Societat 30/09/2019

El cap polític dels Mossos plega a les portes d’una tardor tensa per al cos

Andreu Martínez al·lega en la dimissió que ja ha complert els objectius

Montse Riart / Elena Freixa
3 min
El director general dels Mossos d'Esquadra, Andreu Martínez, en la roda de premsa d'avui

BarcelonaPere Ferrer, fins ara cap de gabinet del conseller d’Interior Miquel Buch i dels seus predecessors Joaquim Forn i Jordi Jané, és des d’aquest dimarts el nou director general dels Mossos d’Esquadra. Després d’un any i tres mesos en el càrrec, el fins ara cap polític del cos, Andreu Martínez, ha presentat la dimissió, que arriba a les portes d’una tardor que es preveu tensa per al cos i que pot arribar a desgastar-ne la imatge tenint en compte que els agents hauran d’afrontar avui mateix les possibles mobilitzacions derivades del segon aniversari de l’1-O i, sobretot, la reacció a la sentència del Procés, que es preveu també per a aquesta primera quinzena de mes.

Martínez va arribar al càrrec el juny de l’any passat, en substitució de Pere Soler -l’anterior director de la policia catalana, ara processat a l’Audiència Nacional juntament amb el major Josep Lluís Trapero-, i després que s’aixequés l’aplicació del 155. El fins ara director dels Mossos va presentar la dimissió al president de la Generalitat, Quim Torra, fa alguns dies, segons va avançar Catalunya Ràdio i va confirmar l’ARA. Fonts del departament explicaven que Martínez al·legava en la carta de dimissió que en aquest any i tres mesos en el càrrec havia “complert els objectius” marcats a la seva arribada, com ara el fet que s’hagués desencallat la convocatòria de noves places d’agents al cos i l’entrada dels Mossos al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).

Però en els quinze mesos en el càrrec Martínez -que ja havia sigut un dels homes forts durant l’etapa de Felip Puig a Interior- ha hagut d’afrontar situacions complicades i de desgast polític com ara la mobilització dels CDR a les portes del Parlament i les ordres als Mossos perquè retiressin els llaços grocs, dues situacions que han tensionat la relació entre el departament de Presidència i el d’Interior. La seva marxa, a més, es produeix pocs dies després que Buch cessés la cap de comunicació de la conselleria, Joana Vallès, després que es fes públic que el cos disposava de nou material antidisturbis com ara gas pebre.

En un missatge publicat al seu compte de Twitter, dilluns Buch agraïa a Martínez la seva “bona feina” al capdavant dels Mossos, “amb un balanç important”. També destacava “l’experiència” del seu substitut, Pere Ferrer, de qui també recordava que es tracta d’un home de la casa, “amb criteri” i “ganes de liderar” la nova etapa.

Sigui com sigui, Ferrer pren possessió del càrrec just el primer dia d’un calendari atapeït de mobilitzacions, amb poc marge de maniobra per marcar perfil propi i amb el repte de gestionar unes setmanes en què el cos haurà d’afrontar un reguitzell de manifestacions de diferent signe que poden desgastar ràpidament la figura del cap polític dels Mossos i el cos. La pressió és interna i externa. Ahir, per exemple, el sindicat USPAC ja feia arribar a Ferrer una carta qüestionant que no hagués assistit a la reunió que es va convocar amb els representats del cos per traslladar-los els canvis i que se n’haguessin assabentat abans pels mitjans de comunicació. Des de Madrid també serà observat. Abans que se sabés la dimissió de Martínez, el líder del PP, Pablo Casado, va demanar al president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que apliqués la llei de seguretat ciutadana per “prendre el control dels Mossos” perquè els agents “deixin de rebre ordres il·legals”, informa Mireia Esteve.

Reforç policial

En vista d’unes setmanes de mobilitzacions constants, el mateix cos ha decidit en les últimes hores augmentar el nivell d’alerta per tenir mobilitzats, en cas de necessitat, el màxim nombre d’efectius possibles. Segons fonts consultades per l’ARA, en el cas dels agents antiavalots de la Brigada Mòbil s’ha dissenyat un quadrant de torns perquè una part d’agents estiguin operatius set dies seguits i la setmana posterior hagin d’estar de guàrdia i a menys de dues hores del lloc de treball.

stats