Escola Catòlica i CCOO creuen que el nou govern espanyol pot condicionar la futura llei educativa balear

L'STEI reitera el seu compromís a defensar dins el text el català com a llengua de cohesió social

Els representants de la Mesa d'Ensenyament Privat i Concertat s'han reunit aquest dijous a la Conselleria d'Educació, on han pogut traslladar les seves primeres aportacions a l'avantprojecte de llei educativa de les Illes Balears. El projecte educatiu que ha de sortir del nou govern de Pedro Sánchez pot condicionar, segons Escola Catòlica i CCOO, el desenvolupament de la futura normativa autonòmica. Escola Catòlica assenyala que s'ha de vigilar el que passa a Madrid i CCOO assenyala que no és el moment de parlar d'aquest tema. Per la seva banda, l'STEI prepara ja esmenes i un dels punts que vol defensar és que el català continuï com a llengua de cohesió social.

La proposta de llei educativa balear desaprofita l'oportunitat de blindar el català

"No cal córrer, hauríem de veure com queda el text normatiu en l'àmbit estatal per no entrar en contradiccions", ha assenyalat Maria Àngels Aguiló, secretària general de la Federació d'Ensenyament de CCOO. Aguiló ha valorat la reunió com a positiva i cordial, però també ha manifestat que "ara no és el moment de parlar d'una llei educativa en l'àmbit autonòmic perquè tenim un nou govern estatal". La portaveu de CCOO creu que el més important és derogar la LOMQE. També pensa que "la proposta estatal d'un nou text normatiu podria entrar en contradicció amb alguns dels termes de l'avantprojecte", en relació amb el tema de la lliure elecció de centre, un plantejament amb el qual aquest sindicat no està d'acord.

Des d'Escola Catòlica, la secretària general, Llúcia Salleres, ha manifestat la seva preocupació "per la situació que es viu a Madrid" en l'àmbit educatiu. Salleres ha fet referència que s'han posat damunt la taula dos temes: si ha d'haver-hi llibertat d'elecció de centre i si és adient que s'imparteixi Religió a les escoles. "Ens preocupa pel consens al qual volem arribar aquí amb aquesta llei", un consens que no veuen clar per a Madrid. Així, Salleres demana que el govern espanyol tingui el mateix caràcter "dialogant" que ha tingut el Govern balear durant la passada i l'actual legislatura. "Si no, tornarem a tenir una llei damunt la taula que dubtam que pugui perdurar en el temps. I en l'educació no necessitam això", ha dit. Salleres ha assenyalat que s'ha de continuar fent feina sense deixar de mirar què passa a Madrid.

Per la seva banda, Ramón Mondéjar, portaveu de la concertada a l'STEI, ha assenyalat que ja es preparen esmenes. Hi ha de temps fins dia 27 de febrer. Afirma que un dels temes que "s'hauran de tenir en compte és la normalització lingüística, que és cabdal. El català ha de continuar sent una llengua de cohesió social. La llengua és una eina vehicular a l'ensenyament, i això no ho hem de deixar de banda". També remarca que és necessària una major dotació econòmica. "L'avantprojecte parla de destinar al finançament un 5% del PIB, però nosaltres pensam que hauria de ser un 7%. El finançament de l'escola concertada ha de millorar i, sobretot, el personal que està més malament, que és el d'administració i serveis. El mateix ha reivindicat Juan Andrés Nogareda, secretari de comunicació de la concertada d'USO, sindicat que també prepara esmenes per "introduir millores per al personal d'administració i serveis".

Cal assenyalar que la millora del finançament de l'escola concertada ha estat una reivindicació compartida.

El conseller d'Educació, Martí March, ha recordat que l'avantprojecte està en situació d'audiència pública fins a final del mes de febrer, i que continuaran les reunions també amb els consells escolars i els consells insulars de cada illa. "És un text obert amb el qual volem arribar al màxim consens amb la comunitat educativa", ha dit. March creu que el mes d'octubre el text arribarà al Consell de Govern perquè el Parlament el pugui aprovar l'any 2021.
.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF