120.000 ciutadans de les Illes Balears viuen en cases inadequades sense poder mudar-se

L'Arxipèlag és la comunitat on els residents pateixen més incertesa en relació amb el seu habitatge

Més de 4,6 milions de persones a Espanya, 120.000 a les Balears, viuen en cases que no reuneixen les condicions adequades, ja sigui per estar en estat ruïnós o per manca de subministraments que garanteixin la salubritat, però, a més, no es poden permetre canviar d'habitatge. 

El 28% dels balears pateix exclusió residencial, l'11% té un habitatge inadequat, el 8% el té poc segur i el 2,3%, inadequat i insegur. La situació a les Illes és pitjor que a la mitjana estatal, en què el 24% pareix exclusió residencial, el 10% té un habitatge inadequat, el 5% té un habitatge insegur i l'1,2%, inadequat i insegur.

L'habitatge s'ha convertit, de fet, en el principal desencadenant de caure en exclusió social al nostre país, i ha substituït així la desocupació, que n'ha estat la primera causa durant els anys de crisi econòmica. És la conclusió a la qual ha arribat Foessa (Foment d'Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) en el seu VIII Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya presentat recentment, segons el qual 8,5 milions de persones, el 18,4% de la població, es troben en exclusió, la qual cosa suposa 1,2 milions més que el 2007.

En la seva publicació 'Vulneració de drets: habitatge', la fundació vinculada a Càritas se centra en l'exclusió residencial, aquella situació que implica no poder accedir a un habitatge digne que reuneixi les condicions necessàries per a un desenvolupament adequat.

És una situació que afecta el 24% de la població, i el 60% d'aquesta secció ja viu situacions d'exclusió. Així mateix, la situació és pitjor especialment a les llars amb algun membre extracomunitari (51%) i en aquells habitatges en els quals viu alguna persona desocupada (36%) o algun menor d'edat (29%).

Per comunitats autònomes, els percentatges més alts els presenten Galícia (35%), Canàries (32%) i Múrcia (30%), i els més baixos la Rioja (13%), Andalusia (17%) i el País Valencià (18%).

L'informe no recull dades de de les persones sense casa, però sí d'habitatge insegur –amb la incertesa i el temor de perdre'l– i habitatge inadequat –estructures temporals, assentaments, barraques, coves, cases sense accés adequat a subministraments públics com a aigua, electricitat o gas, amuntegament, etc.).

Inseguretat en l'habitatge

I la conclusió és que quatre de cada deu llars espanyoles –gairebé 800.000– i 2,1 milions de persones conviuen amb la inquietud de quedar sense un sostre baix el qual viure en el curt o mitjà termini. El desassossec és major entre els balears (8%), els murcians (7%), els gallecs i els canaris (6%).

Què podria treure aquestes persones de les seves cases? Segons varen comentar els responsables de l'informe Foessa durant la seva presentació, Raúl Flores i Guillermo Fernández, les elevades despeses de manteniment o la pèrdua els drets que tenien sobre elles (amenaça d'expulsió, desnonaments...).

Però també, segons el document, no disposar de seguretat jurídica sobre l'ús de l'habitatge en un termini establert (contracte de lloguer o títol legal, situacions de cessió d'ús, etc.) o estar en una situació de violència intrafamiliar que obligui a partir de casa.

Altres 4,6 milions de persones han d'habitar en cases que no reuneixen totes les condicions: són prop d'1,3 milions de llars, 7 de cada 100 llars. Afecta sobretot els de Canàries (12%), Catalunya (11%), Múrcia i Madrid (9%).

Poden ser inadequades per presentar deficiències greus en la construcció, trobar-se en un estat ruïnós... També per no disposar dels subministraments i dotacions adequades per permetre la higiene i la salubritat (aigua corrent o calenta, energia elèctrica, evacuació d'aigües brutes, etc.) o per no estar en condicions de confortabilitat i privacitat.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF