Societat 26/08/2019

El misteri de quan es va llançar la bomba a la platja de Sant Sebastià de Barcelona

Considerant l’estat en què es va trobar, no és clar que es tirés en un bombardeig de la Guerra Civil

Pau Esparch / Montse Riart
3 min
Al centre, l'aigua que ha sobresortit quan s'ha detonat la bomba a una milla de la costa de la platja de Sant Sebastià

BarcelonaLa bomba que s'ha fet explotar a les 15.35 h d'aquesta tarda a una milla de la platja de Sant Sebastià de Barcelona feia anys que era dins l'aigua. Però es manté el misteri de saber quan es va llançar l'artefacte a aquesta platja o a un lloc pròxim. Si bé es creu que el corrent marítim l’hauria arrossegat cap a la costa amb el pas del temps, el que no queda tan clar és quan es va tirar. Es pensava que el projectil l’hauria pogut llançar l’aviació italiana durant la Guerra Civil perquè era una bomba del 1936. Però els participants en les tasques de detonació ho posen en dubte.

Els bussejadors de l’armada espanyola, que han inspeccionat el projectil abans de detonar-lo, expliquen que és un artefacte anomenat 'bomba catalana' d’aviació i que s’hauria fabricat el 1936 a l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons el tinent de navili de l'armada espanyola Juan Pedro Saura Navas, que ha sigut el responsable del dispositiu, l’artefacte no tenia les aletes estabilitzadores ni el molinet de foc. Per això els participants en les tasques de detonació consideren que el projectil no s’hauria llançat en un bombardeig. En tot cas, fonts del dispositiu, que calculen que la bomba tenia entre 70 i 80 anys d’antiguitat, apunten que algú s’hauria desfet de l’artefacte fa dècades llançant-lo directament al mar.

Els motius per pensar que la bomba no l’hauria tirat cap avió és que el cos del projectil es conservava bé, malgrat el deteriorament del pas dels anys, cosa que el faria incompatible amb un llançament des de l’aire. Les mateixes fonts afirmen que el fet que l’artefacte no tingués les aletes de darrere ni el molinet de davant, que era el que agafava l’aire i que en caure activava l’explosió, fan pensar que no l’havia tirat l’aviació durant la Guerra Civil a Barcelona.

Similituds amb els obusos de l'aviació italiana

Tot i veure plausible aquesta possibilitat, l’historiador i professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Ramon Arnabat apunta que, a primera vista, les característiques del projectil es corresponen amb els obusos que l’aviació feixista italiana de Mussolini va llançar a Barcelona entre el 1937 i el 1938. L’objectiu dels bombarders Savoia era l’Eixample, el port i les Drassanes, però també “la zona industrial de Badalona”. En total, durant els tres anys de conflicte bèl·lic els artefactes llançats van matar 1.816 barcelonins i van ferir 2.719 ciutadans més. Arnabat explica que una troballa com la de la platja de Sant Sebastià no és estranya i pot ser que no es tracti de l’última. Tan sols es coneix el punt d’impacte d’un 70% de les bombes llançades a Barcelona.

Fins a nou avís, la troballa del projectil a la platja no anirà més enllà de la seva detonació. Per això Arnabat destaca la necessitat de fer un “esforç de documentació” exhaustiu de totes les troballes, per poder conèixer “el model, l’any de fabricació o la càrrega” dels explosius abans de detonar-los. Des del 1985 la Guàrdia Civil ha localitzat a tot l’Estat 35.149 explosius i gairebé tots provenien de la Guerra Civil, segons la resposta que va donar el govern espanyol aquest any a una pregunta del senador d’EH Bildu Jon Iñarritu.

El jutjat d'instrucció 28 de Barcelona manté oberta una investigació per mirar d’establir i depurar responsabilitats entorn dels bombardejos a la capital catalana, impulsada per una querella de l’associació AltraItalia i alguns dels afectats i a la qual es va afegir l’Ajuntament de Barcelona.

Es tracta d’una de les poques causes judicials obertes per crims de la Guerra Civil a l’Estat. En el marc d’aquesta investigació es va aconseguir identificar els 212 aviadors que van participar en els bombardejos, tot i que falta confirmar si algun continua viu.

Arnabat considera que més enllà de les responsabilitats penals que es pogués atribuir a algun aviador, caldria que “es busqués una responsabilitat política” en les autoritats italianes del moment.

stats