El castell de Bellver obre per observar el cel

És un dels clàssics de cada estiu i any rere any reuneix milers de seguidors que passen les nits esperant ser sorpresos pels estels fugaços. Enguany es podrà gaudir també des del castell de Bellver. L’Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai (IMCE) hi durà a terme diverses activitats relacionades amb l’astronomia.

El programa de les activitats començarà a partir de les 20 h i durarà fins a les dues de la matinada. Els assistents podran gaudir de la nit dels Perseids gràcies al planetari mòbil que s’instal·larà a la capella de Sant Marc del castell.

Segons explicà Lluc Mas, president de l’IMCE, també es podran observar els planetes Mercuri, Mart, Venus i Júpiter. Apuntà que abans de les activitats hi haurà una petita conferència per introduir el fenomen dels Perseids.

La matinada més intensa està prevista per a dilluns, encara que durant tot el cap de setmana hi haurà una gran activitat nocturna. De fet, les Llàgrimes de Sant Llorenç, anomenades així perquè es veuen en dies pròxims al sant que fa honor al nom (10 d’agost), es poden veure des de finals de juliol fins a finals d’agost. Però només és en aquests dies més senyalats que es poden arribar a comptar fins a cent meteors per hora. Enguany coincideix que la lluna està en fase nova, moment en què gairebé no es veu, de manera que serà més fàcil observar el firmament.

Per més que ho anomenem ‘pluja d’estels’, allò que realment veim són petits fragments de roques de meteors que xoquen a l’atmosfera i provoquen una llum fugaç. “Passa en directe i a centenars de quilòmetres a sobre nostre”, explica Kike Herrero, astrònom de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). I coincideix cada any en les mateixes dates perquè la Terra, en el seu moviment anual de translació al voltant del Sol, travessa un gran nigul de pols i partícules que va deixar el cometa Swift-Tuttle als anys noranta. Tot i així, es tenen registres oficials d’aquest fenomen estival des del 1835.

Entre ciència i llegenda

Un altre dels noms amb què es coneix aquest fenomen que contribueix a fer una mica més romàntics els nostres estius és el de Perseids, “perquè sembla que tots els traços provinguin d’un mateix punt del cel de la zona de la constel·lació de Perseu”, resumeix Herrero.

Per als qui els agradin les llegendes, explica la mitologia grega que Perseu, fill de Zeus, estava enamorat de la nimfa Dànae. Per poder entrar a la seva habitació i engendrar-li un fill, el déu va escollir la forma de pluja daurada. La versió del nom cristià, en canvi, fa referència a sant Llorenç, que va morir cremat en una foguera a Roma i popularment es diu que, en ple martiri, va exclamar: “Girau-me, que per aquest costat ja estic fet”. La història sosté que les seves llàgrimes són els mateixos estels fugaços, que recorden el seu patiment.

Cercar la foscor

Per veure les Llàgrimes de Sant Llorenç cal una cosa molt important: allunyar-se com més millor dels nuclis urbans. La contaminació lumínica és el gran obstacle per observar estels.

En què consisteix el certificat Starlight?

L’any 2007 es va aprovar la Declaració Mundial en Defensa del Cel Nocturn i el Dret a Observar les Estrelles, coneguda internacionalment com la Declaració de la Palma o Declaració Starlight. A partir d’aleshores va sorgir el sistema de certificació Starlight, que realitza la Fundació Starlight amb l’aval de la Unesco i que mesura, entre altres paràmetres, la transparència del cel, la seva lluminositat i l’anomenat seeing, és a dir, l’efecte distorsionador de l’atmosfera sobre les imatges dels objectes.