L’avantprojecte de llei educativa reobre el debat de la llengua a l'escola

Amb l’actual text de la llei educativa el pes de cada idioma en l’ensenyament dependrà dels decrets i, per tant, es pot repetir una situació com la del TIL de Bauzá

La proposta de llei educativa que ha presentat la Conselleria d’Educació ha reobert la polèmica sobre el paper del català com a llengua vehicular a les aules, precisament perquè no n’especifica el pes. L’avantprojecte estableix que la llengua pròpia de les Balears serà “vertebradora de l’ensenyament” i “d’ús normal i general en les comunicacions i en l’àmbit administratiu”. Tot i això, la quantitat d’hores lectives que s’impartiran en català no es blinda i continuarà depenent d’un decret, una norma de rang inferior i, per tant, més fàcil de tombar. Una operació com la del decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL) de José Ramón Bauzá es podria repetir, i això ha fet saltar les alarmes.

L’article 122 de l’esborrany diu que el model lingüístic escolar s’ha de regir, entre altres principis, per “l’ús de les llengües oficials com a llengües vehiculars de l’ensenyament” -en referència al català i al castellà- garantint que “s’usi la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en el marc normatiu actual de la normalització lingüística”.

Aquest marc normatiu, per ara, és el el Decret 92/1997 -conegut com a Decret de Mínims-, que determina que el català ha de representar “la meitat del còmput horari” escolar com a norma general, i amb una presència “com a mínim igual a la de la llengua castellana”. L’avantprojecte de llei inclou una disposició addicional novena que indica que, com a màxim quatre anys després de la seva entrada en vigor, el Govern haurà de “regular les condicions de l’ús de les llengües als centres educatius”. O sigui, segons el conseller d’Educació, Martí March, “unificar el Decret de Mínims i el Decret de Llengües Estrangeres” per tal de fer-ne un de nou.

Així, el Govern “encomana les proporcions de les llengües oficials a un futur decret del Govern que ja veurem que dirà”, alerta el lingüista Gabriel Bibiloni. El també lingüista Joan Melià adverteix, per la seva banda, que els decrets “són molt més volàtils que una llei” i aconsella que la normativa especifiqui el mínim d’hores lectives que hauria d’haver-hi en català. La Conselleria d’Educació, per la seva banda, defensa que “les lleis no contenen percentatges” i que aquests aspectes més concrets es regulen amb normes de rang inferior, com els decrets. Però ningú no oblida que el Decret de Mínims ja va caure quan el president Bauzá va aplicar el TIL, que pretenia equiparar el català, el castellà i una llengua estrangera i tombava el model d’immersió lingüística.

El fins divendres coordinador de MÉS per Mallorca, Guillem Balboa, ha reclamat aquesta setmana incloure a la llei el 50% en català, i admet que no hi ha acord sobre aquest aspecte en el si del Pacte. El nou coordinador de MÉS, Antoni Noguera, va suavitzar la disputa divendres, tot just acabat de nomenar. Va dir que és “imprescindible” que el català sigui la llengua vehicular -l’avantprojecte ja preveu que ho sigui, però també el castellà-, i també va avisar que calia “desinflamar les tensions contínues” al Govern. MÉS per Menorca ha anunciat que no donarà suport a la norma si implica “una rebaixa de les hores de català”.

Tant el conseller March com la presidenta del Govern, Francina Armengol, mantenen que l’esborrany s’ha redactat a partir del document d’Illes per un Pacte, signat per MÉS. Armengol, per la seva banda, ha assegurat que és “una llei educativa, no de llengües” i reclama “actitud de construcció”. L’Executiu, a més, va jugar divendres una altra carta per visibilitzar el seu compromís amb la llengua i rebaixar la tensió: va aprovar al Consell de Govern el decret que permetrà la creació de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, que començarà a funcionar el febrer.

Referent sense consens

La plataforma Illes per un Pacte va fer un document que va arribar el 2017 al Parlament amb el suport de diferents sectors de l’àmbit educatiu i el rebuig de gran part dels sindicats. Malgrat que el va aprovar el Consell Escolar (CEIB), fonts del principal sindicat del sector, l’STEI, expliquen que no el varen signar precisament perquè no contemplava el 50% del Decret de Mínims. El secretari d’Ensenyament de FesP-UGT Illes Balears -sindicat també contrari a Illes per un Pacte-, Tino Davia, entén que “la llei contingui aspectes generals i que es desenvolupi per mitjà d’un decret”, encara que no estaria d’acord amb una reducció del pes del català a les aules.

A l’altra cara de la moneda hi ha la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (FAPA), que sí que va signar el document i que considera que l’avantprojecte conté “grans similituds” amb el Pacte. “Hem trobat una reacció desmesurada al text”, afirma el president, Albert Lobo, que es mostra sorprès per “les línies vermelles” marcades per MÉS. Opina que “centrar el focus” només en la llengua “és una errada estratègica”. A més, veu “una idea lògica” que “s’hagin d’adquirir unes competències en les dues llengües [el català i el castellà]” i que els percentatges de cada idioma es marquin en un decret.

La Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB), de la qual formen part centres com Aula Balear o Mata de Jonc, també va signar el text d’Illes per un Pacte. El president sectorial de Cooperatives d’Ensenyament, Enric Pozo, sosté que “s’ha tingut molt en compte el document” i es mostra “partidari de blindar el català, però a partir de l’autonomia del centre”, de manera que cadascun pugui escollir quin percentatge dedica a l’ensenyament en aquesta llengua.

Dels sindicats que donaren suport al Pacte, el que es manté més al marge és l’ANPE. El secretari d’organització, Felipe Pérez, prefereix estudiar el document abans de posicionar-se, tot i que defensa l’actual Decret de Mínims.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF