Recuperat el Forn del Teatre
S’hi ha reubicat el Fornet de la Soca de Tomeu Arbona
La reobertura del Forn del Teatre, amb la reubicació del Fornet de la Soca, de banda del forner Tomeu Arbona, és una notícia sorprenent. A les Balears estam tan avesats a perdre-ho tot que quan qualcú recupera allò que ja donàvem per perdut no ens ho acabam de creure. I a la Mallorca d’avui, els forns de pa que treballen a la manera de sempre, pastant i treballant farines nobles, són un dels patrimonis culturals més amenaçats. Amenaçats no, amenaçadíssims, en extinció. En Tomeu, des del Fornet de la Soca, s’ha interessat per fer feina amb farines de blats tradicionals, com la xeixa i el blat vestit, i ha donat importància als ingredients sorgits de la feina pagesa. Tot plegat ens suscita una doble alegria: la de saber que el Forn del Teatre tindrà continuïtat i que anirà lligada a l’elaboració del pa i la pastisseria més honesta, autèntica i creativa.
L’escorxador, reobert
S’hi han esmenat les deficiències detectades
Una altra notícia positiva d’aquests dies ha estat la d’una altra reobertura: la de l’escorxador de Manacor, tancat des de feia uns mesos. Sanitat havia detectat deficiències a les instal·lacions que s’havien d’arreglar fort i no et moguis; també hi havia una mica de manca d’acord entre les diverses parts sobre la continuïtat del servei. Ara, la reobertura ha representat una alenada d’aire per als ramaders i empreses del sector carni de la comarca. El regidor de Manacor Antoni Sureda ha estat incansable i ha aconseguit resoldre els problemes i arreglar les deficiències a les instal·lacions, costat per costat amb Llorenç Mas, director adjunt del Fogaiba. El treball conjunt de l’Ajuntament i de la Conselleria, bon exemple de col·laboració institucional, ha aconseguit que se sortís d’una situació que pareixia enrocada i que preocupava de bon de veres els pagesos de Manacor i de tot el Llevant.
La sobrassada avança
Les vendes de la de porc negre varen pujar més d’un 20%
En parlar de sobrassada, hem de distingir entre la sobrassada artesana o casolana, feta amb ingredients de qualitat a la manera tradicional, i els productes coneguts popularment com a sobrassada industrial, que no solen utilitzar ingredients d’origen local, però que poden competir en preu amb els productes similars que hi ha en el mercat. En aquest quadre depriment mereix atenció l’evolució de la sobrassada de porc negre, feta de manera inequívoca amb carn d’origen local. Les vendes de sobrassada de porc negre del 2017 varen augmentar un 21,32% en relació amb el 2016, cosa que mostra una arrencada formidable. Amb això, aquesta sobrassada de més qualitat representa un 8% del total de la sobrassada produïda amb identificació geogràfica. La marxa de la seva comercialització mostra una bona recuperació de vendes després de la crisi del 2018.
Fidelitat de Tomeu Torres
L’Ajuntament de Sineu li ha agraït la constant presència al mercat
En Tomeu Torres de Son Marron ha fet públic que deixarà d’acudir cada dimecres al mercat de Sineu amb les seves porcelles. L’Ajuntament de Sineu li ha agraït la constància, perquè en Tomeu i els seus animals han estat part d’una fotografia habitual durant anys en aquest mercat. En Tomeu ha fet una feina de difusió del porc negre i, a la vegada, ha ajudat a mantenir un dels mercats d’animals més antics d’Europa. Ara no hi serà perquè ha hagut de deixar la finca des Morers i ha hagut de dur els porcs a una de més petita. A causa d’això, ha passat de 50 truges a 15, que no li permeten ser present cada setmana al mercat sineuer. Així i tot, continuarà sent present en fires assenyalades com les del Dijous Bo, Muro o Son Carrió, perquè ha viscut des de l’inici la recuperació de la raça i continuarà amb els seus animals; una altra cosa seria impensable en ell.
Els preus de l’ametla
Depèn de la guerra comercial entre els EUA i la Xina
La campanya de l’ametla pel que fa al preu ha començat regular, igual que la de la garrova, però tot està pendent de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. La darrera setmana s’ha notat una remuntada del preu de l’ametla en llonges com la de Múrcia davant la notícia d’un descens del 25% de la producció en aquella regió. La pujada no és per fer repicar campanes, però el que fa passar pena als analistes és que, davant l’increment aranzelari xinès sobre l’ametla californiana, bona part de la producció americana no absorbida per aquell mercat es canalitzarà cap al mercat europeu, amb un efecte nociu sobre el preu de la nostra ametla. La veritat és que tot plegat no s’entén gens: si la Xina tanca barres a l’ametla americana, les hauria d’obrir a altres ametles, entre altres a les exportades des d’Europa, perquè els consums d’ametla en aquell poblat país no duen camí de minvar, sinó, en tot cas, d’augmentar.
