AVUI CONEIXEM

Diana Mira: "Hi ha una cosa més gran que ens sosté tot el temps i que no té nom"

Terapeuta amb una llarga formació en medicina alternativa, afirma que el materialisme és devastador i que ha aconseguit erradicar l'espiritualitat de la gent blanca occidental

Fa gairebé trenta anys que treballa com a terapeuta, amb una ampla i diversa formació en medicina alternativa. Diana Mira explica que amb el temps ha anat desenvolupant una manera pròpia d'ajudar les persones a equilibrar-se i centrar-se en la seva evolució. No fa servir cap referència a la religió ni a la reencarnació, i afirma des de la seva consciència que les persones són éssers que ni neixen ni moren. Es remet a la ciència per recordar que l'energia no es destrueix ni es genera, només es transforma.


Des de quan heu tingut aquesta percepció?

Des de petita he sentit sempre aquesta força vital que es converteix en diferents coses, per a mi és més present que totes les manifestacions que adquireix.


Com és la teràpia que feis?

En dic teràpia no planetària, en la qual intent remetre'm a la part de les persones que sempre hi és. Ens enfocam massa en la personalitat, en allò que aparentment som aquí. Aquest és un planeta dual en el qual es viu passant de positiu a negatiu. Sempre hi haurà fenòmens positius i negatius. Pot ser una cosa interminable; si em remet al que em va passar de petita, sempre hi haurà coses bones i dolentes. Tot i això, sí que pens que anar desplegant els nusos de la personalitat ajuda, perquè ens obren al que som realment.


Com es fa, a la pràctica?

Em dedic a veure les persones i intentar connectar amb alguna cosa interna, amb la part que les fa viure, la part que les sosté, i intent consolidar això, fer-ho gran, que estigui més present.

Hi ha tendència a viure des d'una part construïda culturalment?

Ens identificam excessivament com si només hi hagués aquesta realitat. És totalment lícit perquè vivim aquesta realitat, però hem de tenir present que som en un planeta sostingut en una òrbita que va a tota velocitat per l'univers, és realment fascinant. Passen moltes coses, no només que ma mare a mi una vegada no sé què, o que estic molt trista perquè emocionalment estic així. Passen més coses: estic existint, comunicant-me a través d'un llenguatge. Hi ha una cosa més gran que ens sosté tot el temps i que no té nom.

El que està passant ara amb el coronavirus, com influeix en la gent?

La gent té molta por, s'estan activant les coses més bàsiques, però em fascina l'adaptabilitat, em té impactada. Hi ha més adaptabilitat al covid-19 que alarma.

La por del covid-19 és diferent?

Sí, em sembla que és una por gairebé inabastable, perquè es manifesta per totes bandes. No és una cosa que tenc just davant. Varia molt de persona a persona. En general, és com si la gent estigués emparada en la versió oficial, sembla que es resguardi en això com si fos una cosa que et cuida o que dona un poc de lògica, quan el que està passant és molt gran. Llavors hi ha una cosa interna que comença a trontollar i alguna cosa racional que es va agafant al que s'ha de fer: posar-se la mascareta, mantenir la distància...

Hi ha una constant recurrent en les teràpies?

En 30 anys he vist molta gent i una constant que he observat és que no som conscients de la identificació amb la realitat que hem generat els éssers humans. El codi que hem creat falla perquè no està arrelat a una veritat que sigui benèfica. No hi ha res sòlid. És tot una cosa. No se sap què passa. Si només ens identificam amb això, la gent està perduda, sempre desconnectada.

I què passa si et desidentifiques?

Quan comences a identificar-te amb l'altra part, la d''estic existint', 'estic respirant', 'estic vivint', és una realitat més gran, que té una solidesa, com si t'aferrassis a una part que sempre funciona. Mentre que l'altra de vegades funciona i altres no, com l'amor, el benestar, etc. Són coses que et poden provocar estats molt inestables, que fan que puguis sentir vuitanta vegades al llarg del dia de manera intermitent que estàs bé o malament. L'altra part mai deixa de passar: estic viva, percep la realitat que tenc al meu voltant, el sol continua passant. És una estrella que està sostenint el sistema solar completament. És com ampliar la visió. És veritat que estic en un sistema solar i que aquest està en una galàxia, puc dir que soc galàctic i és veritat que la galàxia està en un cosmos, en un univers. Puc dic que soc universal, és ca meva.

Com és viure des d'aquesta visió?

Sempre m'he sentit com aquesta gent d'abans que vivia en un poblat molt petit i que marxava i tornava després de vint anys d'haver viatjat pel món. Allò amb què s'identifiquen aquestes persones no hi té res a veure, perquè ara tenen més perspectiva, més coneixement, saben que la vida és més ampla. Últimament no utilitz massa abstraccions per l'abundància que hi ha de New Age i de conceptes com dimensions o éssers superiors. A mi m'agrada molt més parlar d'informació.

Una realitat més real.

Una altra cosa real, les coses que veim, és per com estam configurats, però, en realitat, sabem que la matèria no toca la matèria. Són àtoms i sota hi ha energia subatòmica, i això no és un invent. La informació té molts més nivells. Jo sempre he estat molt perceptiva amb aquests nivells d'informació. Es poden percebre els pensaments, les emocions.

Com afecta viure en una societat materialista, capitalista?

Hi ha molta addicció a les coses. El materialisme és devastador, ha erradicat l'espiritualitat de la gent blanca occidental. Des dels éssers més primitius s'ha sentit que tot ha vibrat i s'ha suposat que hi havia una cosa invisible que alimentava el que és invisible. En interpretar l'espiritualitat de manera tan rara, que res té a veure amb l'espiritualitat real, s'ha oblidat el que realment es deia. Això, amb el catolicisme, es nota molt, està tan allunyat que no ho relaciones. D'altra banda, el capitalisme té un poc de criatura, tot el temps et tracten com una nina petita, t'ofereixen i et venen cosetes i colors, i et diuen que serà tot meravellós i seràs molt feliç, però potser a mi em fa ganes ser filòsofa o aprendre a ser humil. El capitalisme atrapa perquè a les persones els agrada jugar.

Què oblidam?

Abans de fer res, ha d'existir una voluntat invisible per fer aquell moment, perquè la taula pugui existir ha d'haver-hi un concepte invisible abans del fet físic. Sembla que la intel·ligència està curtcircuitada, no podem unir els conceptes. Tenint tota la informació, no transcendim. Sabem que som àtoms i que una cosa sembla sòlida, però que no ho és, i això no transcendeix.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF