L’Església catalana demana perdó i durà els abusadors davant la justícia

Els bisbes condemnen “rotundament” els abusos i animen les víctimes a denunciar els fets

Dos dies de tancament a Tiana primer i després a Barcelona han servit perquè l’Església catòlica catalana demani perdó a les víctimes d’abusos sexuals i es comprometi a portar davant la justícia els casos comesos pels membres de la seva comunitat. El temps de silenci, diu l’Església, s’ha acabat.

Els 13 bisbes catalans van aplegar-se dilluns a la casa d’espiritualitat Maria Immaculada de Tiana per començar a teixir el missatge que havien de donar després dels casos apareguts durant les últimes setmanes que han afectat diferents capellans i monjos de tot el territori català. Ahir al matí, al Seminari Conciliar de Barcelona, els representants de tots els bisbats van acabar la trobada d’urgència i van fer públic un comunicat històric per assumir responsabilitats.

En el text emès, els bisbes catalans van condemnar “rotundament” aquests abusos que han sacsejat l’opinió pública del país, i que han provocat, de moment, que dos capellans siguin apartats de les seves respectives parròquies. “Ens omplen de vergonya i de dolor”, subratllava l’escrit, en què també es remarcava que és “un greu problema que afecta tota la societat” i que, per tant, no es pot relacionar només al món eclesiàstic.

Que les víctimes denunciïn

“Demanem perdó a les víctimes i ens solidaritzem amb el seu dolor”, deia el comunicat, que també incloïa una menció a tota la població que s’ha “escandalitzat” amb els últims casos d’abusos que han “fet trontollar” la “confiança” en l’Església. De fet, els bisbes van remarcar que col·laboraran per aclarir els fets del passat i trobar “la manera d’ajudar les víctimes en el seu restabliment”. En aquest sentit, al text acordat pels 10 bisbes titulars i els 3 auxiliars de Catalunya es va exposar que l’Església adoptarà “rigoroses mesures de prevenció” per intentar evitar que es repeteixin nous casos. A més a més, i aquí radica la gran novetat, es va anunciar que es posaran “en coneixement del ministeri fiscal els fets ocorreguts que poguessin constituir delicte contra la llibertat i indemnitat sexual”, i es va instar les víctimes a “denunciar” els fets als tribunals.

El comunicat va arribar després que en l’últim mes saltessin diferents casos que afectaven l’Església catalana. D’una banda, ja han sortit fins a 10 víctimes per denunciar els abusos que cometia el monjo Andreu Soler al monestir de Montserrat, la majoria amb menors del servei d’escolta que acudien a la comunitat per ajudar en diferents tasques. Un cas que es va destapar arran de la denúncia de Miguel Ángel Hurtado. El segon cas que ha sacsejat el món eclesiàstic català el va destapar l’ARA i afectava el mossèn de Vilobí d’Onyar i del col·legi Bell Lloc de Girona, mossèn Tomàs Pons, que durant més de 30 anys va abusar de diferents menors. Tomàs va seguir al poble fins a l’any 1999, tot i que fins a dues vegades dos alcaldes del municipi van traslladar les seves queixes al Bisbat de Girona.

Polèmica amb l’arquebisbe

L’últim gran focus va afectar l’arquebisbat de Tarragona, amb diferents casos que giren entorn del municipi de Constantí. Primer va ser el mossèn Pere Llagostera, que va abusar, entre d’altres, del bateria d’Els Pets, Joan Reig, una de les víctimes que van voler donar la cara després de molts anys de silenci i d’haver canalitzat els sentiments a través de la música: Reig va escriure la cançó Corvus, que feia referència al que van patir ell i els altres nois del poble en excursions al Pirineu. Després d’aquest cas, van fer-se públics dos abusos més, els de Francesc Xavier Morell -fins fa una setmana rector de Constantí- i Josep Maria Font -mossèn a Arbeca i nascut a Constantí.

Aquests casos van provocar una forta crisi dins l’Església catalana, ja que Jaume Pujol, fins la setmana passada arquebisbe de Tarragona i membre de l’Opus Dei, va dir en una primera reacció que els abusos “no eren tan greus” i podien ser conseqüència “d’un mal moment” dels sacerdots. L’endemà mateix de les polèmiques declaracions, l’arquebisbat va anunciar que Pujol deixava el càrrec, segons fonts eclesiàstiques perquè ja li tocava per edat i estava previst abans que esclatessin els casos relacionats amb Constantí.

El comunicat dels bisbes no ha sigut rebut de la mateixa manera per totes les víctimes. Per a la majoria, com la Cinta, viuda del Xavier, que va patir tocaments de mossèn Tomàs, el pas fet ahir és important i positiu. El Josep, que també va ser víctima d’aquest capellà durant els anys 60, també valora positivament la declaració de l’Església catalana, tot i que creu que el “perdó” l’hauria de demanar l’abusador.

El Ricard, que va patir els abusos del monjo Andreu a Montserrat, posa èmfasi en la necessitat que els abusadors “siguin portats davant la justícia”. Demanar perdó sense que això passi no té cap tipus de sentit. I molt més crític és Hurtado, que considera que el comunicat forma part d’una “campanya de màrqueting” per “blanquejar” l’Església. Hurtado creu que les oracions i el dejuni que l’Església farà el 6 de març pensant en les víctimes no serveixen de res: “Necessitem teràpia”. A més, va demanar que tots els “informes interns i secrets que l’Església té sobre sacerdots pederastes” es lliurin a la fiscalia. Llavors, diu, si això succeeix, es creurà que l’Església catalana vol de veritat acabar amb aquesta xacra.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF