La biodiversitat marina del Portitxol, la més castigada de la badia de Palma

EsporlesLa biodiversitat marina del fons marí del Portitxol és la més castigada de la badia de Palma, amb punts on no hi ha cap mena de vida segons el moment de l'any. Així ho assegura un estudi fet per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea) en col·laboració amb l'Autoritat Portuària de les Balears (APB) que s'ha presentat aquest dilluns a la seu de l'institut, en què han destacat que els resultats són més positius que no s'esperava pel que fa a la qualitat marina del fons analitzats al port de Palma, i les zones protegides de Cala Blava i sa Porrassa.

Per comprovar tot això ha estat vital el mostreig de cucs o anèl·lids marins, un grup abundant i divers d'invertebrats (amb unes 17.000 espècies descrites en el món i prop de 500 citades a les Illes Balears) que habita majoritàriament en els fons marins. Segons els científics constitueixen un model ideal per a aquesta recerca, ja que actuen com a indicadors de pertorbació ambiental.

S'ha certificat que existeix una gran diversitat d'espècies i un bon estat de conservació d'algunes comunitats associades als murs artificials més exposats del port de Palma, fet que "indica el desconeixement de la diversitat que ens envolta, més que no s'esperava", ha explicat la doctora María Capo del Departament de Biologia de la UIB i l'University Museum de Noruega.

A més, s'ha de destacar que s'han identificat un total de 269 espècies de cucs, de manera que el cens total de les Balears "ha de ser molt més gran que l'actual", ha dit Capo. Així i tot, la doctora en Biologia també ha recordat que "hem de mirar les dades amb precaució perquè no tenim indicadors previs a aquest estudi".

Metodologia

L'anàlisi s'ha desenvolupat amb una nova metodologia basada en l'ús de tècniques de seqüenciació massiva d'ADN, la qual els ha permès comparar la composició d'espècies de cucs marins i la seva abundància en tres àrees on hi ha un impacte humà. A més, és la primera vegada que s'ha fet a les Illes i al llevant espanyol amb aquesta metodologia, que Capo considera "més ràpida, efectiva i precisa".

En l'opinió del president de l'APB, Joan Gual de Torrella, "la qualitat de l'aigua no és dolenta i amb les dades obtingues podem veure que la situació és més bona, perquè hi ha vida". També ha afegit que "la pitjor notícia que ens podrien haver dit és que no hi hagués vida dins els ports, però no ha estat així".

En aquest sentit, Gual ha recordat que el Portitxol té molt poca activitat portuària i que els vessaments que provenen del torrent són els que donen més feina als tècnics de la institució, un fet que també es repeteix al port de Palma.

Espècies invasores

L'estudi ha permès detectar la presència d'espècies invasores, com el 'Ficopomatus enigmaticus', present en el catàleg d'espècies espanyoles invasores, o espècies del gènere hidroide, que no havien estat esmentades fins ara a les Illes Balears. No se sap quan han pogut arribar a Mallorca, ja que no n'existeixen estudis previs i possiblement han estat introduïdes a les aigües de Mallorca adherides als cascos dels vaixells o en estat larvari a les aigües de llast.