50 anys de mestres per a mestres

PalmaL’Escola d’Estiu per a Mestres i Educadors celebra enguany les noces d’or posant novament en marxa la maquinària després d’una aturada de vuit anys. El Monestir de la Real i el Casal Balaguer de Palma seran les seus de cinc dies de feina, del 27 al 31 d’agost, amb una temàtica transversal entorn dels reptes de futur de l’escola.

Paco Imbernon (UB), Maria Antònia Pujol (UB), Lluís Garcia Sevilla (IEC) i Nuria Marin tractaran temes com els reptes de l’educació al segle XXI, les respostes de l’escola a aquests reptes, la relació entre recerca científica i escola, i el paper de la filosofia a l’escola. Representants de centres que han enllestit projectes innovadors, com ara el CEIP Norai (Alcúdia), l’Escola Talaiot (s’Illot) i el CEIP Es Pont (Palma) explicaran les seves experiències. Les jornades es completaran amb els tallers centrats en la cultura popular i les taules rodones i els debats, que es duran a terme a l’horabaixa. Aquests darrers es faran al Casal Balaguer, mentre que el Monestir de la Real serà la seu de les sessions dels matins.

“Sempre s’ha tractat de fer una activitat dels mestres, per als mestres i per al que els mestres necessiten”, explica Rosa Amengual, una de les fundadores a Mallorca de l’Escola d’Estiu per a Mestres i Educadors l’any 1968.”No pot ser un esdeveniment de caràcter institucional, perquè són els mestres els qui coneixen les necessitats diàries en les relacions amb els infants”, afegeix. Amengual fa aproximadament sis mesos que treballa, juntament amb Pere Segura i Jaume Bonet, perquè aquesta edició de l’Escola d’Estiu es materialitzi. Malgrat que tots tres ja estan jubilats, han treballat de valent perquè la celebració dels cinquanta anys es faci realitat.

El pas del temps no perdona

La realitat del 2018 és molt diferent de la de 1968, fet que han tingut en compte els organitzadors a l’hora de preparar les jornades de treball. “La Conselleria ja fa cursets tot l’any, de manera que era important fer una passa més enllà”, assenyala Pere Segura. “Havíem de fer una cosa diferent, així que vàrem optar per triar un tema transversal per tractar-lo en profunditat”, comenta per part seva Rosa Amengual. Un dels elements que també destaca Fuster “és la possibilitat de veure companys de diferents escoles contant les seves experiències”.

De moment, n’hi ha una trentena d’inscrits, però la gent interessada que hi estigui interessada encara és a temps de participar-hi.

Una qüestió de renovació

L’Escola d’Estiu de Mallorca, que és la segona més antiga de l’Estat després de la de Barcelona (1966), es va crear l’any 1968 dins el context del moviment de renovació pedagògica catalana. A l’illa no hi havia cap plataforma en la qual les persones relacionades amb l’educació poguessin intercanviar les seves experiències i qüestionar els models vigents. De fet, els organitzadors de la primera edició formaven part de la primera fornada de mestres mallorquins que havien assistit a les dues primeres Escoles d’Estiu de la Ciutat Comtal.

“Era un lloc on carregaves les piles i et preparaves per començar el curs amb força. Hi anava la gent que no estava contenta amb la feina que feia i que cercava noves maneres de treballar i d’adaptar-se als interessos dels al·lots”, diu Pere Segura, qui guarda material de gairebé totes les edicions. “La feina en equip era fonamental. Els professors debatíem metodologies i estratègies”, afegeix. “Un punt cabdal de la formació del professorat implica discutir la teva pròpia pràctica”, comenta Rosa Amengual.

Maria Antònia Pujol, una altra de les mestres implicades en les Escoles d’Estius des dels inicis, assenyala que aquestes “varen ser un alè de democràcia”. “Igual que passava a l’Escola Catalana, es tractava de donar valor a l’entorn, a l’educació i als principis democràtics”. La primera Escola d’Estiu de Mallorca “es va dur a terme a Lluís Vives”. “Salvador Salas, que n’era el propietari, va apostar per l’Escola sense demanar res a canvi”, precisa.

Bona part de l’èxit assolit any rere any va ser degut precisament a la col·laboració altruista d’organitzadors i participants. “La gent va pensar que era una cosa bona i molts professors catalans varen venir sense cobrar i varen dormir a les cases de la gent d’aquí perquè no hi havia doblers per pagar l’allotjament”, explica Pujol.

Parlar d’una “escola arrelada en el seu medi” l’any 1968 era una cosa del tot excepcional. “Si volíem ciutadans amb criteri, era imprescindible que els infants coneguessin la seva llengua i la seva terra. Aquesta estima per la cultura pròpia dignifica la professió de mestre. I això és una fita que va aconseguir l’Escola d’Estiu”, comenta orgullosa Rosa Amengual.

El futur de l’Escola i de l’escola

Aquesta Escola d’Estiu del 50è aniversari queda a l’espera de joves mestres que vulguin agafar les regnes de l’organització l’any que ve. “Es necessita gent empàtica, amb idees renovades”, apunta Amengual. “Si els mestres que n’agafin el relleu s’adapten als nous temps, hi haurà continuïtat”, afirma Pere Segura.

De moment, els organitzadors volen incidir en el fet que tothom està convidat a celebrar aquests cinquanta anys aquesta edició. Però molt especialment ho estan “tots els professors i alumnes que hi han participat al llarg de les quaranta edicions que s’han duit a terme des del 1968”. L’accés a les seves dades ha estat gairebé impossible, però els organitzadors esperen que molts d’ells acudeixin a les conferències o els debats.

I per què només quaranta edicions al llarg de cinquanta anys? L’Escola d’Estiu no es va fer de 1972 a 1974, i tampoc l’any 1978. El nucli dels primer anys es va desfer i varen ser uns moments difícils sociopolíticament: el règim franquista va posar totes les dificultats possibles. Però des del 2010, el problema ha estat el cansament del secretariat encarregat de l’organització, que sempre ha treballat sense rebre res a canvi.

Rosa Amengual, Pere Segura i Maria Antònia Pujol coincideixen a l’hora de detectar en el sistema educatiu actual alguns mals que es perllonguen durant els anys i que requeriran una vertadera aposta de futur per ser superats. “L’escola ha de fer un canvi profund per donar una resposta social i personal a la diferent situació socioeconòmica de les famílies”, comenta Amengual. “En alguns temes, com ara la llengua, les escoles s’han posat les piles, encara que és indigne d’una societat democràtica que encara es continuïn polititzant aquestes qüestions”, continua Fuster. “L’escola ha de ser un problema d’Estat, no de govern”, puntualitza.

Per aquests mestres, l’escola “ha de preparar” per a una vida que també influeix les aules. “Les noves tecnologies han provocat un canvi social de grans dimensions, i encara s’ha d’estudiar molt com s’han d’introduir en els recintes escolars”, comenta Rosa Amengual. Per això, Pere Segura considera que seria “molt interessant” que els estudiants de Magisteri participassin en aquesta Escola d’Estiu. “Quan surten amb el títol, s’han de fer la pregunta més fonamental de totes: com donar resposta als infants i el seu entorn?”. Una primera passa per solucionar aquesta qüestió implica “ser crític amb la teva feina”. “Els mestres han de descobrir que val la pena innovar i cercar noves maneres de treballar, donar valors i estimular”, considera Maria Antònia Pujol.

Un greu problema és que la societat no dona facilitats per tal d’educar infants que gaudeixin d’aprendre pel pur plaer de saber. “La vida ha tornat una competició, i els infants han de gaudir del fet d’explicar-se el món. Ja competiran més endavant. Els al·lots han d’aprendre perquè volen fer-ho”, reivindica Pere Segura. “També és molt important que els infants aprenguin a ser feliços amb allò que tenen i on són, perquè les realitats socials són diferents”, postil·la Rosa Amengual. Tant de bo.