Societat 14/09/2019

Beatriu Defior: “És necessari que aquí hi hagi de tot en català per garantir els nostres drets”

Directora general de Política Lingüística

Cristina Ros
4 min
Beatriu Defior “És necessari que aquí hi hagi de tot en català per garantir els nostres drets”

PalmaBeatriu Defior (Sabadell, 1970) és la primera directora general de Política Lingüística del Govern que pertany al cos tècnic superior del departament. D’experiència, a la casa, no n’hi manca, però per a aquesta llicenciada en Filologia Catalana, que la passada legislatura va ser cap del Servei de Foment de l’Ús del Català i que ha estat professora associada a la UIB i membre del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, tot això “fa créixer el sentit de la responsabilitat”. Es reivindica com a menorquina, l’illa on va créixer i que per a ella significa “el descobriment de la llengua”. Defensa que “el model de llengua de l’Administració balear ha de reflectir la diversitat de les Illes”.

Després de 40 anys d’ensenyament del català a les escoles de les Balears, quina diagnosi feis de la repercussió en l’ús social de la llengua?

El reial decret del 1979, amb la introducció a l’escola de tres hores setmanals de català, va ser una primera passa per posar fi a una de les més grans anomalies que es vivien aquí: no poder estudiar la teva llengua al teu territori. Forçaven la gent a ser analfabeta en la llengua pròpia. De llavors ençà, s’ha avançat molt en el coneixement del català, sobretot gràcies a la gran feina que s’ha fet des de l’ensenyament. Però això és coneixement de la llengua, no és ús. Especialment entre els joves, ens trobam amb una discrepància molt notable entre les capacitats lingüístiques que tenen i el fet que no utilitzen el català en la mesura de les seves capacitats.

El sistema educatiu no ho és tot. El problema rau en la societat?

L’escola fa una tasca molt important, però només és un dels elements que condicionen l’ús de la llengua. Si realment el condicionàs, les generacions capacitades farien un ús massiu del català, i no és així. En deixar l’escola, la gent s’integra en una societat que funciona amb unes regles d’ús, i són les que són. La societat ha canviat en el sentit que les generacions anteriors, que no havien estudiat el català a l’escola, en feien un ús oral espontani, i no es plantejaven si ho havien de fer en una llengua o una altra, perquè sabien quina era la seva, com funciona qualsevol societat lingüísticament normal.

Aconseguir la normalitat és l’objectiu?

La normalitat és l’objectiu final, com ho seria que no fos necessari un departament de Política Lingüística, però aquest és un procés molt llarg. Si tenim en compte que venim de 300 anys d’un procés constant de minorització lingüística, òbviament no es pot revertir en una o unes legislatures, per molta feina que facem, com és la intenció.

Què podeu fer des de Política Lingüística? Quins objectius teniu?

Som molt conscient que en política lingüística, mirem on mirem, hi ha moltíssimes coses per fer. Hem d’establir unes prioritats. Així, he fixat un pla d’actuació amb unes línies bàsiques que vull que marquin la feina d’aquests quatre anys. Treballarem per garantir els drets lingüístics, tant per igualar les oportunitats d’ús dels ciutadans com perquè les persones que venen a viure aquí també vegin garantit el seu dret de conèixer la llengua. Treballarem en la continuïtat de la comunitat lingüística, especialment amb els joves, els nous parlants i amb Eivissa i Formentera, que és on la llengua té una situació més delicada. I com a eix transversal, hem de treballar les actituds. Cal fer una tasca de motivació social envers la llengua i eliminar els prejudicis lingüístics.

Servirà l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, d’aprovació imminent, per posar fi a les agressions als catalanoparlants?

L’oficina és un instrument més per garantir que els ciutadans puguin expressar-se lliurement en català i se’ls respecti. Tenim dues llengües oficials i els casos de vulneració de drets es produeixen només quan algú, catalanoparlant d’origen o no, decideix utilitzar el català. No pot ser. Així i tot, si bé és cert que ens trobam amb agressions per motius lingüístics i hem de lluitar-hi, també ho és -ho dic per la meva experiència- que hi ha més gent que agraeix que facis servir la teva llengua que no que agredeix. S’ha d’aprofitar.

Hi ha qui opina que fins que la llengua no sigui entesa com una eina econòmica i no només cultural, no s’avançarà en la normalització.

La llengua catalana és molt útil per a moltes professions i per a algunes és essencial. Els empresaris haurien de fer una reflexió: si poden tenir persones competents en les dues llengües oficials, és molt millor que optin per elles.

Com s’aconsegueix una actitud social més sensible amb la nostra llengua?

Les actituds són difícils de treballar. Hem de veure com donar sentit i sortida a la feinada del sistema educatiu i que, socialment, hi hagi oportunitats per utilitzar el català en tots els àmbits. Hem de posar les bases per a una igualtat de condicions d’ús i que el català s’entengui com a llengua de cohesió social. És necessari que hi hagi de tot en català per garantir els nostres drets i caminar cap a la normalitat. No és fàcil, però es pot fer.

stats