Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ

71% de català a la concertada

El Govern atribueix l'avanç del castellà a la "llibertat" i al menor contacte dels pares amb els centres

El president de la Confederació de pares i mares de l'Escola Catòlica es mostrava ahir especialment indignat pel fet que el Govern hagi afirmat que el 25% de les escoles concertades han triat català. "És senzillament impossible", apuntava ahir Jaume Salas, president d'Escola Catòlica. "Els nostres centres representen més del 80% dels concertats i han triat en un 71% el català com a primera llengua. Per tant, no entenem a què juga l'Executiu", hi va insistir.

El portaveu de l'entitat va voler posar èmfasi que "el tema de la llengua no és cap problema en els nostres centres. Amb naturalitat, s'ha triat, sense polèmica. Per això, no entenem que el Govern continuï encenent el foc", digué Salas. Segons el dirigent de Confaecib, que representa un total de 40 centres escolars, "és intolerable que un govern doni dades falses".

No han caigut gens bé en el si de l'Escola Catòlica les informacions errònies aportades per l'Executiu, sobretot perquè les famílies es mostren més preocupades per altres problemàtiques, com les retallades o la manca d'eines i recursos per afrontar el fracàs escolar, que no per la qüestió de la llengua, que "es viu amb total normalitat", indicà Salas.

L'Executiu considera que l'increment de famílies que han triat el castellà com a primera llengua d'ensenyament dels seus fills s'ha d'atribuir a la "llibertat" que han tingut per elegir. Tanmateix, no amaga que en aquest avenç hi ha pogut tenir a veure el fet que els pares hagin pogut fer l'elecció via telemàtica i sense necessitat de desplaçar-se al centre educatiu.

Interferència

I és que la Conselleria d'Educació interpretava que els responsables dels centres educatius interferien en l'elecció dels pares quan aquests havien de triar la llengua d'ensenyament dels seus fills, perquè els feien veure què suposaria per a l'infant la tria i en quines condicions estudiaria. Per evitar el contacte, el Govern establí oficines de matriculació i, a la vegada, posà en marxa un sistema telemàtic. Encara introduí una tercera mesura, evitar que la casella de tria de llengua quedàs buida, com s'havia permès el curs passat, perquè això suposà que els pares s'adherissin al projecte lingüístic del centre que, en la majoria dels casos, prioritzava la llengua catalana.

El resultat de tot plegat ha estat un increment considerable de les famílies que han optat pel castellà, que han passat de suposar un 13% l'any passat a un 30% ara. "El dret d'elecció és l'èxit", assenyalà la portaveu del Govern, Núria Riera, qui reconegué que de l'any passat a enguany "anam avançant" i "el fet que s'hagi pogut fer telemàticament ha donat més llibertat als pares", perquè no s'han hagut de desplaçar als centres. El Círculo Balear fou més explícit que l'Executiu quan mostrà la seva satisfacció per les dades, perquè "per primera vegada els pares han pogut elegir la llengua per al primer ensenyament en llibertat, sense coaccions dels docents nacionalistes, ja que han pogut entregar les sol·licituds directament a la Conselleria d'Educació".

En canvi, el sindicat majoritari a l'ensenyament, l'STEI-i, valorà positivament que el 70% dels pares opti pel català i ho interpretà com un suport de les famílies als centres. I això, "tot i els esforços incomprensibles i irresponsables per part del Govern Bauzá (PP) per arraconar la llengua pròpia dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs i amb el temps fer-la desaparèixer". El sindicat adverteix que les dades que ha donat l'Executiu no són definitives, sinó que només fan referència a l'escolarització a través del programa telemàtic. Apunta que la majoria de pares i mares que ho han fet al centre s'ha decidit per respectar el projecte lingüístic del centre que hi ha en l'actualitat i que majoritàriament és en català.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF