TOCAR TERRA
Societat 06/07/2018

La bona gestió de la terra

Mateu Morro
4 min
La bona gestió 
 De la terra

La nova llei agrària

A les Balears el sòl no urbà està fortament disputat

L’avantprojecte de la nova llei agrària ha entrat a la fase parlamentària i, amb això, ha augmentat el debat sobre els seus continguts, sobretot els que tenen conseqüències sobre el règim de les edificacions agràries o, en el cas de les àrees d’interès agrari, sobre l’edificació residencial. A les Balears el sòl no urbà està fortament disputat per activitats edificatòries altament lucratives enfront d’activitats agràries que a vegades tenen rendiments baixos o negatius. Per això, en el debat s’expressen tendències divergents: la necessitat d’evitar la completa urbanització del camp, en especial pel que fa a edificacions residencials aïllades, i la també imperiosa necessitat de facilitar l’activitat agrària, incloent-hi les activitats complementàries, en l’únic sòl on es poden dur a terme. La llei no vol ser un mecanisme per accelerar la destrucció de les activitats agràries amb el pretext de fomentar la diversificació de les explotacions, via entrada d’activitats residencials i d’oci, i a la vegada dona eines als agricultors i ramaders perquè no siguin expulsats dels espais rurals.

Contractes agraris

Permeten models d’ajuda més adaptats

Aquest debat sobre els drets edificatoris fa que molts d’altres aspectes que introdueix la llei agrària estiguin mig amagats. Aquest és el cas d’una mesura que el nou text ha recuperat amb força: els contractes agraris d’explotació. Els contractes agraris segellen compromisos concrets entre l’administració i l’agricultor i permeten models d’ajuda més adaptats a la realitat de cada explotació agrària. La idea va néixer a França en els anys vuitanta i noranta del segle passat, es va voler aplicar a Catalunya, però la legislació estatal no en va permetre el desenvolupament, i va acabar aterrant a Menorca, gràcies al Consell Insular, com una manera pràctica i eficient de donar suport a les millors pràctiques de gestió de la terra. El govern de Zapatero la va voler recuperar, sense gaire convicció i encara amb més poc èxit. Ara la llei agrària posa damunt la taula la possibilitat dels contractes agraris, una eina que pot ser útil amb vista al futur.

Els joves i el camp

Les ajudes de PDR gestionades pel Fogaiba han estat un èxit

En els darrers anys s’han incorporat a l’activitat agrària, a través de les ajudes del PDR gestionades pel Fogaiba, més de 300 joves. Sense cap dubte podem parlar d’un èxit espectacular d’aquesta mesura de suport als joves pagesos, fonamentat sobre el seu import gens menyspreable i la senzillesa de la seva tramitació. És evident que no tots aquests joves acabaran, passats els cinc anys obligatoris, treballant en el camp, el que es tracta d’aconseguir és que el màxim d’aquestes noves instal·lacions de joves agricultors siguin exitoses, cosa que depèn del projecte econòmic i empresarial que cada jove vol dur endavant. En tot cas es tracta d’uns bons resultats que duen camí de millorar encara al llarg del 2018 i 2019. Com que les mesures tenen una modalitat d’incorporació a temps parcial, s’ha facilitat el seu èxit a Eivissa. A Mallorca les ajudes pivoten sobre l’eix Palma-Raiguer-sa Pobla i sobre l’eix Campos-Santanyí-Felanitx-Manacor. La serra de Tramuntana i el Pla, en canvi, presenten uns resultats discrets pel que fa a joves que hagin sol·licitat les ajudes a la primera instal·lació.

Manual de gestió rural

Aportació valuosa a una comprensió de la Serra com un àmbit viu

Tramuntana XXI ha publicat un excel·lent manual, coordinat per Joan Mayol, que tracta la bona gestió agrària, ramadera, forestal, d’espècies silvestres, cinegètica, patrimonial i d’infraestructures de la Serra. Es tracta d’un conjunt de 48 fitxes, signades cada una per un autor diferent, que configuren un material molt assequible i de fàcil lectura, a la vegada que és de molta utilitat. En una paraula, és una aportació valuosa a una comprensió de la Serra com un àmbit viu i, en canvi, en el qual les activitats econòmiques no tan sols no són incompatibles amb la preservació del medi, sinó que en són imprescindibles.

Noves plantacions

Gran creixement de la producció d’ametles

Les noves plantacions d’ametlers a Mallorca es van fent de cada cop més visibles i la perspectiva de futur és cap al creixement. Les plantacions, més intensives i part d’aquestes regades, no supliran en superfície l’ametlerar tradicional, però a la producció la poden superar en pocs anys. El context mundial és d’un gran creixement de la producció d’ametles, que ha pujat més del 60% en els darrers anys, amb un increment descomunal de les exportacions esperonejades per forts increments del consum a països com l’Índia, Vietnam, la Xina, Corea, Turquia, Canadà i els Emirats Àrabs Units. El consum creix, però la producció també, la qual cosa prefigura un futur incert pel que fa al preu. Una producció més intensiva pot intentar competir amb èxit si a més de quantitat ofereix qualitat. En tot cas, l’ametlerar mallorquí està expressant una voluntat de supervivència molt destacable.

stats