PalmaEntre Cela i Moll sabem que hi va haver una relació cordial i de respecte mutu. Coincidí amb ell en algun dinar en els anys 50 amb el professor Américo Castro al restaurant de ciutat Can Tomeu. També coincidiren els dos amb Llorenç Villalonga al mateix restaurant en un dinar d’homenatge a Blai Bonet el 1957. L’any següent varen formar part del mateix jurat dels premis Ciutat de Palma, presidits per Cela i impulsats per Gabriel Fuster Mayans, Gafim. En aquesta edició fou premiat Llorenç Villalonga, encara que el “premi de tots els premis”, atorgat pels participants dels primers quatre anys, el guanyà Moll el 1960 per la totalitat de la seva obra fins a aquell moment. El 1959 Cela convidà Moll, i aquest participà en els Col·loquis de Poesia de Formentor.
Cela i Villalonga es freqüentaven molt al principi, amb trobades, dinars i copes. És curiosa l’observació que va fer Charo Conde, l’esposa de Cela, quan digué que Llorenç Villalonga semblava un home que era mort feia 200 anys (La raó i el meu dret de Jaume Pomar, pàg. 270). Malgrat que Villalonga ja fos en un principi un lector entusiasta de La família de Pascual Duarte i de La Colmena, la relació amb Cela no arribà mai a ser amistat, pel que es desprèn de les anècdotes que conta J.C. Llop en el seu llibre En la Ciudad Sumergida i dels comentaris de la biografia de Villalonga La raó i el meu dret de Jaume Pomar.
El 1956 coincidiren en el primer jurat dels premis Ciutat de Palma i tornarien a coincidir en el de 1969. El 1956, Cela va fer el pròleg a Villalonga a una autoedició en castellà de Bearn, de la qual només es vengueren 163 exemplars. D’aquell pròleg, a Villalonga no li agradà gens una afirmació (“Probablemente es judío”), que feia una mica ingènuament Cela. Després coincidiren en altres ocasions, com per exemple en la tertúlia del Riskal, però amb un cert distanciament, sense arribar a la fòbia que Joan Bonet un dia li assignà.
Sembla que Cela sentia una vertadera admiració per Villalonga, però aprofitava les ocasions per “rebaixar-lo” i “menysprear-lo”. Així es desprèn de moltes anècdotes que conta Jaume Pomar, especialment la de la nit de Sant Sebastià dels premis Ciutat de Palma. El 1958, Villalonga hi concursava amb la novel·la Desenlace en Montlleó. Fins al final, després de moltes votacions públiques del jurat, Villalonga no va saber que guanyava el premi, però sí que estava competint amb Ropa tendida de Cati Juan. Diuen que Cela, que era el president del jurat, li havia fet passar pena perquè sabés la perillositat de competir amb una dona en els certàmens literaris.
