De carbassons i carbasses

Són família, però avui ens fixarem especialment en el cultiu del carbassó. A diferència de les carbasses, que fan plantes molt grans, la del carbassó té un creixement més limitat, tot i que deunidó! Les varietats del carbassó es classifiquen en funció del seu color: verds, grocs o blancs.

Us hem d’advertir que el cultiu del carbassó no és fàcil. Si us en sortiu pot donar una collita abundant, però no sempre s’aconsegueix. En tot cas, el primer que heu de tenir present és que és una planta que demana altes temperatures, per tant, mai en plantarem quan encara hi ha risc de temperatures baixes.

Com dèiem, la planta ocupa força espai. Li haureu de donar a cada planta uns 50 cm d’espai i un mínim de 80 litres de substrat per a les arrels. A més, és molt exigent pel que fa al reg i a l’adob. Plantar-ne a ciutat és un entrebanc, perquè necessita insectes per a la pol·linització de les seves flors i en entorns urbans no sempre n’hi ha gaires. A més, si no hi posem diverses plantes, la pol·linització també pot fracassar, ja que produeix més flors femenines que masculines, que són les que fan pol·len. Pot ser, fins i tot, que calgui que li doneu un cop de mà, traslladant el pol·len amb un pinzell a la flor femenina. I la gran pregunta és: com diferenciem les flors? Al principi no és fàcil, però si us hi fixeu bé veureu que la flor femenina ja sembla que tingui a la seva base una panxeta en forma de petit carbassó.

Si aconseguiu que prosperin (enhorabona!), recordeu que no heu de trigar gaire a recollir els fruits, ja que si es fan massa grossos són molt fibrosos i no tan bons. I recordeu que els carbassons creixen molt ràpid!

No us desanimeu, que paga la pena plantar-ne perquè el carbassó és ric en vitamina C, àcid fòlic i ferro. Té propietats diürètiques i el podeu cuinar de mil maneres! Cremes, sopes, saltejats, truites. I si no les heu tastades mai, ja feu tard! Les flors de carbassó (mascle) arrebossades en tempura són una autèntica delícia!