El cabal del torrent de Sant Llorenç quasi arribà a ser com el del riu Ebre en només 15 minuts

Un grup de recerca de la UIB reconstrueix per primera vegada les inundacions que varen afectar el Llevant ara fa dos anys amb dades recollides al lloc dels fets

El cabal del torrent de Begura de Salma, que passa pel poble de Sant Llorenç des Cardassar, quasi arribà a ser com el del riu Ebre en només 15 minuts durant el moment més intens de la torrentada de Llevant, quan s'hi va registrar un pic de 442 metres cúbics per segon. La xifra s'aproxima al cabal mitjà del segon riu més gran de la Península, que ocupa aproximadament mil vegades la superfície de la conca del torrent mallorquí, segons ha informat aquest dimecres la Universitat de les Illes Balears (UIB).

El grup de recerca en Hidrologia i Ecogeomorfologia en ambients mediterranis (MEDhyCON) de la UIB va instal·lar una estació a l'entrada del poble per controlar els canvis del cabal del torrent tres anys abans de les inundacions que varen causar la mort de 13 persones. Els investigadors han reconstruït per primera vegada com va afectar la torrentada amb dades recollides al lloc dels fets, no només fent estimacions posteriors a la torrentada. L'estudi, a més, ha estat publicat a la revista científica Natural Hazards and Earth System Sciences.

Els efectes de la torrentada, segons la investigació, varen ser més greus per tres motius: l'elevada exposició dels edificis i les infraestructures a les inundacions, l'absència de sistemes d'alerta primerencs amb protocols d'actuació eficients i la manca d'instruccions a la població sobre com actuar.

La UIB i el Govern crearan un sistema d'alarma per preveure torrentades

La precipitació mitjana dins de la conca del torrent de Begura va ser de 257 litres per metre quadrat en deu hores, segons les dades del radar de l'Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet), que han estat contrastades amb les de l'estació pluviomètrica que la Xarxa Balears Meteo té a Sant Llorenç. Aquestes xifres contrasten molt amb la mitjana de precipitació anual de la zona, que se situa al voltant dels 800 mm, segons la UIB. 

El grup també ha fet una anàlisi territorial i hidrològica de l'avaluació dels danys provocats per les inundacions i ha determinat tres zones urbanes afectades per l'aigua. A la zona 1, que segueix el llit del torrent de Begura travessant el poble, és on l'aigua va assolir més altura i arribà als 3,3 metres. En aquesta zona se'n varen veure afectats 349 edificis. Les zones 2 i 3, en canvi, patiren els efectes del desbordament del torrent de la Muntanyeta, a la part septentrional del poble. En aquest punt l'aigua va arribar a altures d'1,8 i 1,6 metres i va afectar 37 i sis edificis, respectivament.

La investigació també ha posat de manifest algunes diferències respecte de l'avaluació dels danys que va fer el servei d'emergències Copernicus de la Unió Europea. Els científics han detectat que el servei va identificar el 90% dels danys reals causats a les zones 2 i 3. 

Eines tecnològiques usades durant el rescat

L'experiència del grup MEDHyCON també va ser essencial durant les tasques de rescat de persones desaparegudes. Els investigadors varen construir un model digital del terreny d'alta resolució per detectar i mesurar els canvis en la superfície, cosa que va permetre modelitzar la ubicació del cos amb exactitud. El model es va poder construir a partir d'un mosaic d'imatges aèries georeferenciades fet a partir de les imatges captades a través de drons.

La comparació d'aquest model digital del terreny amb un que va fer l'Institut Geogràfic Nacional abans de les inundacions va permetre quantificar i avaluar la magnitud del volum de sediments erosionats i dipositats durant la catàstrofe. També es va conèixer l'alteració que varen patir els torrents. Tot això va permetre estimar els canvis a la zona inundada per avaluar la quantitat de sediments acumulats a l'àrea de rescat.

La investigació suposa una passa més per millorar la gestió del risc d'inundacions en àrees mediterrànies que són susceptibles a patir-les, com ara Mallorca, especialment a causa de la crisi climàtica. De fet, s'està treballant per crear un servei d'alerta i gestió per preveure una torrentada com la de Sant Llorenç. La intenció és consolidar i ampliar la trentena d'estacions existents a Mallorca que té el MEDhyCON amb l'objectiu de controlar en temps real quanta aigua passa pel cabal dels torrents de les Balears i que els serveis d'emergències puguin donar una resposta més ràpida en cas d'inundació.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF