JUSTÍCIA
Societat 21/12/2018

19 ciutadans balears estan presos a l’estranger

La Fundació +34 rep una subvenció de 12.000 euros del Govern per atendre’ls

Sabrina Vidal
4 min
19 ciutadans balears estan presos a l’estranger

PalmaDiuen que només quan es té un familiar o una persona estimada presa a l’estrager es descobreixen la soledat i les dificultats burocràtiques que això implica. De les Illes Balears hi ha 19 persones que ara mateix són en una presó de fora de l’Estat, segons la Fundació +34, que les atén i les té comptades. Només rebutgen l’assessorament dels casos de sang, terrorisme i violència de gènere.

El Govern balear és un dels sis executius autonòmics -amb els de Castella i Lleó, Aragó, Galícia, les Canàries i Castella-la Manxa- que atorga una subvenció a la fundació perquè doni empara a les persones empresonades a l’estranger. La quantia és de 12.000 euros, amb els quals paguen bona part dels bitllets d’avió que necessiten per fer les visites. Enguany és el segon any que el Govern s’ha sumat a aquesta causa.

La majoria dels presos estan acusats de tràfic de drogues i contra la salut pública. Només a la República Dominicana n’hi ha quatre i dos al Perú. També hi ha ciutadans balears empresonats a Sao Paulo (Brasil), Guayaquil (Equador), Montevideo (Uruguai), Tànger (Marroc) i Caracas (Veneçuela).

Javier Casado, director de l’entitat, explica que només enguany ha estat 147 dies fora de l’Estat per ajudar al trasllat de presó, en la mesura que sigui possible. “Donam assistència als interns i a les seves famílies, els donam indicacions i, sobretot, els demanam que no contractin cap advocat”, explica. En les visites, a més d’assistència mèdica, els lliuren productes higiènics, roba de temporada, medicaments i ulleres, per als qui en necessiten. A més, quan els empresonats ho autoritzen, n’informen periòdicament les famílies del seu estat de salut, del seu expedient o recullen cartes i articles personals per fer-ne intercanvi.

“Intentam el trasllat a Espanya perquè qui comet un delicte l’ha de pagar, però aquí almanco es garanteixen els drets humans; en molts altres països, no”, afirma.

Tailàndia i el sud-est asiàtic són els llocs que tenen presons en pitjors condicions: “Hi coincideix una climatologia adversa i que no comparteixen idioma, per això la sensació de soledat creix”, expliquen.

Casos concrets

Juan Fernández, a Cap Verd, i el darrer cas, anònim, a Indonèsia

Juan Fernández Bustos és un mallorquí en llibertat sota fiança que no pot sortir de Cap Verd i tampoc té permís per fer-hi feina. Ha passat, amb un altre espanyol de Las Palmas, dos anys en presó preventiva. Aquest desembre es fa el judici en el qual està implicat.

El mallorquí es dedicava al turisme i a la pesca esportiva amb un vaixell del qual era el capità. Les autoritats creuen que des de la nau descarregaren 521 quilograms de cocaïna, perquè el dia que descobriren la partida no havia entrat cap altre vaixell que el seu al port. Aquesta setmana s’enfronta a un segon judici.

D’altra banda, el darrer cas que es coneix -i que no es coneix ben bé- és el d’un mallorquí que està a Indonèsia i que sembla que hauria estat detingut amb més d’un quilogram i mig de droga a sobre. En el seu cas, se’n pot dir poca cosa, per la Llei de protecció de dades, un dels grans esculls amb què es troba la fundació que hi treballa, ja que necessita un consentiment signat del pres abans d’oferir-li els seus serveis. Ara bé, si es confirma, aquesta persona es podria enfrontar a una pena de mort.

1.328 empresonats

Ja s’ha ajudat 435 famílies de tot l’Estat

Arreu de les presons del món tenen comptats 1.328 presos espanyols en l’actualitat, tot i que podrien ser més, ja que s’exclouen determinats delictes i no es treballa amb totes les comunitats.

Aquestes xifres significa que s’han atès fins a 435 famílies i 1.852 persones en un termini de quatre anys, moment en què va néixer aquesta fundació.

Fundació +34

Perquè l’immobilisme no resol cap problema

Ara fa quatre anys que un grup d’amics de Valladolid es va arromangar davant el que consideraven situacions de desempara i vulnerabilitat al món. Volien ajudar i no sabien com fer-ho. Llavors “ens tractaren de bojos”, expliquen. Tot i així, varen tirar cap endavant, perquè “l’immobilisme no ha resolt mai cap problema”.

Per donar un caràcter més seriós i de continuïtat a la iniciativa, que naixia en una època de crisi econòmica, es varen constituir com a fundació amb una aportació econòmica de 30.000 euros.

En quatre anys han ajudat uns 1.500 espanyols a l’exterior i han donat suport a més de 8.000 famílies. A més a més, han creat una xarxa de 400 voluntaris repartits pels cinc continents.

Així mateix, la seva feina compta amb la confiança de sis comunitats autonòmes, tot i que demanen més implicació per part de les altres. “No és just que puguem ajudar la gent en funció d’on va néixer”.

Els ha reconegut la feina el ministre d’Assumptes Exteriors, Josep Borrell, que els va visitar en acabar l’estiu. Li estan molt agraïts, i també a Cristina Narbona, dos dels ministres que han mostrat interès per un projecte que, diuen, no se n’entén, de colors polítics.

stats