PANDÈMIA

“A la caça” de qui ha estat amb malalts de covid-19

L’1 de juny hi haurà més de 150 sanitàries als centres d’Atenció Primària de les Balears per detectar ràpidament la malaltia i frenar-ne els possibles brots

Ara mateix la detecció precoç és la clau del control de la pandèmia. Per això, l’estratègia de la Conselleria de Salut està centrada en una vigilància constant de totes les persones que poden esdevenir possibles nous casos. “Els caçam, els encalçam”, diu Consu Méndez, directora d’infermeria d’Atenció Primària i coordinadora del nou programa de rastreig de contactes estrets. Méndez explica que l’11 de maig es va posar en marxa aquesta investigació detectivesca sanitària -similar a la que es feia al principi de la crisi- per trobar qui ha estat a prop de persones positives en covid-19. Però què és un contacte estret? És tota persona que dos dies abans d’iniciar els símptomes ha coincidit amb el malalt de coronavirus en el mateix lloc, a una distància inferior a dos metres, sense les mesures de protecció del covid-19 adients, durant més de quinze minuts. També els convivents, cuidadors i sanitaris. Tots ells són susceptibles d’haver-se infectat.

De 3 a 157 sanitaris

Actualment, dedicades en aquesta recerca exhaustiva, hi ha set infermeres. Al principi n’eren només tres i l’1 de juny seran 157 professionals -112 infermeres i la resta, auxiliars- les que s’encarregaran de fer l’estudi epidemiològic, amb totes les telefonades pertinents i les proves PCR en cas de detecció d’un nou cas. Estaran als centres d’Atenció Primària de les Illes. “L’objectiu és identificar en el territori per poder actuar ràpidament i frenar els possibles brots que puguin aparèixer”, diu Méndez, que també comenta que, com que estan ubicades als municipis, això els facilita el coneixement i la confiança per obtenir la informació i fer la feina de manera més fàcil. Quan tot l’operatiu estigui en marxa, les set infermeres que ara treballen en aquestes feines passaran a fer les tasques de coordinació a la base covid-19, ubicada a la Unitat Bàsica de Salut del Molinar.

La darrera setmana de maig, les 150 sanitàries que han estat contractades per dur a terme aquesta feina rebran formació específica. Segons la coordinadora del programa, una de les coses que han de fer a consciència és l’entrevista del malalt de coronavirus per treure tota la informació i confeccionar la llista de persones. Pot durar perfectament dues hores, comenta. “Feim com d’investigadors privats. La gent et diu: ‘No vaig sortir aquell dia’. I després li demanes: ‘Què vares sopar?’, i t’explica que va baixar a comprar a la fruiteria i que allà es va trobar la veïna i que va quedar parlant amb ella i que no duia mascareta. Has d’anar estirant del fil”. Una vegada confeccionada la llista, la persona malalta s’encarregarà de comunicar-ho primer als afectats “perquè no els vingui de nou” i després ho faran les sanitàries.

Les infermeres, amb molta empatia, matisa Méndez, explicaran amb detall a cada un dels contactes estrets que, com que han estat en risc de contagi, hauran de dur a terme una quarantena de catorze dies d’aïllamen t i com ho han de fer. Cada dia rebran una telefonada per controlar-ne l’estat de salut. En tenir qualsevol dels símptomes -febre, tos o sensació de falta d’aire, dolor muscular, de gargamella, de cap, pèrdua d’olfacte o diarrea-, se li farà una PCR. “La gent ho fa molt bé. La tenim del nostre costat. Ens ajuda molt. Estam orgullosos de tothom”, diu Méndez.

Durant els deu dies de funcionament d’aquest programa, les autoritats sanitàries de les Illes han confirmat una setantena de casos nous de covid-19, el seguiment dels quals ara és fàcil de fer perquè la mobilitat encara està limitada. La mitjana de contactes està entre 5 i 20 persones, mentre que al principi eren uns 90.

L’aplicació del Govern per al covid-19 exposava les dades personals dels usuaris

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF