"Sé on vius a partir dels teus 'stories'": una violència masclista ignorada

BarcelonaAl principi era un més entre els centenars de comentaris i missatges d'usuaris que la insultaven pel contingut que feia, que deien que estava bona o que li insistien per quedar en persona. "El meu objectiu a la vida és ser amb tu", deia un dels primers correus electrònics que va arribar a rebre diàriament. En uns altres, el noi descrivia totes les pràctiques sexuals que li faria quan anés a Barcelona per conèixer-la: "M'ho agrairàs eternament; no em refereixo a les bones mamades que m'acabaràs fent".

Com a creadora de contingut, una gran part de la feina de la Maria (nom fictici) depenia de les xarxes, sobretot en aquell moment, perquè acabava de publicar un llibre. Tot i que intentava no donar-hi importància, l'angoixa augmentava: "'Bloqueja'l', em deien, però amb el Gmail només el podia enviar a l'spam i, per tant, continuava rebent els missatges". Fins que el degoteig constant la va superar: “Em va enviar una adreça i captures de stories meus dient-me: ‘Sé que aquesta és l'adreça on viu la teva mare i, a partir dels teus stories, tu vius en aquesta illa del barri’”. Després va rebre un altre correu amb una llista de tots els comptes que tenia a internet i que ell assegurava que sabia com accedir-hi. “És una situació que em generava i encara em genera ansietat, tot i que ara ho tinc més controlat”, relata la Maria un any després que comencés l'assetjament. No es va decidir a presentar denúncia als Mossos fins a un mes i mig després del primer missatge, quan la situació ja es va enfilar a insults i amenaces.

Tenia coll avall que el seu cas seria tractat com a violència de gènere, però s'equivocava: "No va ser així simplement perquè no és la meva parella ni tenim cap relació", lamenta. I així va ser com el seu cas es va tramitar com a ciberassetjament. La reforma feta el desembre de l’any passat de la llei catalana sobre la violència de gènere va incloure la violència digital, a banda que el text legal ja reconeix la violència masclista més enllà de si hi ha relació o no amb l’agressor, tal com estipula el Conveni d'Istanbul. 

Però els tribunals es regeixen per la llei estatal, que encara només preveu la violència de gènere en el marc de la parella i l’exparella, a l'espera que s'ampliï la cobertura a totes les dones. L'advocada Laia Serra explica que aquesta diferenciació, entre altres conseqüències, és la que acaba determinant si la víctima serà atesa en un jutjat de violència contra la dona o en un d’instrucció. El cas de la Maria, que encara espera el judici, ha anat pel jutjat d'instrucció.

Durant el procés és necessari acarar les proves aportades per la denúncia. Per a la Maria això va suposar agafar el portàtil i estar "tot un matí rellegint davant un secretari del jutjat els 400 missatges", en els quals és "vexada sexualment, insultada i amenaçada", perquè en confirmés la validesa. "Hi va haver un moment que l'home va parar per la incomoditat de la situació", afegeix. En paral·lel, també es van dictar tres mesures de protecció: una d’allunyament, una de prohibició de comunicació i una de prohibició de seguir-la a les xarxes socials, encara que fossin públiques. Ara mateix la Maria continua esperant el judici i amb una segona denúncia pel mig, perquè el noi va incomplir dues de les tres parts de l'ordre de protecció: es va posar en contacte amb ella a través d'una amiga seva i va continuar consultant les seves xarxes. "Encara rebo alguns missatges seus. Tinc la sensació que la millor cosa que pot passar és que se m'aparegui en persona perquè avanci el cas", lamenta la Maria, que ha canviat de feina i gairebé ja no fa servir les xarxes.

Malgrat que la víctima pot tenir una resposta jurídica, explica Serra, el fet que hi hagi casos de ciberviolència que no compten com a violència de gènere per a la justícia, perquè es produeixen fora de la parella, implica no reconèixer que la motivació té a veure amb "un mòbil masclista". Això repercuteix en les estadístiques i dificulta tenir dades sobre el percentatge real de casos, tal com exposa un estudi elaborat pel Grup de Recerca Antígona el 2019. Una visió aproximada són les dades de denúncies de cibercriminalitat que recull el ministeri de l'Interior i que es poden segregar per sexe i per fet penal. Per exemple, a escala estatal el 2020, de les 1.961 denúncies presentades per accés il·legal informàtic, 1.068 eren de dones; de les 1.934 per coacció, més de mil eren de dones, i de les 127 que hi havia per assetjament sexual, 110 eren de dones.

Però la via de la denúncia legal continua sent minoritària. A l'enquesta feta a 262 dones el 2019 pel Grup de Recerca Antígona, 259 van assegurar haver patit algun tipus de ciberviolència, però només l'11,6% van presentar denúncia legal. "Hi ajudaria, a augmentar les denúncies, que els pocs casos que es presenten arribessin a bon port i es prenguessin seriosament dins i fora dels jutjats", puntualitza Serra, perquè "molts procediments acaben amb absolucions o arxivats". "Encara hi ha la falsa creença que si canvies de compte o surts de les xarxes s’acabarà, però no és així: hi ha casos extrems en què s'ha arribat al suïcidi", afegeix l'advocada.

El que passa a les xarxes no es queda a les xarxes

Un altre dels problemes és que moltes vegades l'agressor o els agressors són anònims, com va passar a la humorista feminista Sara García (PennyJay), que va rebre una allau d'insults i amenaces de mort a través de les xarxes després de passar pel programa La Resistencia i retreure al presentador, David Broncano, que no tingués col·laboradores còmiques. "Vaig estar bastants de mesos amb angoixa i vaig necessitar teràpia", explica la Sara, que recorda una situació al metro quan un noi se li va acostar dient-li que sabia qui era perquè l'havia vist al programa. "En aquell moment només podia pensar: 'Ets dels que m'insulten? Em pegaràs?'" Mai es va plantejar denunciar i, en canvi, sí que moltes vegades va pensar en esborrar-se de les xarxes i aturar la seva carrera.

"L'anonimat genera una sensació d’indefensió i de descontrol perquè no saps qui és l’agressor i en quin moment es pot desvirtualitzar", explica la psicòloga Alba Alfageme, que denuncia com es menysté l'impacte d'aquestes violències en la vida de les dones. Per a Alfageme, el principal problema és la "normalització" d'aquestes situacions, cosa que alimenta la impunitat dels assetjadors. 

“Hi ha una mena d’organització per atacar-nos a les xarxes, sobretot a les que tenim una certa rellevància i un perfil feminista”, explica la humorista, que un cop es va trobar amb centenars d’insults perquè un youtuber conegut per fer contingut masclista li havia dedicat un vídeo. El seu cas no és únic: altres figures com la monologuista Pamela Palenciano o les periodistes Anna Pacheco, Irantzu Varela i Cristina Fallarás també han estat víctimes de campanyes de ciberassetjament. En el cas de Fallarás, l’assetjament va acabar esdevenint offline. “Es genera tot un discurs que justifica el dret d'odiar-nos i es menystenen les conseqüències”, denuncia García. Sobre això, Alfageme és clara: "Ens trobem amb l'adaptació de les violències del carrer als espais virtuals. I és un fracàs social que les dones que les pateixen no se sentin acompanyades".