GastrònomA les Illes Balears, als cigrons els anomenem ciurons, i són potser el llegum que més consumin i que és protagonista de plats de cullera, complement de bullits, protagonista d’ensalada, de raoles i, fins i tot, en podem fer farina per arrebossar peix.
El ciuró (Cicer arietinum ) és una lleguminosa que s’ha sembrat a les nostres illes des d’antic. És una planta herbàcia d’aproximadament 50 cm d’alçària, amb flors blanques i morades que desenvolupen una baina dins la qual hi ha dos o tres ciurons. És de caràcter anual i formava part de la cuina dels nostres majors, que en menjaven almenys un parell de vegades cada setmana.
A l’antiga Grècia, els ciurons formaven part dels àpats funeraris, i a la regió de Niça, són els ciurons el menjar típic del Dimecres de Cendra, el Divendres Sant i també del Dia de Tots Sants, quan es menja una bona olla de ciurons.
A l’antiga Roma, els ciurons ja es consideraven un menjar gourmet, i eren venuts als carrers bé cuinats o bé crus, com ens indiquen Marçal i Apici, que en el seu De re conquinaria ens ofereixen dues receptes de ciurons, una de les quals amb garum, la salsa de peix més antiga, que ara s’està tornant a posar de moda.
A la gastronomia menorquina hi trobarem un bon ventall de receptes de ciurons, que són gairebé sempre els protagonistes dels plats d’hivern, dels dies de fred en què aquest llegum marida amb el porc. Des de la costella pelada fins als botifarrons i la sobrassada. Així, tindrem ciurons amb col, ciurons cuinats, ciurons amb costella pelada... com també tenim receptes de la cuina sefardita, com és el cas dels ciurons amb espinacs, al quals, amb la cristianització, s’afegeix el bacallà -peix que en no tenir escates està prohibit per la llei jueva-, als quals també hem afegit els ous durs i hem fet un dels plats de llegum més típics de la Quaresma. També són nombroses les receptes vegetarianes o veganes fetes amb ciurons. Ciurons amb col i patata, ciurons amb bledes, cebes i patata, ciurons amb arròs, raoles de ciurons... També tenim receptes de ciurons per als mesos de primavera o estiu, com són els ciurons trempats, amanits amb oli d’oliva, una picada d’all i julivert, pebre bord i un punt de vinagre, o bé l’amanida de ciurons, ou dur, tomàtigues d’estiu i peix en conserva, com és el cas del bonítol.
Recuperar el consum dels llegums és més que una necessitat, i hem de tornar a recuperar el receptari de les nostres mares i àvies. Retornar a la cuina tradicional i de temporada, el que es diu la cuina de les estacions, i recuperar els hàbits alimentaris dels nostres majors, més sans que els actuals, tot apostant per la dieta menorquina com a pilar de la dieta mediterrània, amb més consum de verdures i llegums, més vegetals, més oli d’oliva, més peix, i, pel contrari, menys carn, menys aliments processats, menys sucres i fer que el gust dels aliments d’antany es recuperi tot apostant per les produccions de la nostra pagesia, anant als mercats o als llocs on sabem que trobarem producte local de temporada, i agafau les llibretes de cuina de les vostres mares i àvies, aquelles que dormen dins un calaix dalt d’un porxo, i torneu-los a donar vida, o bé compreu un bon llibre de cuina menorquina, i, davantal posat, sense por dels fogons, recupereu els menjars de sempre, la nostra dieta. Ho notareu tots.
