Societat 14/07/2018

L’atemptat falangista contra la Casa del Poble de Palma

La bomba esclatà el 4 de juny de 1936 a les 21.15 hores

David Ginard I Féron
3 min
L’atemptat falangista contra la Casa del Poble de Palma

PalmaDurant la primavera del 1936, les esquerres mallorquines experimentaren un creixement, estimulades pel recent triomf del Front Popular. El control del govern de l’Estat, l’assumpció de noves quotes de poder local, l’amnistia per als represaliats pels Fets d’Octubre del 1934 i la represa de les reformes republicanes obriren una etapa d’entusiasme que es reflectí en àmbits molt variats. Així, per exemple, en el terreny de la implantació organitzativa, el PSOE arribà a tenir prop de 800 militants, amb una vintena d’agrupacions locals, mentre que el PCE arribà als 660. Per descomptat, aquesta expansió tingué una de les seves principals manifestacions en la forta activitat desenvolupada per la Casa del Poble de Palma. Com era tradicional, l’espai allotjà nombrosos mítings i reunions, però també actes culturals i recreatius, bona part dels quals giraren al voltant de la preparació de l’expedició mallorquina a l’Olimpíada Popular que s’havia d’inaugurar a Barcelona el 19 de juliol.

De manera paral·lela, es va assistir a un seriós deteriorament del clima polític. A Mallorca els nivells de violència foren relativament moderats. Amb tot, es pot documentar una vintena de petits incidents, la majoria protagonitzats per Falange: bregues al carrer, trencaments de vidres, intents de segrest, etc. La premsa obrera va denunciar que aquesta violència responia a una estratègia general de provocació.

Set ferits

El 4 de juny, falangistes d’Inca i Manacor varen perpetrar un atemptat contra la Casa del Poble de Palma que va consistir en la col·locació d’una cistella que contenia un potent artefacte explosiu. La bomba esclatà a les 21.15 hores, en un moment en què l’edifici estava estibat. En resultaren ferides set persones: el director de l’Orfeó Proletari, Jaume Dalmau, els militants socialistes Reyes Díaz -que estava embarassada-, Pere Oliver, Joan Sastre i Magdalena Company, el conserge de l’edifici, Miquel Lladó, i l’infant Miquel Mesquida.

Protestes obreres

Aviat es produïren protestes obreres. Hi hagué una concentració davant la Casa del Poble seguida d’una manifestació. La mateixa nit es convocà una vaga i es reclamà la clausura de tots els locals dels partits dretans, la suspensió de la seva premsa i l’empresonament dels dirigents feixistes.

L’aturada tingué un seguiment massiu a Palma, sobretot en el transport i el comerç. Una nova manifestació recorregué la ciutat, i una part minoritària dels vaguistes provocaren destrosses a les esglésies de Sant Jaume i Santa Fe, i als locals del Centre Tradicionalista, d’Acció Popular i de Renovació Espanyola.

Els fets varen generar una considerable polèmica, amb articles i amb declaracions diverses que varen contribuir a enterbolir l’ambient.

Reaccions

L’òrgan socialista El Obrero Balear justificà els atacs contra els temples i l’exdiputat socialista Alexandre Jaume declarà que havia quedat sense arguments per predicar el rebuig a la violència. El setmanari conservador Acción condemnà simultàniament l’atemptat i els atacs a les esglésies i locals polítics, però aprofità per insinuar que la bomba era responsabilitat de les esquerres. Circulà fins i tot el rumor que dos anarquistes havien estat detinguts com a autors de l’atemptat. Aquesta tesi fou àmpliament difosa per la publicitat franquista durant la Guerra Civil. Calgué esperar a 1955 perquè Alfonso de Zayas -cap provincial falangista- reivindicàs obertament l’autoria de l’acció criminal.

Frustració

La sensació de frustració marcà durant les setmanes següents l’actuació de les esquerres. S’acusà les forces de seguretat d’encobrir l’actuació dels grups feixistes. El 16 de juliol, el periòdic comunista Nuestra Palabra afirmava que calia acabar d’una vegada per sempre “con la tradicional y ya famosa paz patriarcal de Baleares”, atès que “eso de que los fascistas en Baleares no son un peligro es un mito. [...] Aún es la hora en que tienen que ser encontrados los asesinos a sueldo de las derechas que colocaron la bomba en la Casa del Pueblo”. El mateix número l’encapçalava la següent nota editorial: “¡Trabajadores, antifascistas todos! Los elementos reaccionarios y fascistas persisten en sus tentativas criminales [...]. ¡Alerta! Todo el pueblo debe estar atento para hacer abortar toda tentativa de golpe de Estado”. Era massa tard. Unes hores després començava l’aixecament militar. El 19 de juliol, els colpistes prengueren els carrers de Palma, i la Casa del Poble esdevingué espai de presó i tortura.

stats