No aconseguesc fer bona lletra!

Darrere d’aquestes dificultats s’amaga, en moltes ocasions, un trastorn de l’aprenentatge real anomenat disgrafia

En moltes ocasions, ens trobam amb nins que tenen una lletra il·legible, que es cansen molt, que no aconsegueixen que l’escriptura surti com ells volen o que són especialment lents. Habitualment això es relaciona amb deixadesa, però el que molts ignoren és que darrere d’aquestes dificultats s’amaga, en moltes ocasions, un trastorn de l’aprenentatge real anomenat disgrafia, que pot interferir enormement en el rendiment acadèmic.

Per diferenciar els diversos tipus de disgrafia, en primer lloc cal establir una diferència entre la disgrafia adquirida, (fruit d’una lesió neurològica posterior a l’aprenentatge de l’escriptura) i la disgrafia evolutiva (dificultats específiques de l’aprenentatge de l’escriptura sense una raó aparent). En aquest cas, ens centram en el segon tipus.

La disgrafia evolutiva es defineix com les dificultats en l’aprenentatge inicial de l’escriptura sense que hi hagi raons que l’expliquin, de manera que la disgrafia evolutiva es produeix en nins intel·ligents, amb una escolarització adequada i sense problemes familiars o socioculturals, amb un adequat desenvolupament emocional i sense cap altre tipus de discapacitat. Sol aparèixer cap als 6-7 anys, que és quan apareixen els errors d’escriptura. Abans es pot parlar de predisgrafía, a 4-5 anys, en aquells nins amb alteracions perceptives motrius, per la seva immaduresa i altres funcions neuropsicològiques implicades.

Els nins que pateixen disgrafia, poden presentar:

- Una escriptura il·legible.

- Rigidesa de l’escriptura, amb fatiga muscular i tensió en el control de l’activitat.

- Moltes inversions en les lletres i espais no correctes entre les paraules.

- Grafisme solt, amb escriptura irregular però amb pocs errors motors.

- Impulsivitat, escriptura poc controlada, que dona com a resultat lletres difuses o una deficient organització de la pàgina.

- Inhabilitat que provoca una escriptura maldestre, la còpia de paraules planteja grans dificultats, lentitud i meticulositat; escriptura molt regular però lenta, s’afanyen per la precisió i el control.

- Dificultat per concentrar-se en el contingut de l’escriptura per l’esforç que el nin ha de fer en la mecànica.

Tot això pot ocórrer com a resultat de la dificultat en qualsevol de les habilitats bàsiques necessàries per a l’escriptura.

Per això, és possible que el problema radiqui en una deficient destresa manual causada per problemes de discriminació tàctil i la propiocepció necessària per guiar els moviments dels dits i el canell adequadament, una inadequada adherència del llapis que impedeix el control del moviment perquè les lletres surtin com ells volen, un pobre control postural, ja que molts nins presenten poca estabilitat i adquireixen postures molt encorbades, cosa que dificulta un adequat control del braç i els dits o a causa d’un pobre planejament motor que dificulta que es puguin automatitzar els moviments necessaris per dibuixar les diferents lletres.

D’altra banda, la base dels problemes d’escriptura es poden trobar en les destreses visuals i perceptives. Així doncs, poden tenir problemes en l’orientació de les lletres en l’espai i la relació de les diferents lletres entre si a escala espacial, en organitzar l’escriptura en el full, diferenciar unes lletres d’altres, etc.

Finalment, en habilitats de cognitives, l’atenció necessària per poder centrar-nos en l’activitat i la memòria visual és imprescindible per recordar la forma de les lletres quan les estam aprenent.

Els processos cognitius de transcripció, planificació i revisió són necessaris per poder transferir el pensament en lletres, planificar i organitzar la informació que hem d’escriure i revisar el que hem escrit per poder corregir-ne els errors.

S’ha de tenir en compte que corregir la disgrafia no consisteix que el nin escrigui molt, sinó que vagi vencent les dificultats que li impedeixen una escriptura adequada. Generalment, el nin amb disgrafia mostra una actitud negativa cap a l’escriptura i, en certes ocasions, un autèntic rebuig.

Per això, abans que la situació empitjori, es recomana acudir a un terapeuta ocupacional perquè faci una valoració i pugui identificar on hi ha la base del problema i, així, solucionar adequadament cada situació.

Marina Musolas és terapeuta ocupacional de Creix

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF