L'Ajuntament de Barcelona estudia com limitar el preu del lloguer per barris
La capital catalana s’inspira en París per aplicar la mesura
BarcelonaSi la solució al greu problema de l’accés a l’habitatge ha de passar perquè l’administració pública construeixi pisos de protecció caldrà esperar dècades. Actualment, només l’1,4% dels pisos de Barcelona són públics, mentre que el percentatge recomanable mínim és del 15%. Davant d’aquesta realitat, l’Ajuntament de Barcelona apunta cap al sector privat i ja té dues grans propostes sobre la taula. Una passa per obligar els propietaris a limitar el preu dels pisos de lloguer en funció de cada barri i de les característiques de l’habitatge. L’altra, promoguda per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), entre altres entitats, passa per exigir als constructors que dediquin un 30% dels pisos que construeixin a habitatge social. Les dues propostes ja s’han aplicat en altres ciutats, entre d’altres, a París.
El regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, s’ha reunit amb el tinent d’alcalde de París, Ian Brossat, per demanar informació sobre aquestes dues mesures. “Cada any a París passem a tenir 7.500 pisos socials més”, va explicar Brossat, que va recordar que des del 2001 fins al 2018, París ha passat de tenir “un parc d’habitatges públics del 13% al 21%”. L’objectiu de la capital francesa és arribar al 25% l’any 2025. La més polèmica de les dues mesures és la de limitar el preu del lloguer. “Vam trobar molta hostilitat entre el sector privat”, va reconèixer Brossat durant la reunió amb Montaner, a la qual també va assistir l’ARA. Tot i així, el tinent d’alcalde francès defensa la limitació sense cap dubte: “Té un efecte real i positiu sobre els preus”.
El sistema fixa un valor màxim per al lloguer de cada pis (en funció del barri, dels metres quadrats i de l’antiguitat). Només algunes característiques molt concretes, com la terrassa o la lluminositat de l’habitatge, poden justificar augmentar aquest preu, però sempre dins d’un marge. La mesura, aprovada pel govern de la República, s’havia d’aplicar a París i a les altres 50 conurbacions més importants de França però Manuel Valls, durant el seu mandat, va limitar la restricció a París. És per aquesta limitació que un tribunal administratiu va anul·lar la regulació. Tot i així, està previst que es torni a aplicar aviat perquè aquest mes de juny es votarà al Parlament una modificació que preveu que s’apliqui a París “i a totes les conurbacions que ho demanin”, resumeix Brossat. El regidor Montaner defensa que aquesta mesura seria molt positiva per a Barcelona, però reconeix que “caldria modificar el Pla General Metropolità” i, a més, el canvi de llei s’hauria d’aprovar des del govern de l’Estat. De moment, Barcelona ja ha engegat l’Observatori Metropolità de l’Habitatge per tenir una radiografia acurada dels pisos existents, un pas previ obligat abans de poder fixar un preu límit per al lloguer.
Obligar a fer pisos socials
L’altra gran mesura, que força els propietaris a destinar el 30% dels pisos que construeixen al parc públic d’habitatges, també va començar aplicant-se només a París i s’ha anat estenent per tot el territori. “Ciutats governades tant per la dreta com per l’esquerra també han demanat aquesta regulació”, van explicar. Segons coincideixen els dos responsables d’Habitatge de París i Barcelona, aquestes mesures s’acabaran aplicant a les grans ciutats europees. “Sense aquesta regulació no hi hauria classe mitjana que pogués viure a París -argumenta Brossat-. Ens hi va la vida”. El polític francès reconeix que aquesta regulació no té “cap contrapartida per als propietaris d’habitatges”, però la considera justa: “És una limitació i prou. Ells ja s’han afartat apujant el preu del lloguer un 50% quan han volgut”.
