SOCIETAT
Societat 30/10/2020

Els camps de golf arriben a foragitar la meitat dels ocells

Tot i això, els que tenen basses d’aigua afavoreixen la presència d’aus aquàtiques, segons un estudi publicat a l’Anuari Ornitològic balear

Kike Oñate
3 min
Els camps de golf arriben a foragitar la meitat dels ocells

Els camps de golf en zones de gran valor ecològic com ara el d’Alcanada (Alcúdia) redueixen més la presència d’aus que els construïts en entorns urbanitzats, com el golf de Santa Ponça II (Calvià). La gespa expulsa els ocells perquè no hi troben menjar i això és més evident als espais conservats, on viuen més espècies. En tot cas, tots els camps de golf foragiten aus, tot i que en el primer exemple n’espanten més d’un 50% i en el segon camp són prop d’un 15%, d’acord amb un estudi del biòleg Maties Rebassa publicat enguany al 34è volum de l’Anuari Ornitològic de les Illes Balears, editat pel GOB.

“Els camps de golf són ambients negatius per a la gran majoria d’aus perquè no troben aliment i un hàbitat adequat”, explica l’ornitòleg. En canvi, si aquests espais disposen de basses d’aigua, tenen un impacte positiu per a les aus aquàtiques perquè n’afavoreixen la presència. L’estudi adverteix, però, que la manca d’una gestió adequada d’aquestes zones humides suposa un impediment perquè es puguin convertir en “refugis” per a la fauna. I és que sovint solen ser llacunes de voreres abruptes i empedrades sense vegetació que estan plenes d’espècies invasores com ara carpes ( Cyprinus carpio ) i tortugues de Florida ( Trachemys scripta ).

Rebassa va analitzar els golfs d’Alcanada i Santa Ponça perquè són diferents: el primer té zones humides i està envoltat d’ecosistemes naturals, mentre que el segon és tot el contrari. A cada camp i els seus voltants es varen fer cinc censos complets a cada estació entre el 2011 i el 2013. Tots els censos es feren durant les primeres hores del matí, amb molt pocs jugadors i amb condicions meteorològiques favorables. De fet, el recompte d’aus tant a l’interior del camp com als voltants es va fer el mateix dia en cada un dels censos perquè la comparativa d’observacions no es veiés afectada pel temps.

Les aus eviten la gespa

L’ornitòleg va establir 75 itineraris dins i fora dels camps i va anar comptant i identificant els ocells que hi observava. Els censos es varen fer sempre a peu i cada itinerari es recorria en un temps aproximat d’entre set i vuit minuts a una velocitat mitjana d’1,6 quilòmetres per hora. Al golf d’Alcanada i els seus voltants l’estudi especifica que la densitat d’aus per hectàrea dins el camp va ser de 7,34, i de 14,89 fora. Això implica que la densitat d’aus al golf va ser quasi la meitat que la dels voltants.

Al golf de Santa Ponça II va succeir el contrari. Dins el camp les densitats foren de 19,20 aus per hectàrea i d’11,88 fora. Això es deu principalment a dos motius: els espais urbans que envolten el golf -que disminueixen la densitat de les aus fora del camp- i la presència de zones humides que atreuen aus aquàtiques en densitats relativament elevades. Quan s’elimina del càlcul la influència que té l’aigua, la densitat d’aus per hectàrea fora del camp no varia (11,08), mentre que dins del golf cau (9,57).

L’anàlisi també detalla les preferències del ocells: als camps de golf les aus prefereixen els hàbitats aquàtics i els arbres, però rebutgen la gespa, els camins, els búnquers d’arena i les edificacions. Rebassa apunta que les zones humides dels golfs podrien arribar a ser “santuaris” per a les aus i assegura que es podria millorar la presència d’aus terrestres posant menjadores, abeuradors i vegetació. També apunta que als Estats Units hi ha camps que serveixen per observar els ocells i creu que aquesta activitat es podria fer també als camps de les Balears.

Fonts de la Conselleria de Medi Ambient expliquen que cada trimestre es fa un recompte d’aus aquàtiques al golf de Santa Ponça en coordinació amb els censos estatals del Ministeri per a la Transició Ecològica. La intenció és fer un seguiment d’espècies amenaçades o en perill d’extinció. Al llarg dels anys en aquest camp hi ha hagut de manera recurrent observacions d’anedó ( Aythya nyroca ). Les mateixes fonts admeten que més enllà d’aquesta acció no prevuen fer res als golfs. Juntament amb l’organització WWF, però, treballen per adequar les basses artificials de les llacunes de les depuradores.

stats