15.000 científics alerten del canvi climàtic
L’article amb més autors de la història adverteix la humanitat que ha de canviar de rumb
El 1992, mentre mig món s’embadalia amb les filigranes de Michael Jordan, Magic Johnson, Larry Bird i companyia, aplegats per primera vegada en un mateix equip amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, més de 1.700 científics de tot el món llançaven un advertiment en forma de manifest: “Per evitar que es produeixi una mutilació irreparable del planeta i s’estengui la misèria, la humanitat ha de canviar radicalment la manera com gestiona el medi i la vida que conté”. El coneixement científic del moment indicava que la humanitat estava pressionant els ecosistemes més enllà de la seva capacitat per mantenir la fràgil i inextricable xarxa de la vida. Els científics alertaven dels problemes que podrien causar la disminució de la capa d’ozó, la pèrdua de massa forestal, de vida marina i de biodiversitat general, la reducció de la disponibilitat d’aigua potable, els canvis en el clima i l’augment continu de la població humana, i proposaven mesures per capgirar totes aquestes tendències.
El segon advertiment
Al cap de 25 anys, 15.372 científics de 184 països acaben de signar un estudi -es tracta de l’article científic amb més autors que s’ha escrit mai-, publicat a la revista BioScience, en el qual posen de manifest que de tots els problemes que denunciaven el 1992 només se n’ha resolt un: estabilitzar la capa d’ozó. La resta no ha fet sinó agreujar-se. Segons el text, des d’aquell primer advertiment la disponibilitat d’aigua dolça s’ha reduït un 25%, s’han perdut més de 100 milions d’hectàrees de bosc -en gran part arran de la creació de pastures-, han desaparegut gairebé un terç de les espècies de vertebrats, les emissions de diòxid de carboni han augmentat més d’un 60%, la temperatura del planeta s’ha incrementat més de mig grau i la població mundial ha passat de 5.500 milions de persones a gairebé 7.500. Amb aquest treball, els autors volen llançar un segon toc d’alerta a tota la població mundial perquè, en primer lloc, cadascú examini el seu comportament individual i l’alineï amb les estratègies de desenvolupament sostenible basades en la reducció del consum de combustibles fòssils, carn i altres recursos. I, en segon lloc, pretenen que s’exerceixi la màxima pressió possible sobre els representants polítics que poden adoptar mesures de caràcter més global.
El canvi climàtic a Catalunya
A principis d’any es va publicar el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, impulsat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. L’informe, coordinat pel catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona Javier Martín-Vide, constata que a Catalunya entre 1990 i 2013 les emissions de gasos d’efecte hivernacle han crescut un 9%, que la temperatura de l’aire ha augmentat 0,23 graus per dècada des del 1950, que el nivell del mar ha pujat 4 centímetres per dècada des del 1990 i tota una sèrie de tendències que no s’escapen de l’evolució global del planeta. A més, per la situació de Catalunya a la conca mediterrània, les projeccions de futur indiquen una reducció especialment intensa dels recursos hídrics, un augment de les onades de calor i els incendis, i una reducció de la producció agrícola. En l’àmbit de la salut, es preveu un augment d’episodis d’asma i al·lèrgies, així com del risc de l’aparició de malalties fins ara considerades tropicals com la malària i el dengue.
Per fer-hi front, a finals de juliol el Parlament de Catalunya va aprovar amb un ampli consens (122 vots a favor i 11 abstencions dels diputats del Partit Popular) la llei del canvi climàtic. Aquesta mena de llei és encara poc freqüent: a Europa n’hi ha a França, Suècia i el Regne Unit. La llei catalana recull una sèrie de mesures concretes per lluitar contra el canvi climàtic i reduir els nivells actuals d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, que superen els límits establerts per la Unió Europea. Una d’aquestes mesures és un impost per als cotxes més contaminants, que preveu el pagament d’entre 1 i 80 euros anuals depenent del nivell d’emissions de cada vehicle, així com impostos a grans embarcacions contaminants com els creuers i a activitats econòmiques també contaminants com refineries, metal·lúrgiques, cimenteres, adoberies, etc.).
Aquesta mateixa setmana, el Tribunal Constitucional ha suspès cautelarment la llei. A escala de l’estat espanyol està previst que hi hagi un avantprojecte de llei de canvi climàtic i transició energètica el primer trimestre del 2018.
