El camí és educar en igualtat

Basta mirar les fotografies dels premis Nobel de física, química i, fins i tot, medicina, per adonar-nos que la ciència sembla cosa d’homes blancs. Les dones hi som o bé en proporcions ínfimes, o bé invisibles formant part dels equips que han permès a aquests homes fer-se amb el preuat guardó.

A les Illes Balears, a data d’avui, cursen Batxillerat 7.288 dones i 5.722 homes. No obstant això, el Batxillerat de ciències el cursen 2.583 dones i 2.856 homes.

Amb l’objectiu de trencar amb aquesta imatge que la ciència és cosa d’homes, l’any 2015 les Nacions Unides (ONU) varen declarar l’11 de febrer Dia internacional de la dona i la nina en la ciència, per tal d’incentivar-ne la participació i reconèixer les aportacions de les dones científiques al llarg de la història. Per cert, aquell mateix any, un grup de dones del món acadèmic va iniciar una campanya als Estats Units que deia: “Hem tingut vuit secretaris generals de les Nacions Unides homes. El novè ha de ser una dona. Ha arribat l’hora”. I és que mirar el passat esgarrifa. Són tantes les dones invisibilitzades i tantes les que no varen tenir una oportunitat. El canvi és lent, però també hi ha la certesa, cada vegada més forta, que és inajornable.

Encara que sigui com la gota constant que cau i desfà la pedra, aquesta necessitat de canviar estereotips de gènere també es percep en les taules rodones, les fotografies, les cites amb científiques, els punts de llibre, els tallers, les conferències, les entrevistes, els dossiers als diaris, etc., que s’han organitzat aquests dies per donar a conèixer el treball de les dones científiques, que sovint queda amagat, i serveixen per despertar l’interès de les nines envers les ciències. També són importants els tallers, que, des del 2016, el Consell Social de la UIB juntament amb l’Oficina d’Igualtat de la mateixa universitat, fa en instituts de Secundària, precisament amb l’objectiu específic d’augmentar el nombre de dones que s’incorporen a carreres científiques i augmentar el nombre d’homes en estudis fortament feminitzats. I és que, es tracta d’això, de deixar clar que ets tu, no un sistema patriarcal, qui tria.

A les Illes Balears avui dia cursen Batxillerat 7.288 dones i 5.722 homes. No obstant això, el Batxillerat de ciències el cursen 2.583 dones i 2.856 homes. Des de l’Institut Balear de la Dona col·laboram amb la Conselleria d’Educació perquè la coeducació es vagi fent lloc en les nostres escoles, anant més enllà de l’educació mixta, impulsam projectes de coeducació en centres i feim formació a professorat en coeducació. Per què és important la coeducació? I quina relació té amb el fet que als 15 anys només 1 de cada 5 nines es vulgui dedicar a professions relacionades amb la tecnologia, les ciències o l’enginyeria?

L’informe de la UNESCO de l’agost del 2017 respecte de les desigualtats de gènere en l’ensenyament de les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM), considera que una de les causes més rellevants d’aquesta desigualtat és la manera diferenciada de socialitzar els nins i les nines.

La coeducació posa l’accent, precisament, en corregir estereotips i rols sexistes, més enllà que els nins i les nines comparteixin una mateixa aula. Avui, tant a l’escola, com a casa, com en qualsevol àmbit del lleure, encara educam les nines amb la responsabilitat de fer-se càrrec de la vida i els donam a entendre que el treball és quelcom afegit a la dimensió de tenir cura de la vida. En canvi, als nins els educam per ser exitosos professionalment, pressuposant les seves capacitats intel·lectuals. Continuam reproduint models socials esperant que les nines aparquin les seves aspiracions professionals, intel·lectuals, polítiques, creatives, investigadores per fer-se càrrec de la gestió de la vida (la vida domèstica, la maternitat, la cura de les persones dependents, etc.) i esperam que els nins deleguin la gestió de la vida en les dones del seu voltant per poder desenvolupar les seves carreres professionals, creatives, polítiques, intel·lectuals, etc.

Coeducar o educar en igualtat consisteix a afavorir el desenvolupament integral de tots els nins i nines. Es tracta de corregir aquests estereotips sexistes, que no permeten a les persones viure la seva vida en llibertat, sinó que les obliguen a viure dins caixes prefabricades per una construcció masclista. Cal que eduquem els nins per tenir cura de la vida, perquè siguin capaços de reconèixer les seves necessitats vitals i emocionals i gestionar-les; cal ensenyar als nins a preocupar-se pel benestar de les altres persones i cal que reconeguem les capacitats intel·lectuals de les nines i que reforcem les seves habilitats científiques. Educar en igualtat també implica corregir els biaixos sexistes dels currículums. No té sentit no fer-ho. No és només per allò que les dones poden aportar al món científic i als avenços tecnològics, sinó també perquè els homes puguin assumir la seva responsabilitat envers el benestar i la cura de les persones del seu voltant. Ha arribat l’hora!