QUÈ ES COU?

Els bons i les clovelles del 2020

En el pla de la gastronomia el 2020 ha estat l’any dels canvis

Començam un any amb les ganes d’oblidar el que hem viscut d’una manera diferent i que ens ha donat lliçons de vida en molts dels aspectes de la nostra existència i rutina.

El 2020 ha estat un any que segurament no oblidarem mai, un any amb més clovelles que bons, però que ens ha mostrat lliçons de vida tan bàsiques com que avui hi som i demà no sabem si hi serem.

En el pla de la gastronomia, que és allò de què parlam cada setmana en aquesta secció, el 2020 ha estat l’any dels canvis, l’any del producte local, del servei a domicili, i d’adonar-nos que érem unes illes massa dependents del monocultiu turístic i que no érem autosuficients –encara no ho som– en matèria d’alimentació.

Ha estat l’any de tornar a donar valor al producte local, a la pagesia, a les petites botigues de queviures, com també ha estat un any sagnant per a la majoria dels bars i dels restaurants que van patir primer els efectes col·laterals del confinament i després les restriccions, tot passant per una temporada turística curta i atípica, en què els que han sobreviscut han estat, principalment, aquells que tenien els seus establiments fora de les zones turístiques.

Complir les normes

Hem après a conviure amb la mascareta, amb els horaris, amb la distància social, però en segon quins casos de res ha servit, perquè sempre hi ha aquells que no volen fer bé les coses, aquells que han apostat per l’economia a qualsevol preu abans que per la salut i el futur de molts. Ha estat lamentable veure com propietaris o encarregats de terrasses no han fet complir moltes de les normes establertes, tot per facturar i facturar, per voler recuperar allò perdut els mesos de confinament, i també cal dir-ho, gent poc conscienciada sobre la gravetat del moment. És per açò que a l’hora d’escriure aquestes línies estam com estam, i amb més casos que en el ple de la pandèmia.

És una vertadera llàstima que aquells que ho han fet bé –una gran majoria– ara estiguin pagant les conseqüències d’uns pocs, però tots sabem de la facilitat de la propagació del virus si no anam alerta.

El 2020 ens deixarà moltes lliçons de vida, de moments que difícilment oblidarem, i potser ha estat, també, l’inici d’una nova manera de viure la restauració, de reinventar un sector que possiblement estava sobresaturat, i que amb una crisi sanitària, econòmica i turística ens ha deixat amb les seves vergonyes, amb les seves febleses, a l’aire.

Encaram el 2021 amb l’esperança dipositada en la vacuna, que aquest malson per a molts s’acabi, i que aquest any que acabam d’encetar sigui un any de recuperació, de tornar no a la nova normalitat, sinó a la normalitat de sempre, però amb les lliçons ben apreses.

Excel·lència i sostenibilitat

Si volem que la nostra gastronomia avanci, hem d’apostar per l’excel·lència i la sostenibilitat. Hem d’apostar per recuperar la cuina d’arrels i donar-li, també, aquest toc de creativitat per fer-ne la nova cuina, però sense deixar de banda el protagonisme del producte poc viatjat. I, d’una manera especial, hem d’apostar, hem d’anar cap a la sostenibilitat, no sols de la gastronomia i del seu sector, sinó cap a la sostenibilitat econòmica; tan sols d’aquesta manera ens diferenciarem i serem una destinació segura i atractiva.

La sostenibilitat passa pel producte, pel seu conreu, per com arriba al consumidor final, però sostenibilitat és també apostar per energies netes i renovables, apostar per evitar al màxim els plàstics i la petjada de carboni dels productes que hem d’emprar per cuinar. Sostenibilitat és que ens adaptem al que tenim i sols d’aquesta manera tindrem un medi ambient net, natural i a la nostra Menorca, compromès amb els valors, les demandes i les necessitats que té una illa que és Reserva de Biosfera, i que, com a tal, ha de donar exemple.

Tenim a la nostra illa bons productors de formatge, d’embotits, de mels que estan entre les millors del món; tenim bones carns, com les de la vedella vermella i l’anyell de llet; peix i marisc de pesca artesanal i sostenible. El camp cada vegada s’està diversificant i fuig del monocultiu esclavitzador de les grans empreses lleteres, apostant per una recuperació de l’agricultura ecològica amb la recuperació dels horts, dels llegums i els cereals. El camp torna a produir blat de xeixa, oli d’oliva, s’ha recuperat la vinya i els nostres vins són cada vegada més apreciats i valorats.

Ho tenim tot perquè el 2021 Menorca iniciï aquest camí de sostenibilitat cap al que ha de ser la Regió Europea de la Gastronomia del 2022, on home i territori, gastronomia i producte local han d’anar de la mà.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF