Les Balears s'enfronten a l'1 de maig més negre amb 200.000 treballadors afectats per ERTO

Enguany no hi ha manifestació als carrers, però CCOO i UGT convoquen una protesta a les xarxes

Una de les moltes terrasses que continuaran buides a les zones més turístiques durant la major part de la temporada. / ISMAEL VELAZQUEZ

"Aquest no serà un 1 de maig normal", reconeix el secretari general de Comissions Obreres a les Illes Balears, José Luis García. La manera de commemorar-lo i les prop de 200.000 persones afectades per Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) a les Illes marquen un Dia del treballador sense precedents. A causa de les restriccions de l'estat d'alarma decretat davant l'esclat del coronavirus, enguany no es farà cap manifestació en tot l'Estat, de manera que tant CCOO com UGT han decidit convocar-ne una de virtual a través de les xarxes socials.

La intenció és que entre les dotze i la una del migdia tant els afiliats com els treballadors en general comparteixin vídeos, imatges i qualsevol missatge a través de les xarxes socials amb els hashtags #1deMayo i #OtroModeloEsNecesario. Amb aquest lema, pretenen reivindicar "un canvi de model social i econòmic", com també la importància dels serveis públics, explica García.

Per part seva, la secretària d'Acció Sindical d'UGT a les Balears, Ana Landero, destaca que "encara que no es pugui anar al carrer, cal estar molt actius" i posa el focus en "tots els treballadors dels serveis públics i essencials". Per Landero, és molt important "donar les gràcies als que posen en risc la seva vida i la de les seves famílies per poder fer feina". "Aquesta crisi ha posat de manifest que estam molt lluny de tenir treballs dignes i segurs", denuncia la sindicalista.

Balears registra 13.300 ocupats menys que l'any passat

En la mateixa línia, el secretari de CCOO reconeix que afronta la situació "amb resignació" i posant per davant "les mesures sanitàries per protegir totes les persones". García convida tothom a participar "en la gran plaça que és internet" aquest divendres en un moment en què "molta gent es pot quedar pel camí per culpa de les polítiques neoliberals i de l'austericidi dels darrers 10 anys".

Des de Comissions Obreres la sensació que més perceben per part dels treballadors que s'adrecen a ells durant aquests dies és "d'incertesa", explica el seu secretari general. "No sabem quines conseqüències hi ha, mai no hem viscut una situació així, ni sabem com serà el dia de demà. Això genera por, que és un brou de cultiu per a determinats discursos de l'extrema dreta", adverteix. Per això considera que la prioritat ara és donar respostes a totes les persones afectades per la crisi social i econòmica provocada pel covid-19.

Pèrdua del 31% del PIB balear

Cal recordar que només a les Balears, el nombre de persones en atur va pujar un 78,5% el primer trimestre del 2020 en comparació amb l'anterior, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) publicada aquest dilluns. Això representa 49.200 aturats més, és a dir, un total de 111.900 en tot l'Arxipèlag. Tot i que en aquest moment de l'any és quan més hauria d'haver augmentat l'ocupació gràcies a l'inici de la temporada turística, aquesta xifra va davallar un 11,77% respecte del darrer trimestre del 2019.

Així mateix, el Govern balear ja va anunciar la segona setmana d'abril que la crisi del coronavirus comportarà la pèrdua d'un 31,6% del Producte Interior Brut (PIB) de les Illes i d'un 29,2% de l'ocupació, xifra que es tradueix en 147.732 llocs de feina. Tot i això, el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, no creu que aquest escenari sigui el pitjor possible, malgrat que cal tenir en compte els possibles efectes correctors de les mesures institucionals dels governs balear i espanyol i de la Unió Europea.

En l'escenari que el Govern veu més probable es perdrien 6.765,5 milions d'euros del turisme (19,6% del PIB), que implicarien la pèrdua de 82.469 llocs de feina; 1.836 milions d'inversió empresarial (6,3% del PIB, 36.189 llocs de feina); i 563,3 milions per la caiguda del consum (1,9% del PIB, 11.018 llocs de feina). Però tota aquesta davallada passarà un cop s'aixequi l'estat d'alarma. Fins llavors, el confinament obligat implicarà una caiguda del 3,8% del PIB i de 18.056 llocs de feina.

La reivindicació, ara i sempre

Tot i les descoratjadores xifres, la secretària d'Acció Sindical d'UGT assegura que no només ara és important reivindicar els drets laborals, sinó que cal fer-ho sempre. "No hem sortit d'una crisi i ja ens hem ficat dins una altra. Però no volem que els resultats siguin els mateixos i que ho pagui sempre la part més dèbil, que és el treballador", explica. En aquest sentit, assenyala que els sindicats fa anys que manifesten "la necessitat d'invertir en els serveis públics i que no es poden retallar els doblers a l'esquena dels treballadors, sinó que cal cercar estalvis d'una manera més social".

Per a tots aquells treballadors que es troben sense poder fer feina, Landero proposa "intentar per tots els mitjans que la xarxa assistencial de subsidis es posi en marxa i doni la major cobertura possible". Davant això, la principal responsable és l'Administració, la qual ha de posar "el paraigua necessari", afirma.

Amb vista al futur més pròxim, la sindicalista indica que "des d'un punt de vista positiu, en un termini més o menys raonable i amb totes les garanties, es posarà en marxa i es reactivarà l'economia i el treball". En qualsevol cas, "tant empreses com treballadors hauran d'assumir unes pèrdues econòmiques brutals" i per aquest motiu insta els governs a "pal·liar la situació i intentar passar la tempesta de la millor manera possible".

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF