Ministeri i comunitats cerquen l'esquer perfecte per a la vespa asiàtica

L'objectiu és tractar de coordinar informació, que és dispersa i en alguns casos contradictòria

El Ministeri de Medi Ambient i les comunitats autònomes afectades per la vespa asiàtica tenen al davant el repte de trobar un mètode de trampa tan eficient com sigui possible i que sigui selectiu, sobretot davant l'avanç de l'espècie i els danys que provoca en l'apicultura i l'agricultura.

A més, en dates molt properes, Cantàbria publicarà la revisió del protocol de la comunitat per combatre l'espècie, amb unes pautes d'actuació actualitzades.

Així, entre altres qüestions, es fixaran les èpoques d'actuació i s'establiran criteris per col·locar paranys per a apicultors i explotacions agrícoles, i també una metodologia per a ajuntaments, ja que se'ls autoritza a fer trampes de reines fins a juny.

Els primers nius de vespa asiàtica ( Vespa velutina) es varen localitzar a Cantàbria el 2013 a la zona oriental, però el 2017 varen ser entorn de 3.500 els que es varen trobar per tota la regió.

La vespa asiàtica ha provocat danys sobretot en comunitats de la Cornisa Cantàbrica i el nord d'Espanya, però la seva expansió ja arriba a altres regions, com Navarra, Aragó, Castella i Lleó i, fins i tot, les Illes Balears.

La Federació d'Associacions d'Apicultors (FAAC) i la plataforma Stop Velutina de Cantàbria asseguren que la situació actual a la regió és "molt greu" i que la "invasió" de la gran vespa és un problema que afecta tota la societat.

Cantàbria, al costat d'Astúries, va fer una proposta al Ministeri de Medi Ambient perquè es revisi l'Estratègia estatal de la Vespa velutina, perquè és del 2015 i ara n'hi ha més informació i, a més, l'espècie ha avançat.

A finals de febrer ja es va abordar en el Ministeri el tema de la vespa asiàtica en una reunió amb presència de les comunitats afectades per aquesta espècie.

S'hi varen tractar els possibles continguts que es poden actualitzar, ja que, segons assenyalen a Efe fonts del Ministeri, l'avanç de l'espècie "fa necessari reconsiderar-ne alguns continguts per fer més efectives les mesures".

Així, existeix "un consens en què seria interessant actualitzar els mètodes de control" i, per això, es va convidar especialistes del País Basc per exposar les seves experiències, sobretot en selectivitat dels paranys. També es varen analitzar els estudis en la matèria de la Universitat de Vigo, que treballa en atraients.

Està previst que aquests experts participin en la pròxima reunió d'aquest grup de treball sobre la vespa asiàtica, que encara no s'ha convocada, cosa que competeix al Ministeri.

El director general de Medi Natural de Cantàbria, Antonio Lucio, explica a Efe que aquesta regió i Astúries han insistit que es promogui la recerca de mètodes de trampa selectius i efectius contra aquesta espècie.

L'objectiu és tractar de coordinar informació, que és dispersa i, fins i tot, "en alguns casos contradictòria", perquè hi ha col·lectius, com els apicultors, que han aplicat mètodes pel seu compte amb resultats dispars.

"S'han fet proves de tipus de atraients i tipus de paranys, però convé que tot aquest coneixement es posi en comú, es revisi i sigui valorat per tothom, perquè el que sigui d'interès de tothom es pugui aprofitar al màxim", destaca Lucio.

El director general precisa que hi ha diferents mètodes que s'han provat als ajuntaments cantàbrics, però subratlla que la passa següentés arribar a una tècnica de captura que sigui eficient "i absolutament selectiva", perquè els paranys no generin pèrdua d'altres insectes pol·linitzadors importants en la biodiversitat.

I és que, com que aquest és un problema relativament recent, els mètodes no estan homologats i s'ha de treballar a examinar les experiències que ja existeixen, a la recerca dels paranys que capturen més vespa asiàtica, però sense que hi caiguin altres espècies.

En general, els paranys que s'estan posant són senzills i no hi ha grans variacions entre ells. Molts  són una simple botella de plàstic amb dos forats, i en el fons es posa l'esquer: un líquid o una esponja xopada.

Es tracta de líquids que solen tenir sucs o substàncies ensucrades per atreure l'insecte, i de vegades s'hi posa mel i s'hi afegeix alcohol.

El director general de Medi Natural de Cantàbria confia que, quan el grup de treball acabi la seva feina, es pugui haver trobat l'esquer perfecte i que hi hagi "paranys i atraients homologats".

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF