L’assignatura pendent de l’Estat
Els compromisos del govern espanyol amb la Carta Europea de Llengües Regionals continuen sense complir-se
A l’estat espanyol li costa assumir que el català és una de les seves llengües. Tant, que “incompleix sistemàticament” articles que ha ratificat de la Carta Europea de Llengües Regionals, segons el darrer Informe de Compliment fet el 2017 per la Direcció General de Política Lingüística del Govern. “És més, actua en sentit contrari”, diu el document, i concreta que no s’han detectat accions “per reconèixer el català com a expressió de riquesa cultural” i, al contrari, la Moncloa “ha posat tots els entrebancs que ha pogut perquè no sigui possible rebre tots els canals [de televisió] en català a tots els territoris de parla catalana”. La directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, constata que l’Estat “no compleix amb la seva responsabilitat”. I queda“molt per fer tant a l’Administració de Justícia com a les forces de seguretat, segons el seu homòleg al govern insular de Mallorca, Lluís Segura.
La Carta és un marc de protecció i els estats poden triar adherir-s’hi, no fer-ho o complir-ne només una part. Es completa, en l’àmbit internacional, amb la Declaració universal dels drets humans i la Declaració universal dels drets lingüístics amb l’aval de la Unesco. La Constitució del 1978 declara el castellà llengua oficial d’Espanya, però afegeix que “les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats” i les declara “patrimoni cultural (...), objecte d’especial respecte i protecció”. Aquest és el màxim reconeixement que ha aconseguit el català en una constitució estatal: cap, des del 1812, s’havia ocupat d’aquesta qüestió -semblava obvi per a tothom que només hi havia un idioma-, i tan sols la republicana del 1931 al·ludia a “drets” perquè “les lleis de l’Estat reconeguin les llengües de les províncies o regions”. També afegia: “Llevat del que es disposi en lleis especials, a ningú se li podrà exigir el coneixement ni l’ús de cap llengua regional”. Noranta anys més tard, la cooficialitat sí que implica que a qui vulgui fer feina a l’Administració se li pot exigir saber la llengua cooficial, a més del castellà.
A les Balears, l’Estatut d’Autonomia del 1983 i la Llei de Normalització Lingüística del 1986 -aprovada al Parlament per unanimitat- són les bases de tota la normativa de defensa i promoció del català. A més, el Decret sobre ús de les llengües oficials en l’administració del 2018 estableix que “el català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, ho és també de l’administració de la comunitat autònoma i, com a tal, és la llengua d’ús normal i general en les seves actuacions”. La futura Llei d’Educació -encara en tramitació- mantindrà el mínim del 50% de les classes en català, i el situarà com a “llengua vertebradora del sistema”, segons el conseller Martí March.
Defior destaca, com a eixos essencials de l’actuació del seu departament -a més de les proves i certificats-, el de “vetlar perquè els ciutadans puguin exercir els seus drets lingüístics amb polítiques sectorials” i la “continuïtat lingüística”. Posa l’accent en col·lectius com els joves i a Eivissa i Formentera, on la situació és més precària. Per part del Govern s’hi afegeix l’Institut d’Estudis Baleàrics, amb cursos, tallers i centres d’autoaprenentatge.
L’Anàlisi del marc normatiu del Consell Social de la Llengua Catalana, també del 2017, assenyala que “a les Illes Balears s’ha avançat, pel que fa a la normalització de l’ús del català i l’exercici dels drets lingüístics en alguns sectors, com l’Administració i l’ensenyament, però pràcticament gens -si no s’ha reculat- en altres àmbits, com el socioeconòmic, el del lleure i el dels mitjans de comunicació”.
El paper dels consells
Els quatre consells insulars recullen als seus reglaments la declaració de “llengua pròpia” per al català. El de Formentera diu: “Els procediments tramitats pel Consell Insular i per les entitats que integren l’administració instrumental o dependent seran en català que, com a llengua pròpia i oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ho és també del Consell Insular de Formentera”. Mallorca, en el seu acord de govern, tenia previst actualitzar el del 1989, però ho ha ajornat, assenyala Segura, perquè diverses sentències del Tribunal Constitucional des del 2010 “deixen el concepte de llengua pròpia com sense valor jurídic”.
A Política Lingüística, el Consell de Mallorca treballa en assessorament, dinamització i correcció i traducció de textos, a més de les ajudes a la producció editorial i fonogràfica i premsa en català, i amb els Premis Mallorca. El mateix departament del Consell de Menorca fa correcció i traducció de textos i convoca ajudes per al foment de l’ús del català en els sectors empresarial, associatiu, esportiu i audiovisual, així com el premi Josep Vivó, de glosa escrita. El d’Eivissa convoca subvencions al foment de l’ús de la llengua en el comerç, la restauració, la indústria, els serveis i els premis literaris, i el de Formentera organitza cursos de català.
