Societat 29/06/2018

Els aspirants a Indiana Jones s’entrenen a Capocorb Vell

Nou nins de Mallorca participen en un campament arqueològic organitzat per Aldarq, un projecte educatiu i divulgatiu per apropar l’arqueologia a la societat d’una manera creativa i divertida

Enric Culat
5 min

Els talaiots de Capocorb Vell (Llucmajor) feien una funció clarament defensiva, ja que dominaven un territori des del qual es podia veure la mar i alhora permetien el desenvolupament de diverses tasques agrícoles i ramaderes. “Això que veis és una torre per vigilar el territori, des d’on podien controlar si venia algú per la mar. Aquí hi ha un torrent que va baixant fins a Cala Pi, i podria haver estat un port natural on, en algun moment, podrien haver desembarcat vaixells que vinguessin de la zona de Palma, d’Eivissa o del continent”. Albert Forés és divulgador, gestor cultural i especialista en arqueologia, i aquesta setmana ha passat moltes hores al costat d’un petit grup de joves alumnes per intentar explicar-los el ‘significat’ de les pedres del jaciment de Capocorb Vell, un conjunt prehistòric que representa un mite en la investigació talaiòtica de Mallorca gràcies al seu bon estat de conservació i al fet d’haver estat un dels primers poblats excavats i estudiats a l’illa, així com un dels més extensos i espectaculars.

Però no tots els talaiots tenien una funció defensiva, també podien ser punts de reunió per esquarterar animals o per emmagatzemar cereals. Es tractava d’edificis comunitaris molt voluminosos, fets amb grans blocs de pedra sense treballar i col·locats sense cap tipus d’argamassa, seguint una construcció troncocònica o de tronc piramidal. Disposaven d’una columna al centre que aguantava el sostre i podien arribar a tenir dues o tres plantes. Al voltant del talaiot hi havia habitatges més petits, situats en llocs estratègics. “Aquí hi hauria com una porta per entrar a una cambra i potser una escala per pujar al pis de dalt. A les excavacions s’hi varen trobar unes bigues d’ullastre i es varen fer unes proves de laboratori (carboni-14) per saber els anys que fa que visqueren els homes d’aquest poblat -probablement un miler d’anys abans de Crist-, la majoria pagesos i ramaders dedicats al cultiu del blat i l’ordi, o amb ramats d’ovelles, cabres, porcs i bous. A més, també treballaven el ferro i el bronze”, argumenta Forés davant la mirada encuriosida dels nins.

El conjunt de Capocorb Vell està format per un nucli de tres talaiots circulars i dos de quadrats, a més de diverses construccions (14 habitatges) que els envolten i altres tipus d’edificacions a la perifèria. “Veis totes aquests pedres d’aquí? Són set molins per fer farina que els homes i les dones del poblat havien de preparar al moment, cada dia, perquè llavors no hi havia gaires sistemes de conservació d’aliments”, explica l’arqueòleg. “La farina se la menjaven fent pastetes, amb llet i aigua, i potser també amb una mica de raïm o unes quantes olives”, respon a la pregunta d’un nin sobre la preparació.

El complex va ser estudiat pels arqueòlegs Watelin i Mayr, tot i que les primeres excavacions científiques les va fer l’any 1918 Josep Colominas sota el mecenatge del prehistoriador Luis Pericot. El 1931 va ser declarat monument historicoartístic i la darrera intervenció arqueològica s’hi va fer el 1966. “Quan els primers arqueòlegs varen excavar aquesta part del poblat, la varen trobar plena de cendres i d’ossos i, en conseqüència, varen pensar que aquest era un lloc on es cremaven els morts. Tot i això, avui dia pensam que, probablement, era un escorxador d’animals”, explica Forés, cofundador d’Aldarq, un projecte empresarial innovador i pioner de caire educatiu i divulgatiu, nascut amb la intenció d’apropar l’arqueologia a la societat mallorquina, sempre d’una manera creativa, divertida i, sobretot, assequible per a tot tipus de públic, fins i tot infantil.

