a Palma de Mallorca. Governava la ciutat el militar i falangista Gabriel Riera Alemany.

Tota la ciutat sabia de l’obra que feia Joan March, d’“aspecte grandiós”, segons l’expressió de l’arquitecte municipal Jaume Alenyar, que va signar el permís d’obres. Per indicacions fetes a l’informe municipal d’Alenyar, March va haver de comprar per 14.597 pessetes un tros de solar públic a l’Ajuntament per poder continuar, fins a les escales que duen a la Seu, el pòrtic d’ús públic que començava al principi del carrer del Palau Reial (abans General Goded). Hem de recordar que el solar on es va construir l’antic Círculo Mallorquín, ara seu del Parlament, també era de l’Ajuntament, fruit de la desamortització i destrucció del conjunt conventual de Santo Domingo.

L’obra, de la qual avui dia no tenim cap testimoni fotogràfic, va durar quatre anys i va consistir en un conjunt d’intervencions molt especials, com l’obra mural de José María Sert i la decoració interior en la qual va col·laborar l’antiquari Josep Costa, bon amic de Gabriel Alomar. Sobre l’edifici, podem llegir a la web de la Fundació March: “A l’edifici hi domina el llenguatge historicista, amb fortes influències dels palaus barrocs mallorquins i italians. També hi destaquen la qualitat dels materials utilitzats i la riquesa i varietat de les decoracions, on va tenir un notable paper l’arquitecte Gabriel Alomar Esteve, que va actuar com a director de les obres”.

Luis Gutiérrez Soto era un arquitecte nascut, format i arrelat a Madrid. Era molt conegut i prolífic, ja que va arribar a signar més de 600 obres. Curiosament també va ser jugador de futbol del Reial Madrid i sembla que marcava molts de gols. Per això, l’anomenaven el pitxitxi de l’arquitectura. Va elaborar també el projecte del Palau Verí, que no s’arribà a fer. Més tard a Mallorca va fer algunes cases privades a Formentor i als inicis del boom turístic va reformar l’Hotel Victòria i va construir l’Hotel Fènix.

De la col·laboració d’Alomar a les obres del palau no hem trobat cap documentació, excepte en les memòries del mateix Alomar, on diu, criticant la vanitat professional de Gutiérrez Soto, que va haver d’encarregar-se dels cortinatges d’escaiola que cobreixen els murs de la sala de música imaginada per Sert. Els comentaris del mateix Gutiérrez Soto no reflecteixen cap col·laboració d’Alomar: “En acabar l’obra, em feren un homenatge inoblidable tots els que hi intervingueren: constructor, picapedrers, fusters, decoradors i, fins i tot, Sert, el gran pintor que va decorar el sòtil de l’escala i la gran sala de música, i amb qui, pel seu caràcters exclusivista, vaig tenir peripècies jocoses en el transcurs de les obres”.

L’obra de March no va ser l’única de grans dimensions que es va fer en aquells primers anys de postguerra, però segurament va ser la més important. El palau fou inaugurat el 24 de gener de 1946 i, segons explica el diari Última Hora : “El banquer mallorquí don Joan March Ordinas va organitzar ahir una festa íntima en el seu nou palau del carrer del Conquistador (…) Els convidats varen recórrer totes les sales del nou edifici, realment esplèndid i sumptuós”.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF