El bisbe de Mallorca, sobre el Sant Sebastià popular: "Em fa mal al cor"

Sebastià Taltavull demana que es mantinguin "vives" les festes amb tradició religiosa per "evitar que es reconverteixin en neofestes"

Una representació paròdica del braç incorrupte del Sant Sebastià, durant la festa popular de les confraries aquest diumenge a Palma. / ISMAEL VELÁZQUEZ

"Em fa mal al cor que s'utilitzin els símbols religiosos", ha dit el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, en referència a la neofesta del Sant Sebastià popular de Palma, que aquest any han organitzat una trentena de confraries –que no tenen res a veure amb la religió i, de fet, la parodien. Arran de les preguntes dels periodistes ha criticat que s'utilitzi la figura de Sant Sebastià, que duen "al coll" els joves durant la festa i enmig de la "borratxera".

El bisbe ha fet aquestes declaracions durant la presentació de la nova carta pastoral Batiats, confirmats i enviats. Entre dues abraçades i com a molins de vent plantats en aquesta terra de missió. Al document, el bisbe de Mallorca, afirma: "Hem de treballar per mantenir vives les festes amb tradició religiosa pel seu origen, a fi d'evitar que es reconverteixin en neofestes eliminant-ne el contingut original i menystenint o ridiculitzant els signes religiosos que les definien".

Taltavull ha demanat "respecte" a l'origen de la festa i també s'ha referit a les confraries tradicionals, les que participen en processons religioses. Ha explicat que en aquestes sovint "hi ha actituds de poder" i, tot i que ha reconegut que la majoria de confraries fan bona feina, fins i tot ha arribat a ironitzar amb la possibilitat de substituir-les per un Via Crucis dalt murada "com es fa a Roma". "La processó no és una desfilada, és una expressió de la fe", ha insistit.

Processons i la Sibil·la

A la carta pastoral el bisbe també fa referència a les manifestacions religioses populars, i hi recorda, citant el papa Francesc: "Alguns promouen aquestes expressions sense preocupar-se de la promoció social i la formació dels fidels, i en certs casos ho fan per obtenir beneficis econòmics o algun poder sobre els altres". Per això Taltavull convida a "revisar-nos profundament" en les tradicions i expressions de religiositat de les festes.

A més, Taltavull també ha reconegut que es va sorprendre, aquest Nadal, pel nombrós públic que va anar a la Seu a escoltar la Sibil·la i que va partir quan es va acabar el cant. "Als pobles això no passa, no hi ha cap altra celebració en què, a mitjan acte, la gent se'n vagi", ha afegit, i ha reconegut que aquests fets "desencaixen una mica".

Ecologia i drets humans

La carta pastoral és un document dirigit a tota la diòcesi amb consells generals, línies d'actuació, instruccions i idees escrita pel bisbe mateix que convida a la reflexió i està pensada per treballar-la a les parròquies. A la introducció del document Taltavull avisa que cal ser conscients "que estam en un canvi d'època".

El document, dividit en vint capítols, aborda diferents temes relacionats amb la religió, la relació que ha de tenir amb la societat en general. Fins i tot parla del "compromís amb l'ecologia" i recorda que als anys noranta les esglésies de les Balears varen ser "pioneres" a oferir unes Pautes d'actuació cristiana en relació amb l'ecologia i el turisme. La pastoral també fa referència a la defensa dels drets humans.

Pin parental

El bisbe, arran d'una pregunta dels periodistes, també ha fet referència a l'ensenyament de les escoles religioses i al vet o censura parental en l'educació, més conegut com a 'pin parental', que impulsa l'extrema dreta de Vox. "Els responsables de l'educació dels fills són els pares", ha afirmat, i ha sentenciat que tenen "tot el dret" a decidir què se'ls ha d'ensenyar i què no. A banda d'això, ha explicat que creu que "el fet cultural religiós l'hauria d'estudiar tothom obligatòriament". Ho deia, no en referència a l'ensenyament de la creença en una religió concreta, sinó d'explicar què són les religions i el pes que han tingut i tenen en la nostra societat.

EDICIÓ PAPER 22/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF