Societat 10/10/2020

Un grup de científics denuncien la falta de transparència de les dades espanyoles del covid-19

Exigeixen en un article a 'The Lancet' una publicació "exhaustiva" de positius, hospitalitzats i morts pel virus

Ara
2 min
Dos professionals sanitaris fent una prova PCR a una pacient al CAP Gòtic de Barcelona.

BarcelonaUn grup de científics han denunciat la falta de transparència dels registres espanyols sobre les dades del covid-19. Ho apunten en un article publicat a la revista internacional d'àmbit científic The Lancet, on els signants lamenten que les dades actuals són "insuficients" per entendre el comportament de la pandèmia i prendre les mesures necessàries en cada cas.

Insten les autoritats sanitàries a publicar actualitzacions "diàries" i "constants" sobre proves, casos, hospitalitzacions, ingressos en unitats de cures intensives, recuperacions i defuncions. També consideren que "cadascuna d'aquestes variables" s'hauria de desglossar per edat, sexe i detall geogràfic, per "controlar millor" els impactes demogràfics.

Els científics subratllen que la pandèmia del coronavirus ha afectat notablement la població espanyola. En aquest sentit, recorden que només fins al 25 de setembre del 2020 ja s'hi havien registrat més de 700.000 positius i més de 31.000 morts. També apunten, segons recull l'ACN, que falta unificar tota la informació facilitada per les comunitats autònomes perquè els registres no presentin una informació amb definicions i criteris d'inclusió diferents.

Si bé admeten que en els últims mesos el Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE) ha introduït "millores" pel que fa a les dades i les actualitzacions sobre el recompte total per comunitats, creuen que cal anar un pas més enllà i proporcionar informació que permeti comparar les xifres de les autonomies. Demanen, doncs, dades diàries sobre hospitalitzacions totals, ingressos a unitats de cures intensives, altes i defuncions de les comunitats autònomes separades per edat i sexe.

Els autors de l'article –signat per Clara Prats, Aurelio Tobias, Ainhoa Alustiza i Sergi Trias-Llimós– també expliquen que uns quants països del món (com per exemple els Països Baixos, Alemanya, les Filipines i Mèxic) estan publicant actualitzacions diàries "coherents" i "exhaustives" de casos i de defuncions molt detallades, en què s'inclouen les desagregacions per grup d'edat, sexe i àrea geogràfica. Uns registres que consideren "essencials" per entendre la pandèmia. I és que, subratllen, examinar "les diferències" entre països és "crucial" per avaluar l'impacte de les diferents polítiques preventives de salut i poder dissenyar-ne de millors per reduir els riscos associats al covid-19.

Retard en les notificacions

La crítica dels científics arriba en un moment en què Espanya encapçala els pitjors registres de transmissió del coronavirus a Europa. De fet, la Comunitat de Madrid destaca com l'epicentre de la segona onada de la pandèmia al continent i ha portat les autoritats a dictar-hi l'estat d'alarma i forçar el confinament de la ciutat i vuit municipis del voltant davant la resistència del govern autonòmic a implantar-hi restriccions contundents.

Les dades que reporta la Comunitat de Madrid sobre l'avenç dels contagis han estat aquesta setmana en el punt de mira. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va mencionar ahir mentre anunciava el tancament perimetral de la ciutat les dades alarmants que presentava i va assegurar que Madrid acumulava el 48% del retard en les notificacions de contagis al ministeri de Sanitat.

stats