“Pensau que Capocorb Vell va ser habitat primer pels talaiòtics, després pels foners i, més tard, pels romans”, afegeix Forés sobre la història del poblat, en què s’han trobat restes de morters, copes, tassons, punxons i agulles fetes d’ossos corresponents a les diferents èpoques d’aquest jaciment únic al Mediterrani. I això sense comptar la gran quantitat de fòssils d’espècies aferrades a les pedres, que alguna vegada, fa milions d’anys, es trobaven sota l’aigua de la mar. “Els homes de l’era prehistòrica tenien pedreres de les quals extreien grans blocs de pedra per construir les seves cases. I com s’ho feien per poder construir aquests talaiots? Teniu en compte que els homes talaiòtics eren igual d’intel·ligents que nosaltres i podien fer moltes coses”, explica Forés als joves mentre tots somriuen.

La classe arqueològica no es limita a una explicació i interpretació de les restes del jaciment. Els responsables d’Aldarq també han preparat una petita excavació arqueològica experimental, que tot i que no disposa d’una màquina per fer topografia, sí que n’inclou els elements més imprescindibles: un punt zero, pales, pinzells, un quadern d’anotacions per a les possibles troballes i, sobretot, moltes ganes d’aprendre i de passar-ho bé per part dels petits arqueòlegs. “Si veis una filera de pedres no la destapeu tot d’una, anau amb compte que pot ser quelcom important”, adverteix Forés.

Tot tipus d’activitats

El campus arqueològic organitzat per Aldarq s’ha dut a terme aquesta setmana i ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Estudis de l’Esplai i de l’Institut Balear de la Joventut. Amb la combinació d’activitats arqueològiques i de lleure, ha estat el primer campament d’aquestes característiques que s’ha fet mai a Mallorca i hi han participat nou nins d’entre 9 i 12 anys: Clàudia, Miquel (dos), Albert, Aina, Nur, Elena, Mariona i Alejandro. Tots han passat quatre dies al campament de la Victòria (Alcúdia), i s’han desplaçat expressament a Capocorb Vell perquè en aquest jaciment és on Aldarq desenvolupa habitualment diverses activitats, al llarg de tot l’any, amb una zona condicionada per fer un taller d’excavació.

Les activitats han inclòs el coneixement de la prehistòria; feines d’excavació d’una casa (descobrir un molí, ossos d’animals per preparar menjar, ceràmica, etc); fabricació de farina amb molins similars als que es feien servir a l’època talaiòtica; tasques de laboratori per identificar els ossos trobats; construcció de maquetes de cases talaiòtiques i olles de cuina; una exposició amb totes les dades extretes de l’excavació en la qual han participat els nins, i participació en un taller de gastronomia romana.

Miquel és un d’aquests joves arqueòlegs i assegura que, gràcies al campament, “ara ja ha après què és un jaciment”. Nur assegura que s’ho ha passat molt bé trobant ossos d’animals a l’excavació i que “més o menys” es pot fer una idea “de com vivien els talaiòtics”. Alejandro també ha excavat amb una pala i ho ha trobat “divertit”, igual que en una exposició de Jurassic World en la qual diu que també va participar. Albert s’ha encarregat d’apuntar-ho tot i ficar les troballes a les bosses, amb la intenció de classificar-les i analitzar-les després. “Aquí hi varen viure els primers pobladors de Llucmajor”, ens explica aquest nin de nou anys mentre assenyala el poblat talaiòtic.

ESPAI MONUMENTAL POC VISITAT

Capocorb Vell sempre ha estat un jaciment molt ben conservat, però amb poques activitats divulgatives. Actualment, però, es troba enmig d’una fase de dinamització de l’espai gràcies a la tasca d’Aldarq, que s’ha proposat donar a conèixer aquest poblat talaiòtic amb tres fases consecutives: divulgativa, de museïtzació de l’espai i de restauració. “Capocorb Vell és un espai molt visual que permet entendre la monumentalitat d’aquests poblats prehistòrics, amb talaiots que fan gairebé deu metres d’alçària i que demostren una força col·lectiva impressionant”. Lucia Fiol és la propietària dels terrenys on estan ubicades les excavacions i des de fa molts anys s’ocupa de vendre entrades i atendre els visitants, gairebé tots alemanys. “Els talaiots de Capocorb Vell i d’Artà són els únics que estan oberts al públic des de fa 80 anys; però al juliol i l’agost no hi ha ningú per la calor i, a més, no tenim cap tipus d’ajut”, es queixa la propietària de Capocorb Vell.

stats