Societat 14/01/2022

Quants llibres hem de tenir per sentir-nos com a casa?

La pandèmia ha multiplicat la importància de les biblioteques a casa com a racons de refugi i tranquil·litat

Julie Lasky / The New York Times
5 min
Imatge d'arxiu d'un prestatge ple de llibres

Nova YorkAl tombant del mil·lenni, Reid Byers, un arquitecte de sistemes informàtics, es va proposar construir una biblioteca privada a casa seva, a Princeton (Nova Jersey). Com que no trobava gaires llibres sobre arquitectura de biblioteques que no tinguessin segles d’antiguitat i estiguessin escrits amb un llenguatge ja massa florit, va decidir aplicar el consell que un bon dia li va donar una veïna, la novel·lista Toni Morrison: “Si hi ha un llibre que voleu llegir i no existeix, heu d’escriure’l”. El projecte es va prolongar durant una generació i va culminar el 2021 amb un llibre profusament il·lustrat, ple de detalls i llatinismes, però molt amè. El títol és The private library: The history of the architecture and furnishing of the domestic bookroom i l’ha publicat Oak Knoll Press.

L’assaig arriba en un moment ambivalent per als propietaris de llibres. Amb la pandèmia, que ha portat molta gent a canviar de casa, i l'augment del preu del metre quadrat dels habitatges, hi ha molta gent que s'ho pensa dues vegades abans de traginar amunt i avall la seva biblioteca i dubta sobre si val la pena destinar tant d'espai (de terra o de paret) als llibres.

Lisa Jacobs, fundadora i directora executiva d'Imagine It Done, un servei d'organització domèstica de Nova York, va dir que dels centenars de projectes que han realitzat en els últims anys, només recorda tres sol·licituds per organitzar llibres. En un d'aquests casos, els llibres disposats es van tractar com a teló de fons, per ser admirats, però no llegits. "No tenim gaires clients que hagin anat col·leccionant molts llibres al llarg de la vida", assegura Jacobs.

Tot i això, tenir un santuari privat a casa com és una biblioteca té beneficis clars, i més en plena pandèmia. "La connexió tàctil amb els llibres i la necessitat de llocs de refugi a la llar, tant per a la feina com per al benestar personal, han fet de les biblioteques un element a tornar a tenir en compte en el món del disseny residencial", assegura Andrew Cogar, president d'Historical Concepts, una empresa d’arquitectura amb seus a Atlanta i Nova York. En la mateixa línia, Morgan Munsey, que ven habitatges per la firma Compass a Brooklyn i Manhattan, explica que les cases que tenen biblioteques boniques i ben cuidades es cotitzen a l'alça. "Fins i tot quan escenifico una casa hi poso llibres", remarca.

A The private library, Byers es pregunta per què els llibres físics ens continuen resultant tan captivadors. Individualment, sovint són útils o bonics, però quan els llibres es mostren en massa, fan meravelles. Una habitació embolcallada per llibres, amuntegats fins al sostre i exhalant l'alè de generacions i generacions, nodreix els sentits, mata l'avorriment i alleugereix l'angoixa. "Entrar a la nostra biblioteca hauria de ser com endinsar-nos en una banyera d'hidromassatge, passejar per una botiga de màgia, emergir del fossat de l’orquestra, entrar en una cambra de curiositats, el club, el circ o la casa d'un vell amic", escriu.

Així, quants llibres es necessiten per sentir-se embolcallat per llibres? Byers cita la creença comuna que perquè una biblioteca domèstica sigui apreciada com a tal ha d’estar dotada de mínim 1.000 exemplars, però divideix aquest nombre per la meitat. Assegura que una habitació amb 500 llibres "comença a semblar una biblioteca". I, per a ell, fins i tot aquest nombre és negociable, i posa com a exemple la petita biblioteca que es va fer als peus de la seva llitera en un portaavions al Vietnam. "Tenia molt de valor, encara que probablement no arribava als 30 llibres".

El loft d'Alexandre Assouline al barri de Nolita, a Manhattan no està tècnicament embolcallat per llibres, però Byers gairebé segur que el donaria per bo. El cap d'operacions, marca i estratègia d'Assouline, l'editorial fundada pels seus pares, Prosper i Martine Assouline, va dissenyar recentment una biblioteca de 400 llibres que omple una paret del seu pis. "Cada dia, quan em desperto, és el primer que veig", diu Assouline, de 29 anys, sobre la seva col·lecció, que està dominada per llibres glamurosos i és visible des de tots els racons de l’apartament.

Assouline també dissenya biblioteques privades per a altres persones. Assegura que les munta com si fossin el mirall de la personalitat del propietari i hi dona tant de pes als llibres com als objectes. Si mirem el que la biblioteca reflecteix d’Assouline, hi ha uns micos de porcellana italiana i uns lleons de llautó antics, un grup d'estàtues en miniatura de les Tres Gràcies i un bonsai de ginebre malalt —reconeix que no hauria d’estar en un interior—. "Vull que sigui una cosa viva, una biblioteca no s’acaba mai", defensa Assouline.

Una biblioteca privada en una imatge d'arxiu.

Pot ser complicat definir la fina línia que separa una muntanya de llibres d’una biblioteca, però, segons Byers, ens en podem fer una idea gràcies a la casa rural anglesa. Fa 4.000 anys, les biblioteques van començar essent "habitacions petites i estranyes en cases mesopotàmiques modestes" que emmagatzemaven tauletes cuneïformes, i van assolir la seva apoteosi a l’Europa occidental dels segles XVIII i XIX com a grans espais amb xemeneies, sostres ornamentats, prestatges encastats, cadires dures i toves (per a una lectura seriosa o relaxada), catifes, taules de joc, un piano de cua i portes secretes (per les quals entraven discretament els criats a tenir cura del foc a terra).

L'escenari de Downton Abbey com a referent

"Les biblioteques sempre s’inspiren en biblioteques anteriors", diu Byers. Entre les més influents destaca la sala renaixentista italiana construïda a mitjans del segle XV per Federico da Montefeltro, duc d'Urbino, i, en menor mesura, el refugi folrat de llibreries del diarista britànic Samuel Pepys, que va morir el 1703. Quan se li demana a Byers que descrigui com podria ser la biblioteca del futur, mostra una foto d'una habitació del castell de Highclere a Anglaterra, l'escenari de la sèrie de televisió Downton Abbey. De fet, les biblioteques privades històricament s’han guiat per unes convencions estètiques tan similars que sovint és difícil determinar a primer cop d'ull quan es van construir i completar, fins i tot de forma aproximada.

"Qualsevol habitació gran es veu malament sense el nombre adequat de persones", escriu Byers. "Una sala d'estar o una sala de ball sense utilitzar ens deixen una sensació de buidor; sembla que esperin desesperadament que passi alguna cosa. Una biblioteca, en canvi, quan està plena gent és encantadora, però és especialment atractiva quan està buida.

I les masses de llibres, defineix Byers, representen "un munt de plaers potencials inacabables”, l'alegria de poder aixecar la mà i tocar mons inexplorats. (Perquè qui de nosaltres ha llegit tots els llibres de la nostra biblioteca?) "M'agrada estar en una habitació on he llegit la meitat dels llibres que hi ha i que n'hi hagi prou per no poder-los llegir en tots en els anys de vida que em queden”, diu Byers.

stats