Encara hi ha 17 pobles de Mallorca que pinten el rei Baltasar

Els ajuntaments que no tenen cap persona negra entre ses majestats d’Orient defensen que no troben gent del poble o que “per tradició” sempre escullen els mateixos

El rei Baltasar encara està representat per una persona blanca pintada de negre en 17 municipis de Mallorca. Això significa un 32% sobre el total de 52 localitats on es fa cavalcada dels Reis d’Orient (Escorca és l’única que no n’organitza). La majoria dels ajuntaments que no tenen una persona negra per interpretar una de ses majestats a la cavalcada del 2020 defensen que “no hi ha gent negra o de color al poble”. Aquest és el cas d’Alaró, on el rei Baltasar canvia cada any. El seu batle, Llorenç Perelló Rosselló, assegura que el 2019 varen aconseguir una persona per fer-ho, però que aquesta vegada no han trobat ningú. “Hi ha municipis on es paga, però nosaltres no podem, depenem dels voluntaris”, argumenta Llorenç Perelló.

El primer batle negre de les Balears, Guillem Balboa, explica que, de petit, “tenia una sensació de vergonya en veure gent blanca pintada de negre” i considera que avui “no té sentit”. Balboa va ser batle d’Alaró els dos darrers anys de la legislatura passada i, curiosament, la cavalcada del 2018 d’aquest poble va tenir un Baltasar pintat. “L’organitzava una entitat, El Cercle, i des de l’Ajuntament no ens hi volíem entremetre. Però em va saber molt de greu, i més amb mi com a batle”, explica.

Segons Balboa, “no hi ha excusa: si hi ha voluntat, és molt bo de fer”. És una “qüestió de visibilitat”, diu, i ho compara amb el feminisme: “Amb el tema del gènere hem après que hem de ser moderns, però en qüestions racials, encara no”. L’exbatle d’Alaró creu que aquesta situació “s’arregla fent pedagogia i amb una presa de responsabilitat per part dels col·lectius racialitzats”. A més, critica que “un nin o una nina negres de 5 o 6 anys distingeixen perfectament un blanc pintat de negre” i per això en alguna ocasió ha hagut d’inventar-se una excusa davant els seus fills.

En alguns casos, la tradició pesa més que la diversitat. A Porreres tenen com a costum que “cada any fan de Reis d’Orient els mateixos homes”, diuen fonts municipals. En la mateixa línia, a Sant Llorenç des Cardassar és el grup de joves del poble el que s’encarrega d’organitzar les cavalcades i, com que no hi ha cap membre que sigui negre, enguany Baltasar tornarà a ser un al·lot blanc amb la cara embetumada. Aquest també és el cas de Maria de la Salut, on l’organitzen els quintos. En canvi, els quintos de Petra, que també preparen la cavalcada, han trobat “un jove que fa feina amb el pare d’un d’ells” per fer de rei negre, detalla una de les integrants, Maria Magdalena Ensenyat. Tot i això, la resposta més comuna dels ajuntaments consultats és que no hi ha gent “negra”, “de color” o “de raça” al poble. Per això, a les cavalcades municipals de pobles com Llucmajor i Felanitx -amb més de 30.000 i 10.000 habitants, respectivament- no s’ha seleccionat cap persona negra per posar-se en la pell d’un rei.

Ara bé, hi ha municipis amb menys de 1.000 habitants -Fornalutx, Ariany i Deià- on sí que han aconseguit un rei Baltasar fidel a la realitat, malgrat no tenir cap resident negre. A Fornalutx s’ha prestat com a voluntari un treballador del poble i a Deià fa anys que ho fa la mateixa persona, malgrat no viure allà. A Ariany, va ser un regidor qui va demanar al cambrer d’un restaurant del municipi que fos una de ses tres majestats. A Artà, Baltasar també és un rei fidel a la realitat. En canvi, a la Colònia de Sant Pere, que pertany al municipi artanenc, el rei i patge són persones que es pinten la cara.

Inca i Muro són exemples de localitats que tenen un resident que fa de rei mag a qui no cal pintar-li la cara. L’inquer Guillem Gómez valora la seva participació com “un gest d’humilitat, caritat i servei”. Per la seva banda, Miquel Porquer, membre d’El Pi de l’Ajuntament de Muro, explica amb orgull que Baltasar és, des de fa molts anys, un jove murer nascut al Brasil.

El ‘blackfacing’, símbol d’opressió

La membre de SOS Racisme Kaire Ba recorda que el blackfacing -pintar-se la cara per semblar una persona negra-és “un mecanisme de ridiculització de la població negra i un dispositiu de deshumanització”. Originàriament, al segle XIX, es feia servir “per mantenir la població al seu lloc”: qui ho practicava “mostrava una imatge de conformisme davant les agressions i abusos de l’hegemonia blanca”, explica. Ba considera que un dels aspectes més terrorífics és que “fenòmens com el blackfacing no hagin quedat enregistrats en la memòria històrica”. Per exemple, “als Estats Units es va prohibir i deixà de fer-se”, manté. En aquestes dates, “el folklore cultural permet que manifestacions racistes s’assumeixin com a quelcom normal”, però cal assenyalar-les per evitar que es “retroalimentin”, adverteix.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF