PalmaL a defensa d’altres maneres i altres propostes d’actuació en relació amb el turisme als anys 70 es reflectia a la premsa escrita. Com per exemple a l’editorial del Diario de Mallorca, el setembre de 1971, amb crítiques periodístiques a la situació desbocada de les noves urbanitzacions. El DM estava dirigit en aquells anys per Gaspar Reynés Quintana, fill de l’arquitecte Guillem Reynés i molt proper a l’Obra Cultural Balear. Destacam un fragment d’aquella editorial: “El tema és al carrer. Comentaris, cartes a la premsa, opinions d’experts i de profans donen fe que s’està fent majoritària la convicció que estam destruint progressivament Mallorca”.
El 1972 començà la lluita per protegir l’illa de Cabrera. Així ho explica Joan Mayol, fundador del GOB, al seu llibre El naixement del GOB. Un record personal: “Aconseguírem dur a Cabrera en Rodríguez de la Fuente, que es va sumar a la causa amb entusiasme. Cabrera va sortir de l’oblit i l’opció de la protecció es va plantejar públicament, després d’alguns anys de feina. Es va crear el GOB, que mantingué amb fermesa la bandera de la protecció de l’illa com una de les més clares prioritats”.
Es va crear la Comissió de la Conservació de Cabrera ideada i impulsada per Esteve Bardolet amb l’ajuda de Félix Rodríguez de la Fuente, que en aquells anys tenia un prestigi enorme com a conservacionista i una gran influència dins el govern espanyol. La Comissió s’instal·là a la seu del Foment del Turisme gràcies a l’empenta d’Esteve Bardolet i el suport de tota la Junta presidida per Antoni Garau, interessada en contrarestar la mala imatge pública de la urbanització excessiva de Mallorca.
Malgrat la seva defensa del Parc de Cabrera, Foment de Turisme va continuar amb campanyes agressives de la promoció turística de Mallorca, com la que veim a la imatge de capçalera.
Un any més tard, a finals de l’any 1973, un grup d’aficionats a l’ornitologia, que havien coincidit en un recompte de voltors, decidiren crear una associació per a l’estudi i conservació de les aus. Així, l’1 de desembre, al primer pis de damunt de Can Frasquet, propietat d’en Pep Casasayas, sis d’ells signaven l’acta fundacional del “Grupo de Ornitología Balear”. Difícilment podien imaginar la transcendència que tindria la seva iniciativa al llarg dels següents 40 anys. Seria l’entitat líder de la crítica als excessos del turisme i a l’ús dels recursos naturals pel creixement il·limitat del turisme a Mallorca. Segons Mayol, “el GOB naixia amb tres objectius: investigar sobre les aus de les Balears i els seus hàbitats, divulgar aquests coneixements i protegir la naturalesa. Aquestes varen ser les tres potes de l’associació, que es complementen i s’equilibren entre elles”.
Una altra de les lluites ciutadanes importants es va donar a Palma, abans de la mort d’en Franco, arran de la intenció per part de l’Ajuntament de crear a baix de la Seu, a l’esplanada de 90.000 m2 guanyada a la mar per mor de l’autopista que es construïa, un aparcament d’autocars i cotxes per facilitar l’arribada de turistes a la ciutat. Hem de tenir en compte que no hi havia partits polítics legalitzats i que no s’esperava una transició imminent.
El lema de la lluita era “Parc sí, pàrquing no”, impulsada per persones vinculades a partits (com Toni Tarabini), entitats veïnals i ciutadans d’una manera espontània i una mica caòtica. Aquest lema va ser complementat amb un altre una mica més dur: “Batle porc, volem parc”, que apareixia en pintades per la ciutat. Es varen fer manifestacions i es varen recollir més de quatre mil firmes dels veïns. Finalment, l’aparcament no es va dur a terme i es va fer el Parc de la Mar amb un jurat que presidiria Sert, com explicarem més endavant a un altre capítol ja de la quarta part de la nostra biografia de Palma.
